Estats de la República de Weimar

Abans de la Primera Guerra Mundial l'Alemanya guilleminiana del II Reich estava composta per 22 monarquies (quatre regnes, el més gran dels quals era Prússia; sis grans ducats; cinc ducats i set principats) a més de tres ciutats lliures (Lübeck, Hamburg i Bremen) i un territori imperial (Alsàcia-Lorena). Amb la fi de la Gran Guerra i el subsegüent Tractat de Versalles Alemanya va perdre una part del seu territori i molts dels estats federats van experimentar una sèrie de modificacions, bàsicament polítiques totes elles. Així, els 21 Estats restants van abolir les seves monarquies autoproclamant-se com a repúbliques. Per la seva banda, els quatre ducats ernestins (Gran Ducat de Saxònia, Ducat de Saxònia-Coburg i Gotha, Ducat de Saxònia-Altenburg i Ducat de Saxònia-Meiningen) van sobreviure breument com a repúbliques. Saxònia-Coburg i Gotha, es va separar en dos estats diferents. L'estat de l'antic territori del Ducat de Saxònia-Gotha, juntament amb els altres tres estats del ducats ernestins, es van integrar al 1920 a l'Estat de Turíngia. L'estat de l'antic Ducat de Saxònia-Coburg s'integrà a Baviera.

Estats de la República de Weimar

Aquests estats van ser gradualment abolits durant el règim Nazi per una sèrie de decrets entre 1933 i 1935, procés conegut com a Gleichschaltung ("nazificació"). Els antics estats federats es van substituir en diferents Gaue (plural de Gau). La ciutat lliure de Lübeck fou incorporada a Prússia el 1937. Aquesta divisió territorial fou formalment dissolta pels Aliats al final de Segona Guerra Mundial i finalment reorganitzats en els actuals estats moderns d'Alemanya.

Estats lliures modifica

Estatal Nom complet Capital Data d'establiment Notes
Anhalt Estat Lliure d'Anhalt
Freistaat Anhalt
Dessau 1918 Fusionat a Saxònia-Anhalt el 1945.
Baden República de Baden

Republik Baden

Karlsruhe 1918 Dividit entre Württemberg-Baden i Baden del Sud al 1945.
Baviera Estat Lliure de Baviera
Freistaat Bayern
Múnic 1918
Brunsvic Estat Lliure de Brunsvic
Freistaat Braunschweig
Braunschweig 1918 Desaparegut el 1946 i integrat a la Baixa Saxònia i Saxònia-Anhalt.
Coburg Estat Lliure de Coburg

Freistaat Coburg

Coburg 1918–20 Incorporat a Baviera el 1920
Hessen Estat Popular de Hessen
Volksstaat Hessen
Darmstadt 1918 Dividit entre Gran Hessen i Renània-Palatinat el 1945.
Lippe Estat Lliure de Lippe
Freistaat Lippe
Detmold 1918 Fusionat el 1947 a Rin del Nord-Westfàlia
Mecklenburg-Schwerin Estat Lliure de Mecklenburg-Schwerin
Freistaat Mecklenburg-Schwerin
Schwerin 1918 Fusionat a Mecklenburg-Pomerània Occidental el 1933.
Mecklenburg-Strelitz Estat Lliure de Mecklenburg-Strelitz
Freistaat Mecklenburg-Strelitz
Neustrelitz 1918 Incorporat a Mecklenburg-Pomerània Occidental el 1933.
Oldenburg Estat Lliure d'Oldenburg
Freistaat Oldenburg
Oldenburg 1918 Dividit entre la Baixa Saxònia, Slesvig-Holstein i Renània-Palatinat al 1946.
Prússia Estat lliure de Prússia
Freistaat Preußen
Berlín 1918 Abolit el 1947.
Reuss Estat Popular de Reuss
Volksstaat Reuß
Gera 1918–20 Fusionat el 1920 a l'Estat de Turíngia.
Saxònia Estat lliure de Saxònia
Freistaat Sachsen
Dresden 1918
Saxònia-Altenburg Estat Lliure de Saxònia-Altenburg
Freistaat Sachsen-Altenburg
Altenburg 1918–20 Incorporat el 1920 a l'Estat de Turíngia.
Saxònia-Gotha Estat Lliure de Saxònia-Gotha
Freistaat Sachsen-Gotha
Gotha 1918–20 Incorporat el 1920 a l'Estat de Turíngia.
Saxònia-Meiningen Estat Lliure de Saxònia-Meiningen
Freistaat Sachsen-Meiningen
Meiningen 1918–20 Incorporat el 1920 a l'Estat de Turíngia.
Saxònia-Weimar-Eisenach Estat Lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach
Freistaat Sachsen-Weimar-Eisenach
Weimar 1918–20 Incorporat el 1920 a l'Estat de Turíngia.
Schaumburg-Lippe Estat Lliure de Schaumburg-Lippe
Freistaat Schaumburg-Lippe
Bückeburg 1918 Fusionat el 1946 a la Baixa Saxònia.
Schwarzburg-Rudolstadt Estat Lliure de Schwarzburg-Rudolstadt
Freistaat Schwarzburg-Rudolstadt
Rudolstadt 1918–20 Incorporat el 1920 a l'Estat de Turíngia.
Schwarzburg-Sondershausen Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen
Freistaat Schwarzburg-Sondershausen
Sondershausen 1918–20 Incorporat el 1920 a l'Estat de Turíngia.
Turíngia Estat Turíngia
Land Thüringen
Erfurt 1920 Nascut el 1920 amb la incorporació dels antics Estats Lliures de Saxònia-Altenburg, Saxònia-Gotha, Saxònia-Meiningen, Saxònia-Weimar-Eisenach, Schwarzburg-Rudolstadt, Schwarzburg-Sondershausen i l'Estat Popular de Reuss.
Waldeck-Pyrmont Estat Lliure de Waldeck-Pyrmont
Freistaat Waldeck-Pyrmont
Arolsen 1918–29 Pyrmont fusionat a Prússia el 1921, i Waldeck fusionat a Prússia el 1929.
Württemberg Estat Lliure Popular de Württemberg
Freier Volksstaat Württemberg
Stuttgart 1918 Dividit entre Württemberg-Baden i Württemberg-Hohenzollern al 1945.

Ciutats lliures i hanseàtiques modifica

Estatal Nom ple Capital Notes
Bremen Ciutat Lliure i Hanseàtica de Bremen
Freie Hansestadt Bremen
Bremen
Hamburg Ciutat Lliure i Hanseàtica d'Hamburg
Freie und Hansestadt Hamburg
Hamburg
Lübeck Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck
Freie und Hansestadt Lübeck
Lübeck Fusionat a Prússia el 1937.

Altres territoris modifica

Després de la Primera Guerra Mundial, la conca de Saar va ser ocupada i governada conjuntament pel Regne Unit i França entre 1920 i 1935 sota el mandat de la Societat de Nacions.[1] Després d'un plebiscit celebrat el 1935, la regió va ser retornada a Alemanya.[2]

D'acord amb el Tractat de Versalles, la ciutat de Danzig (avui Gdańsk, a Polònia) va ser separada d'Alemanya el 15 de novembre de 1920 i es va convertir en una ciutat estat semiautònoma sota la protecció de la Societat de les Nacions.[3][4] El Tractat va declarar que havia de romandre separat tant de Alemanya com de la nova Polònia independent, però no era un estat sobirà propi.[5] Després que els nazis van envair Polònia al setembre de 1939, es va revocar l'estatut autonòmic de la ciutat i va ser annexionat per Alemanya.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Article 45-50 with Annex, Treaty of Versailles
  2. M G Callagher. «The Saar Plebiscite, 1935». Moodle.kkc.school.nz. Arxivat de l'original el 2018-02-12. [Consulta: 2 maig 2014].
  3. Loew, Peter Oliver. Danzig – Biographie einer Stadt (en alemany). C.H. Beck, febrer 2011, p. 189. ISBN 978-3-406-60587-1. 
  4. Samerski, Stefan. Das Bistum Danzig in Lebensbildern (en alemany). LIT Verlag, 2003, p. 8. ISBN 3-8258-6284-4. 
  5. Kaczorowska, Alina. Public International Law. Routledge, 2010-07-21, p. 199. ISBN 0-203-84847-0. 

Enllaços externs modifica

  • Solsten, Eric. Germany: A Country Study. DIANE Publishing Company, 1999. ISBN 0-7881-8179-3.