Eta del Lleó (η Leonis) és un estel de magnitud aparent +3,52 a la constel·lació del Lleó, l'octava més brillant de la mateixa però també la més distant entre elles, ja que s'hi troba al voltant de 2.000 ó 2.100 anys llum del sistema solar.[11]

Infotaula objecte astronòmicEta del Lleó
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A0Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi47 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−5,54 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,41 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa10 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.600 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,7965 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,914 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−1,385 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar23 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1,4 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial130 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 7m 19.9519s[9] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)16° 45' 45.5803''[9] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[10] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat19.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada25 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
2MASS J10071994+1645455 (2MASS)
SAO 98955 (Catàleg SAO)
GSC 01412-01695 (GSC)
HD 87737 (Henry Draper Catalogue)
HIP 49583 (Catàleg Hipparcos)
HR 3975 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 10046+1700 (IRAS)
η Leo (nomenclatura de Bayer)
BD+17 2171 (Bonner Durchmusterung)
FK5 379 (FK5)
GC 13899 (Catàleg General de Boss)
GCRV 6405 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 49583 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 1892 (JP11)
N30 2412 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 4738 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 2380 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 2380.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 273 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 127121 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1531 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30379 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 14568 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1412-1695-1 (Catàleg Tycho)
UBV 9435 (UBV)
uvby98 100087737 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 9145 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 622052899597361920 (Gaia Data Release 2)
30 Leo (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 357308783 (TESS Input Catalog)
AG+17 1099 (AGK3U)
UBV M 15943 (UBV)
IDS 10019+1715 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
CCDM J10073+1646A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
WDS J10073+1646A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Gaia DR3 622052899598187392 (Gaia DR3) Modifica el valor a Wikidata

Eta del Lleó és una supergegant blanca de tipus espectral A0Ib i 9.900 K de temperatura. Encara que enormement lluminosa, 16.400 vegades més que el Sol, la seva lluminositat queda lluny d'altres supergegants com Deneb (α Cygni). Temperatura i lluminositat donen com a resultat un radi 44 vegades major que el radi solar. Igual que altres supergegants, Eta del Lleó experimenta una significativa pèrdua de massa, a un ritme 100.000 vegades major que el del Sol.[12] Sembla ser un estel variable la lluentor del qual fluctua entre magnitud +3,43 i +3,60.[13]

L'ocultació de Eta del Lleó per la Lluna sembla indicar que és un estel binari, amb una de les components un 60% més brillant que l'altra. Si això és així, la massa combinada d'ambdós és 9 vegades major que la massa solar, sent la separació entre les dues d'almenys 60 ua amb un període orbital de 120 anys com a mínim.[12]

Referències

modifica
  1. Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «Quantitative spectroscopy of galactic BA-type supergiants. I. Atmospheric parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2012, pàg. 80–80. DOI: 10.1051/0004-6361/201219034.
  4. Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  5. 5,0 5,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. «Stellar population models in the UV. I. Characterisation of the New Generation Stellar Library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2-2012, pàg. A143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118065.
  9. 9,0 9,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  10. «Elemental abundances of the supergiant stars Cygnus and Leonis» (en anglès). New Astronomy, 12-2013, pàg. 50-67. DOI: 10.1016/J.NEWAST.2013.03.013.
  11. «eta Leo -- Variable Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 5 gener 2021].
  12. 12,0 12,1 «Eta Leonis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 5 gener 2021].
  13. Eta Leonis (General Catalogue of Variable Stars)