Eulitina
L'eulitina és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1827 a Schneeberg, Saxònia, Alemanya i va ser anomenada per August Breithaupt a partir de la paraula grega εύλυτος (eulytos) que significa "fàcil de fondre".[1]
 Eulitina | |
|---|---|
 Eulitina de Schneeberg. Amplada de la foto = 2.5 mm | |
| Fórmula química | Bi₄(SiO₄)₃ |
| Epònim | Eu- i fusibility (en)   |
| Localitat tipus | Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.12 |
| Dana | 51.5.4.1 |
| Heys | 14.14.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,3Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hextetrahedral |
| Color | taronja,taronja marronós a vermell marronós, verd llima brillant, incolor |
| Exfoliació | imperfecte/regular en {110} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | adamantina, subadamantina, vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 6,1 a 6,6 g/cm³ (mesurada); 6,76 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1827 |
| Símbol | Eul |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'eulitina és un nesosilicat de fórmula química Bi₄(SiO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric en grans tetraèdrics de fins a 2 mm.[2] La seva ratlla és blanca. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eulitina pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, tombarthita-(Y), huttonita i reidita.
Formació i jaciments modifica
L'eulitina ha estat trobada en menes hidrotermals riques en bismut.[2]
Existeixen jaciments d'eulitina als següents països: Alemanya, Austràlia, Àustria, Canadà, Estats Units, França, Japó, Nepal, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Tajikistan i la Xina. Als territoris de parla catalana ha estat trobada únicament a les mines de Costabona, situades a la localitat de Prats de Molló i la Presta, una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Eulytine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Eulitina» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 octubre 2016].
- ↑ «Costabonne mines (Costabona mines), Prats-de-Mollo-la-Preste, Céret, Pyrénées-Orientales, Occitanie, France». Mindat. [Consulta: 15 novembre 2023].