Henritermierita

La henritermierita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la henritermierita. Rep el seu nom en honor del geòleg francès Henri François Émile Termier (1897-1989).

Henritermierita
Cristall de henritermierita de la mina Wessels (Sud-àfrica)
Fórmula química	Ca₃Mn3+ 2(SiO₄)₂(OH)₄
Epònim	Henri Termier
Localitat tipus	mina Tachgagalt, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AD.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A.08
Dana	51.4.4.1
Heys	16.16.19
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 12,39Å; c = 11,91Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	space group I4₁/acd (en)
Color	marró clau a marró albercoc; groc llimona a groc clar en secció prima
Macles	comunes en {101}
Fractura	concoidal
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,34(2) g/cm³ (mesurada); 3,40 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,765 nε = 1,800
Birefringència	δ = 0,035
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1968-029
Any d'aprovació	1968
Símbol	Hri
Referències

Característiques

La henritermierita és un nesosilicat de fórmula química Ca₃Mn3+
2(SiO₄)₂(OH)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1968. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És l'anàleg amb manganès de la holtstamita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la henritermierita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1968 a la mina Tachgagalt, a la província d'Ouarzazate (Souss-Massa-Draâ, Marroc). També ha estat descrita a la mina Wessels, a Hotazel, i a les mines N'Chwaning I i N'Chwaning II, a Kuruman, totes tres a Sud-àfrica.