Confederació Alemanya del Nord

*Norddeutscher Bund*
Confederació Alemanya del Nord
Bandera	Escut
Informació
Capital	Berlín; 52° 31′ N, 13° 24′ E / 52.517°N,13.400°E
Idioma oficial	Alemany
Moneda	marc alemany
Període històric; Nou imperialisme
Constitució	16 d'abril de 1867
Proclamació de l'Imperi	18 de gener de 1871
Política
Forma de govern	Monarquia constitucional
President
• 1867–1871:	Guillem I

La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica,^[1] i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.^[2]

A diferència de la Confederació Germànica, la Confederació Alemanya del Nord va ser un autèntic estat. El seu territori estava integrat per tots els membres de la Confederació Germànica al nord del riu Main, així com els territoris orientals de Prússia i el Ducat de Schleswig. Aquesta unió excloïa però, a Àustria, Baviera, Württemberg, Baden i els territoris meridionals de Hessen-Darmstadt.

Aquesta nova unió va consolidar el poder de Prússia al nord d'Alemanya, i va col·locar els fonaments del control prussià als estats del sud. Aquest control s'havia exercit ja des de dècades abans mitjançant la Zollverein, i es confirmà gràcies als Tractats de Pau secrets, signats amb els estats meridionals el dia abans a la Pau de Praga).

Història

Bandera de guerra de la Confederació

La Confederació entrà a la història després que Prússia va derrotar a Àustria i la resta dels estats membres de la Confederació Germànica durant la Guerra Austro-Prussiana de 1866 i la signatura de la Pau de Praga després del preliminar tractat de Nikolsburg del 21 de juliol,^[3] pels que el Regne de Prússia, es va consolidar com a potència única entre els estats alemanys i es va formar la Confederació Alemanya del Nordamb tots els estats del nord d'Alemanya units, i l'Alemanya del Sud havent de pagar grans indemnitzacions a Prússia.^[4] El Canceller Otto von Bismarck redactà la Constitució, que entrà en vigor l'1 de juliol de 1867. Segons aquest text, es proclamava President de la Confederació al Rei de Prússia, i el mateix Bismarck era nomenat Canceller. Els diferents estats eren representats al Bundesrat, format per 43 escons dels quals 17 eren per a Prússia. Aquest parlament es va convertir en la cambra comuna de la Zollverein el 1867, fet amb el qual es va intentar millorar la relació amb els estats meridionals tot permetent l'accés dels seus representants.

Amb la derrota de França a la Guerra Franco-prussiana, el 1871, els estats de Baviera, Württemberg, Baden i Hessen-Darmstadt, que no eren fins a aquell moment membres de la Confederació, van integrar-se a aquesta per formar l'Imperi Alemany, amb Guillem I com a kàiser o emperador alemany.

Política

Tot i que la Confederació deixà d'existir amb la creació de l'Imperi Alemany, ha passat a la història en ser la primera pedra d'aquest. La seva Constitució donà grans poders al nou Canceller, Otto von Bismarck, qui va ser designat pel càrrec per la Presidència del Bundesrat prussià. Aquest càrrec tenia immunitat davant del Reichstag, cambra escollida per sufragi universal masculí, i es va convertir en l'únic nexe d'unió entre la presidència i la ciutadania.

A banda, la Constitució deixava en mans del Canceller tot el poder sobre l'aparell militar, per tal d'evitar situacions com la viscuda amb la crisi constitucional prussiana de 1862 (que gairebé va provocar l'enfonsament de Guillem I). A més, el text constitucional no permetia cap mena d'oposició al Canceller, de manera que tothom qui manifestés les seves opinions contràries era inhabilitat per a l'exercici de càrrecs públics.

Estats membres


Estat		Capital
Regnes (Königreiche)
	Prússia (Preußen) (incloent Lauenburg)	Berlín
	Saxònia (Sachsen)	Dresden
Grans ducats (Großherzogtümer)
	Gran Ducat de Hessen (Hessen / Hessen-Darmstadt) (només Hesse Superior, la regió al nord del Main)	Gießen, Darmstadt
	Ducat de Mecklenburg-Schwerin	Schwerin
	Ducat de Mecklenburg-Strelitz	Neustrelitz
	Oldenburg	Oldenburg
	Saxònia-Weimar-Eisenach (Sachsen-Weimar-Eisenach)	Weimar
Ducats (Herzogtümer)
	Anhalt	Dessau
	Brunsvic (Braunschweig)	Brunsvic
	Saxònia-Altenburg (Sachsen-Altenburg)	Altenburg
	Saxònia-Coburg Gotha (Sachsen-Coburg und Gotha)	Coburg
	Saxònia-Meiningen (Sachsen-Meiningen)	Meiningen
Principats (Fürstentümer)
	Lippe	Detmold
	Principat de Reuss (línia menor)	Gera
	Principat de Reuss (línia major)	Greiz
	Schaumburg-Lippe	Bückeburg
	Schwarzburg-Rudolstadt	Rudolstadt
	Schwarzburg-Sondershausen	Sondershausen
	Waldeck-Pyrmont	Arolsen
Ciutats hanseàtiques lliures (Freie Hansestädte)
	Bremen
	Hamburg
	Lübeck

Referències

↑ Pohlmann, Cornelia. Die Auswanderung aus dem Herzogtum Braunschweig im Kräftespiel staatlicher Einflußnahme und öffentlicher Resonanz: 1720 - 1897 (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2002, p. 84. ISBN 3515080546.
↑ Currie, David P. The Constitution of the Federal Republic of Germany (en anglès). University of Chicago Press, 1994, p. 4.
↑ Hertslet, Edward. The Map of Europe by Treaty: Showing the Various Political and Territorial Changes which Have Taken Place Since the General Peace of 1814, Volum 3 (en anglès). Butterworths, 1875, p. 1698.
↑ Taylor, AJP. Bismarck: The Man and the Statesman (en anglès). Hamish Hamilton, 1988, p. 87-88. ISBN 978-0-241-11565-7.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confederació Alemanya del Nord

Werner Frotscher, Bodo Pieroth: Verfassungsgeschichte, Múnic, 2005. ISBN 3-406-53411-2
Jörg M. Hormann/Dominik Plaschke: Deutsche Flaggen, Hamburg, 2006. ISBN 3-89225-555-5
Werner Ogris: Der Norddeutsche Bund. Zum hundertsten Jahrestag der Augustverträge von 1866, en la revista Juristische Schulung 1966, pàgs.. 306 a 310
Ulrich Eisenhardt: Deutsche Rechtsgeschichte, Múnic, 2004. ISBN 3-406-51996-2

Vegeu també

Història d'Alemanya

[1] Pohlmann, Cornelia. Die Auswanderung aus dem Herzogtum Braunschweig im Kräftespiel staatlicher Einflußnahme und öffentlicher Resonanz: 1720 - 1897 (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2002, p. 84. ISBN 3515080546.

[2] Currie, David P. The Constitution of the Federal Republic of Germany (en anglès). University of Chicago Press, 1994, p. 4.

[3] Hertslet, Edward. The Map of Europe by Treaty: Showing the Various Political and Territorial Changes which Have Taken Place Since the General Peace of 1814, Volum 3 (en anglès). Butterworths, 1875, p. 1698.

[4] Taylor, AJP. Bismarck: The Man and the Statesman (en anglès). Hamish Hamilton, 1988, p. 87-88. ISBN 978-0-241-11565-7.

[1]

[2]

[3]

[4]