Obre el menú principal

Fermí Palau i Casellas

Fermí Palau i Casellas (Albesa, Noguera, 26 d'octubre de 1894 - Torrefarrera, Segrià, 1966)[1] fou un mestre, polític i poeta[2] català.

Infotaula de personaFermí Palau i Casellas
Biografia
Naixement 26 octubre 1894
Albesa
Mort 1966 (71/72 anys)
Torrefarrera (Segrià)
Activitat
Ocupació Poeta
Modifica les dades a Wikidata

Va exercir com a mestre al Liceu Escolar de Lleida, a Alcoletge i a Vilanova i la Geltrú, i també com a director del grup escolar Joaquín Dicenta a Madrid. Va ser militant de Joventut Republicana de Lleida, arribant a ser secretari del president Francesc Macià, qui li va oferir la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a la que renuncia per seguir-se dedicant a la docència.[1]

La Guerra Civil fa que el 23 de gener de 1939 s'exiliï durant vint anys, juntament amb la seva dona, Ramona Siurana, i el seu fill Fermí, de nou anys.[3]

Va obtenir el títol de Mestre en Gai Saber de poesia, havent guanyat cinc Flors Naturals (Balaguer, 1921; Artesa de Segre, 1923;[4] Manresa, 1930; Lleida, 1932 i Perpinyà, 1951) i diversos accèssits.[1]

ObraModifica

Novel·laModifica

  • L'Ernest[5]
  • Maria del Dolors
  • La gitana rossa
  • Aurora Fabregat
  • L'any té tretze mesos

PoesiaModifica

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[7]

  • Imprecació al monstre, 1920
  • Sospirs de l'horta, 1922
  • De l'eterna primavera, 1922
  • Evocació patriòtica, 1922
  • Cant a la Pàtria, 1923
  • El riure de l'ametller, 1923 i 1924
  • A l'amada Morta, 1924
  • El pelegrí i el donzell, 1924
  • Nit de Sant Joan, 1924
  • Amor-neguit, 1924
  • Diga'm d'on i quan vindràs, 1924
  • Retorn, 1924 i 1926
  • La veu de la vida eterna, 1924 i 1926
  • De la claror del viure, 1926
  • Rosalía, 1926
  • Sóc un pelegrí..., 1926
  • Al llom del meu corcer, 1926
  • Suprema follia, 1927
  • Poblet, 1927
  • Cançó de la inquietud, 1927
  • El meu poble, 1928

ReferènciesModifica