Ferran Castells i Batlle
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Ferran Castells i Batlle (Barcelona, 7 de maig de 1962) és un actor de teatre, cinema i televisió català. Va debutar a l'edat de 12 anys i ha compaginat la interpretació amb la pedagogia, la direcció i la producció en el món de l'espectacle.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 maig 1962 ![]() Barcelona ![]() |
Dades personals | |
Formació | Institut del Teatre (1980–1996) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, pedagog ![]() |
Activitat | 1976 ![]() |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona (1997–1999) Institut del Teatre (1990–1998) ![]() |
Lloc web | ferrancastells.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
BiografiaModifica
És fill de Ferran Castells (dibuixant de còmics) i Carme Batlle. Des de molt petit mostra el seu interès per la creativitat i l'art. Als cinc anys d'edat entra a formar part de la Coral de l'Orfeó de Sants. Al cap de pocs anys, al mateix Orfeó, entrarà a formar part del grup de Flautes barroques i renaixement participant en nombrosos concerts i actuacions. Als dotze anys, després de fer un curs de teatre a l'escola on estudiava la primaria, Jaume Batiste el convida a formar part de l'Aula de Teatre de la Institució Montserrat. Era l'any 1974 i feia pocs anys que la revista Cavall Fort havia començat els cicles de Teatre per a nois i noies al Teatre Romea de Barcelona. L'aparició d'aquest cicle de teatre fou el resultat de la confluència de determinats factors sorgits en el si de la societat catalana, que a l'inici dels setanta vivia una lenta però inexorable conscienciació política i nacional. D'una banda, el moviment de renovació pedagògica impulsat des de Rosa Sensat, institució que havia pres carta de naturalesa en aquells anys i que esdevingué, fins a l'adveniment de les llibertats, una poderosa eina de transformació social i de catalanització del país; i, de l'altra —no menys important—, les ganes impetuoses que tenien els grups de teatre independent sorgits aquells anys d'assolir una professionalitat que només els podria donar la seva integració en els circuits comercials. L'aleshores director de la revista, Josep Tremoleda, es va proposar engegar un cicle de teatre «per a nois i noies», que, des de 1967 fins a 1987, es va organitzar de forma continuada i periòdica (dos cicles l'any: l'un a la tardor i l'altre a l'hivern) sota la direcció de Martí Olaya, membre de la redacció de la revista que es feu càrrec de la programació. Les sessions, en horari matinal, tenien lloc generalment al Teatre Romea de Barcelona, i al final hi acostumava a haver una actuació de diverses figures de la cançó catalana, que aleshores encara era un moviment força unitari sota el nom de La Nova Cançó. Així doncs Ferran Castells s'estrena als 12 anys al teatre Romea amb el Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare dins de l'esmentat Cicle de Teatre. L'any següent, amb la mateixa Companyia, s'estrenarà a la televisió participant com a actor a “Monòlegs” de Martí Olaya dins del programa “Taller de Comèdies” de RTVE realitzat per Mercè Vilaret. Amb l'Aula de Teatre va estrenar més d'una vintena de funcions diferents al Teatre Romea fins a l'any 1981. Les quals també van fer bolos per tot Catalunya i fins i tot per la Catalunya Nord. D'aquesta etapa cal destacar el seu paper d'Artanyà en l'espectacle “Els tres Mosqueters” estrenat al Romea l'any 1977 i posteriorment programat al Festival Grec de Barcelona i enregistrat per RTVE el 1979.
La seva vocació per al mon de les arts el va portar a obligar-se a acabar el Batxillerat Superior per poder accedir a la carrera d'Art Dramàtic. L'any 1978, però, patint un tipus d'educació mecànica i poc creativa a l'institut on cursava el batxillerat decideix compaginar aquests estudis, per ell tan avorrits, amb alguna cosa més creativa. Es matricula a l'Escola Massana de Barcelona on cursarà primer i segon curs d'arts i oficis compaginant aquests cursos amb tercer de BUP i COU. Paral·lelament segueix amb les funcions i bolos amb l'Aula de Teatre i els concerts amb la Coral i grup de Flautes de l'Orfeó de Sants on també s'ocupa, amb un grup d'amics, a reorganitzar i reobrir la biblioteca de l'entitat fins aleshores tancada i en desús. Al 1980, als 18 anys, acaba el COU i entra a l'Institut del Teatre de Barcelona on cursarà la carrera d'Art Dramàtic en l'especialitat de Teatre de Text llicenciant-se al 1983. Durant el primer curs a l'Institut del Teatre creu que ha de fer alguna cosa més per desenvolupar les seves capacitats. Després de visionar el Gattopardo de Luchino Visconti i observant com obren un ball i ballen la Claudia Cardinale i en Burt Lancaster decideix apuntar-se als cursos de Balls de Saló que ofereix els dissabtes al matí l'Ajuntament de Barcelona a la Sala Cibeles i La Paloma. La iniciativa municipal es crea per potenciar les Festes Majors i te un gran èxit. Guanya el concurs de ball organitzat com a cloenda del curs i rep com a premi un viatge a Paris i la matricula gratuïta a diferents cursets per seguir practicant i perfeccionar-se. A partir d'aquest moment comencen a demanar-li que imparteixi classes d'aquesta disciplina a diferents escoles, centres cívics i culturals de Catalunya i Espanya.[1]
L'any 1983 es gradua en Interpretació a l'Institut del Teatre amb el taller La Importància de Ser Franc d'Oscar Wilde dirigit per Jaume Melendres. L'espectacle es presenta al Teatre Romea de Barcelona i acaba professionalitzant-se creant la Companyia de l'Institut del Teatre i estrenant al Teatre Condal de Barcelona i fent bolos per Catalunya. A partir d'aquest moment podríem dir que entra ja a formar part del món escènic professional. Des d'aleshores a ençà ha participat com a actor en més d'una setantena d'espectacles tan en el Teatre com al cinema i la televisió.
Als primers anys de professió compagina diferents espectacles on participa com a actor. Hi ha un moment on ha de compaginar funcions del cicle organitzat per la Caixa (la Caixa a les escoles) amb funcions per a adults al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Fa funcions de dilluns a diumenge matí, tarda i nit. En aquesta època participa com a actor a la companyia Roseland Musical dirigida per Marta Almirall i entra a formar part del professorat de Balls de Saló de l'escola Roselant. És així com es converteix en el responsable dels cursos del Servei d'Esports de la Universitat Politècnica de Catalunya que s'impartiran a la Paloma durant el cursos 1990 fins al 1999.
La seva formació però no acaba a l'Institut del Teatre sino que segueix formant-se en cursos per a professionals amb Jonh Strasberg, Konrad Zschiedrich, Fritello, Comediants etc i amb cursos de Dansa, coneixement corporal i cant. Durant aquests anys treballa amb directors com: Josep Muntanyès, Calixto Bieito, Joan Castells, Iago Pericot, etc.[2]
La seva formació tant eclèctica el porta a ser reclamat pel món del nou teatre Musical que comença amb més força a Barcelona als anys vuitanta. A partir de 1986 comença a participar en aquest gènere compaginant-lo amb el teatre de text. En aquesta època el vam poder veure en Tira't de la Moto i Línia Roja del Grips-Theatre de Berlín amb Teatre de l'Ocàs.
Els seus coneixements corporals i de ball faran que col·labori en les coreografies de diversos tallers de l'Institut del Teatre de Barcelona. En aquests anys comença a col·laborar com a coreògraf en diferents espectacles professionals on també hi participa com a actor com poden ser L'estació de les Dàlies o el Somni d’una Nit d’Estiu de Calixto Bieito entre d'altres.[3]
A l'any 1990 se li encarrega un programa docent per a actors i comença a donar classes de Balls de Saló per a actors com a crèdit a l'Institut del Teatre i altres escoles professionals del país. La Universitat Autònoma de Barcelona li encarrega també el crèdit de lliure elecció “Estudi del moviment tradicional i de la comunicació social” que imparteix l'any 1997 fins al 1999.
També l'any 1990 després de la seva participació com a actor a l'espectacle estrenat al teatre Goya Snnopy, el Musical on interpreta el personatge de Charlie Brown, Ricard Reguant i el grup Focus li demanen que assumeixi les ajudanties de direcció de Nou Memory, No et vesteixis per sopar, Tots dos i la coordinació general de direcció de la sèrie musical per TV3 I ara què, Xènia? I el Cap d'any de TV3 de 1993. Durant aquest període també assumeix tasques de producció, de management i coordinació de premsa sense deixar de banda les seves tasques com a actor.
El 1997 treballa per primer cop amb Dagoll Dagom amb l'espectacle Els Pirates premi Max a millor Musical l'any 1999. Aquest darrer any es trasllada a Madrid per incorporar-se a Chicago, el Musical (Max 2000) i es queda a allí fins a l'any 2002 incorporant-se a l'espectacle Que viene mi marido protagonitzat per José Luís López Vázquez.
Torna a Barcelona l'any 2003 i funda junt amb Creu Álvarez l'escola de Dansa i Teatre Centrescènic a Torredembarra, escola autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. A part de dirigir el Departament de Teatre de Centrescènic s'especialitza en cursos i masterclass d'Interpretació i comença a donar cursos per a músics a Conservatoris i a la Fundació La Caixa on imparteix els Tallers de Interpretació poètica des de 2009.[4]
Al 2008 Ferran Mascarell director de la nova RBA audiovisuales li proposa ser l'assessor de la Col·lecció Internacional de DVD's “Bailar en casa” que es vendrà per tota Europa i Llatinoamerica.
Tota aquesta amalgama d'experiències i formació el porta a participar en diferents actes i espectacles tant teatrals, radiofònics i televisius participant-hi com a Ballarí de Balls de Saló, actor, coreògraf, ajudant de direcció o presentador. En aquesta ultima faceta l'hem pogut veure presentant la Gala del Cine Vasco des del Teatro Arriaga de Bilbao l'any 2000 o el II, III i IV Certamen Internacional de Dansa Ciutat de Barcelona (Teatre Barts, Teatre Nacional de Catalunya), el 12, 13, 14, 15, 16 i 17 Festival de Cinema LGTIB de Catalunya a la Filmoteca de Catalunya o conduint el Programa Cantant sota el sol a l'emissora ONA la Torre.
El seu currículum és molt extens. Actualment segueix amb la seva tasca d'actor i pedagog.
Obres de TeatreModifica
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
2022- "JO DIC MAI MÉS" en preproducció.
2018-”Y NO QUEDARÁ NINGUNO” de Agatha Christie.
2018-”OQUES CRETINES” de Karl Valentin.[2][5][6]
2017-18-”ROUGE, FANTASTIC LOVE” de Octavi Egea y Ricard Reguant.[7][8]
2017-”CLÓSET” de Màrius Hernández.
2017-”OQUES CRETINES” de Karl Valentin.[2][7]
2016-”UN SOMNI DE NIT DE SANT JOAN” de W.Shakespeare/J.Mª de Sagarra.
2014-15-”T’ESTIMO, PERÒ NO TANT” (Pares y Nines) de José L. Alonso de Santos/Miquel Murga.[7][9][10][11]
2014-15-"PIPPI LANGSTRUM" d'Astrid Lindgren.
2014-15-”HISTÒRIES MÍNIMES” de Màrius Hernández. Dirección: Cristina Poch.
2014-"CANÇONS PER A ELLES". de F. Castells
2014-”TOM SAWYER DETECTIU” Miquel Agell/Marc Sambola.[2][12]
2014-“TU DIGUES QUE L’ESTIMES” d'Ivan Campillo.
2014-”CANÇONS PER A ELLES” de F. Castells.
2014-”CLÓSET” de Màrius Hernández.[9]
2013-"MEDEAMATERIALMEDEA4" de Heiner Muller
2013-”HAPPY BRITHDAY, VÍCTOR” de Màrius Hernández.
2013-“UNA NIT, UN TERRAT” de Cristina Poch.
2012- "DOS TRISTES TIGRES" de José Sanchis Sinisterra.[2]
2012-"PIPPI LANGSTRUM" d'Astrid Lindgren.[7]
2012-"SÓC POUPÉE DE BEAUVOIR" de Daniel O'hara.[13]
2011- "NOM DE DONA" de Ferran Castells.
2011-"MEDITACIONES Y ALEGORIAS DEL AGUA". Recital poètic - musical a partir de una carta de Federico García Lorca.
2010- "SOL SOTA EL SOL". de Francesc Trabal.
2010-"¿AMOR?... ¡Y YO QUE SE!" de Ferran Castells.
2009-10-"SHERLOCK HOLMES I EL CLUB DELS PELROJOS" d'Ivan Campillo-Miquel Agell / Xavier Torres.
2007-08-"BOSCOS ENDINS" (Into the woods) de Stephen Sondheim. Dagoll Dagom.[2][12]
2006-07- "PIPPI LANGSTRUM" d'Astrid Lindgren.[7]
2004- "ACTES INDECENTS" (Los tres juicios de Oscar Wilde) de M. Kaufman.
2003- "AQUELLS BLAUS TURONS" de Dennis Potter.[2]
2003-"LA PERRITXOLA" de J. Offenbach. Dagoll Dagom.
2002-"DIEZ NEGRITOS" Agatha Christie.
2000-"QUE VIENE MI MARIDO" C.Arniches/Andrés Amorós.
1999-2000-"CHICAGO, el musical". de Bob Fosse /John Kander - Fred Ebb.
1999-"NIT DE REIS" de W.Shakespeare.
1997-98-"ELS PIRATES" (The Pirates of Penzance) d'Arthur Sullivan / W. S. Gilbert. Dagoll Dagom.
1997-"ZARZUELA A LA CARTA" de J. Fusalba, X. Dolç i F. Castells
1997-"ESCUÚUCHAME!" de J. Fusalba, X. Dolç i F. Castells.
1996-"L'ENDRAPASOMNIS" de Michael Ende
1994-95-"GERMANS DE SANG"(Blood Brothers). Willy Russell.[2][12]
1994-"UN DÍA" de M. Rodoreda.
1992-"EL SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU" de W. Shakespeare.[2]
1991-"SNOOPY, EL MUSICAL". Larry Grossman / Hal Hackady.[2]
1990-"EL BANQUET" de Platón.[2]
1990-"LÍNIA ROJA" del Grips Theater de Berlín / Teatre de l'Ocàs.[2][12]
1989-"ELS DOS CAVALLERS DE VERONA" de W.Shakespeare.[2]
1989-"ESTIMAT BRUCE SPRINGSTEEN". de Kevin Major / Teatre de l'Ocàs.[2]
1988-89 -"L'ESTACIÓ DE LES DÀLIES" de M.Rodoreda-J.Abellan.[2]
1988-89-"TIRA'T DE LA MOTO" del Grips Theater de Berlín / Teatre de l'Ocàs.[2]
1988-89-"MARTA QUE TE PASA?" del Grips Theater de Berlín / Teatre de l'Ocàs.[2]
1987-88-"LAS LLUNASTRONAUTES" del Grips Theater de Berlín / Teatre de l'Ocàs.
1987-88-"BLAU MARI". Roseland Musical.
1986-"BAILABAN Y BAILAN" Roseland Musical.
1984-85-"LA LLEI D'HERENCIA" de S. Rusiñol.
1984-85-"BALLAVEN I BALLEN". Roseland Musical.
1984-85-"KEAN" de A. Dumas -J.P. Sartre.[2]
1984-85-"FOX". Roseland Musical.
1983-84 -"LA IMPORTANCIA DE SER FRANK" d'O. Wilde
1983-84-"LES AVENTURES D'EN PEROT MARRASQUÍ" de C. Riba.
1983-84-"EL BON POLICÍA" de S. Rusiñol.
1983-84-"L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE" de S. Rusiñol.
Muntatges amb l'aula de teatre de la Institució MontserratModifica
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
1.975-"El Somni d'una Nit d'Estiu"de W. Shakespeare
1.976-"El Cronomòbil" de Nuria Tubau..
1.976-"El Castell dels Tres Dragons" de Serafí Pitarra.
1.976-"Funeral i Judici del Bon Rei en Jaume d'Aragó"(Saló del Tinell, Salou).
1.977-"Farsa de la Mestressa i els Majordoms" sobre textos d'Aristòfanes.
1.977-"Els Tres Mosqueters" d'A. Dumas.
1.977-"Clixés d'Andorra" de Joan Vaquer
1.978-"Retaule dels Feyts" de Jaume Batiste.
1.978-"Visca el Nou-cents" sobre textos modernistes.
1.979-"Urbanització Vilaparadís" d'Esteve Albert.
1.980-"El Rei que no reia" de Josdep Mª Folch i Torres.
1.980-"Oratoris del Nostre Temps" de Vicent Andrés Estalles.
1.980-"Vida i Miracles del B.I.M." de Jaume Batiste.
1.980-"Homenatge a Elisart Sala" de Jaume Batiste
1.981-"L'Illa del Tresor" de Robert Louis Stevenson / Jaume Batiste
1.981-"Tirant el Blanc" de Joanot Martorell / Jaume Batiste.
1.981-"El Somni d'una Nit d'Estiu" de W. Shakespeare.
1.982-"Els Tres Mosqueters" d'A. Dumas.
1.982-"El Llibre de la Jungla" de Rudyard Kipling / Jaume Batiste.
1.982-"El Foraster" (L'inpector) de Nikolai Gógol / Jaume Batiste.
1.983-"El Corsari de l'Illa dels Conills" de Gabriel Janer Manila.
Filmografia (Cinema, televisió i ràdio)Modifica
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
2018 -”BARCELONA 92” Episodio para el Largometrage Histeria de Catalunya. Pol Torrents. (Atlantida film festival).
2018-"Y TU NI TE ENTERAS". Pol Torrents.[14]
2017 -”NIT i DIA” Serie TV3.
2017-”COM SI FOS AHIR” Serie TV3.
2016 -”CENTRO MÉDICO” Serie TVE1.[15]
2016-”LA RIERA” Serie TV3.
2015 -”ROSTRE PÀL·LID” Llargmetratge. Dirección: Arnau Segarra Braunstein.[14]
2013 -"300" Dramatizació Històrica. TV3.
2013-”BARCELONA SALVAJE” Web Serie.
2012 -"MORENO, KUBALA I MANCHÓN" Diagonal TV. Serie TV3.
2011 -Protagonista Video sobre EPOC.
2010 -"INFIDELS" Diagonal TV. Serie TV3.
2010-"LA RIERA" Serie TV3.
2009 -"SAGRADA FAMILIA" Serie de Dagoll Dagom (TV3)
2007 -Gravació de las Falques horarias i publicitaries d' “ONA La Torre”.
2007-”CANTANT SOTA EL SOL”. Direcció i presentació del Programa sobre teatre Musical per “ONA La Torre”.
2004 -Protagonista "Docudrama" sobre la depressió.
2004-"EL COR DE LA CIUTAT". Serie TV3. Personatje: Pol Durán. Direcció: Esteve Rovira.
2002 -"PEPE CARBALHO""CITA MORTAL EN UP &DOWN". Llargmetratge par TV. Direcció: Laurent Jaoui.
2001 -"PSICOEXPRES". Serie de Dagoll Dagom. (TV3).
1998 -"LA MEMÒRIA DELS CARGOLS". Serie de Dagoll Dagom. (TV3).
1994 -"EL PORQUÉ DE LAS COSAS". Llargmetratge. Direcció: Ventura Pons.[16]
1994-"NO TE RÍAS QUE ES PEOR". (TVE).
1993 -"I ARA QUÈ XÈNIA?". Realizació: R. Reguant.(TV3).
1993-"CAP D'ANY, I ARA QUÈ?". Realizació: R. Reguant. (TV3).
1993 -"TRANSEÚNTES". Llargmetratge. Direcció: Luis Aller.[14]
1991 -"VIVANCOS". Realizació: A. Sagués. (TV3).
1991-"HO SAP EL MINISTRE" Direcció: Josep Maria Forn. AURA FILMS.[17]
1988 -"5 I ACCIÓ" Realizació: X. Berraondo. (TV3).
1988-"ANGÉLICA”. Curtometratge. Dirección: Ll. Zallas.
1986 -"FES FLASH". Comicaventuras. Realizació: X.Berraondo. (TV3).
1985 -Actuació en cinc curtometratges per a la Fundació de Serveis de Cultura Popular. Realizació: Imagen 2
1984 -"DIGUI, DIGUI". Audios i videos educatius. Video Stop. Realizació: O. Lara (TVE, TV3).
1984-"ÚLTIMAS TARDES CON TERESA". Llargmetratge.[18]
1984-"EL REGRESO DE HARRY MORGAN". Video. Realizació: A.Cañigueral.
1984-"SUEÑOS MATEMÁTICOS". Video educatiu per "La Caixa". Realizació: Imagen 2. Direcció: E. Mendoza.
1983 -"JUEGOS, JUGUETES y JUGADORES". Curtometratge. Direcció: E. Gracían
1982 -"MAINADA". Narració de contes. Radio 4.
1979 -"LOS TRES MOSQUETEROS" TVE.
1979-"NIT DE SANT JOAN" Curtometratge amb Imagen 2.
1976 -"MONÓLOGOS" de M. Olaya. Realizació: M. Vilaret. (Taller de Comèdies. TVE).
PresentacionsModifica
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
2017 -Presentació del "17º Festival Internacional de cine LGTIB" de Catalunya. (Filmoteca de Catalunya)1987
2016 -Presentació del "16º Festival Internacional de cine LGTIB" de Catalunya. (Filmoteca de Catalunya)
2016-Presentació del IV Certamen Internacional de Danza Ciutat de Barcelona. (Bonnemaison - Saló de Cent)
2015 -Presentació del "15º Festival Internacional de cine LGTIB" de Catalunya. (Filmoteca de Catalunya)
2014 -Presentació del III Certamen Internacional de Danza Ciutat de Barcelona. (Teatre Nacional de Catalunya)
2014-Presentació del "14º Festival Internacional de cine LGTIB" de Catalunya. (Filmoteca de Catalunya)
2013 -Col·laboració en la presentació del llibre de Gaspard Galland “Revelación de tres secretos” (Ateneu de Tarragona)
2013-Presentació del "13º Festival Internacional de cine LGTIB" de Catalunya. (Filmoteca de Catalunya)
2012 -Presentació del "12º Festival Internacional de cine LGTIB" de Catalunya.(Filmoteca de Catalunya)
2011 -Presentació del II Certamen Internacional de Danza Ciutat de Barcelona. (Arteria Paral·lel)
2007 -Presentador del programa de Radio “CANTANT SOTA EL SOL” (ONA La Torre)
2000 -Presentació "GALA EL MUNDO/VIA DIGITAL CINE VASCO". Teatro Arriaga/Vía Digital.
1987-Presentació "TENDENCIAS OTOÑOINVIERNO" per la Unión Nacional Sedera Española. ("Font del Lleó").
ReferènciesModifica
- ↑ «Podria ser | Ferran Castells: He format jovenetes per a 'la puesta de largo'» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Programa entrevista sobre algunes de les classes que imparteix Ferran Castells»
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 «Ferrán Castells | CDAEM, Teatro Español» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Listado de los estrenos de Ferran Castells. En el buscador como profesional pueden encontrarse las obras citadas.»
- ↑ «Arxius de Ferran Castells». [Consulta: 13 novembre 2022]. «Obres coreografiades per Ferran Castells»
- ↑ «Tallers Interpretació Poètica». «Tallers impartits per Ferran Castells»
- ↑ Olivares, Juan Carlos. «Oques cretines» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Crítica al Time Out de l'espectacle Oques cretines»
- ↑ BARCELONA, ELENA HEVIA /. «Recordando a Karl Valentin» (en castellà), 08-02-2017. [Consulta: 13 novembre 2022]. «Article sobre l'obra "Oques Cretines"»
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Ferran Castells: entradas, biografía, fotos y noticias» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Llistat de Teatre Barcelona d'algunes de les obres on ha participat Ferran Castells»
- ↑ «Ferran Castells». [Consulta: 13 novembre 2022]. «Critica de l'espectacle Rouge Fantastic Love»
- ↑ 9,0 9,1 «Ferran Castells Archives» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Llistat d'espectacles on ha participat Ferran Castells de la revista cultural Tarántula»
- ↑ «Entrevista Josep Linuesa i Ferran Castells», 26-11-2014. [Consulta: 13 novembre 2022]. «Entrevista a Ferran Castells a RTVE el matí a Ràdio 4»
- ↑ «Entrevista a Ferran Castells - 26/01/2015». [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Ferran Castells Discography : CastAlbums.org». [Consulta: 13 novembre 2022]. «Llistat gravacions musicals de Ferran Castells»
- ↑ «Ferran Castells» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «Pàgina web de l'espectacle "Sóc Poupée de Beauvoir"»
- ↑ 14,0 14,1 14,2 «FilmAffinity» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «llistat de films on ha participat Ferran Castells»
- ↑ «FERRAN CASTELLS - Centro Médico 06 2016». [Consulta: 13 novembre 2022]. «Resum del Capitol de Centro Médico protagonitzat per Ferran Castells»
- ↑ «Ferran Castells (cine.com)» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2022]. «llistat de cine.com de films on ha participat Ferran Castells»
- ↑ «Ferran Castells». [Consulta: 13 novembre 2022]. «Llistat de Peliculasforyou on ha participat Ferran Castells»
- ↑ «Ferran Castells - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà), 09-05-2022. [Consulta: 13 novembre 2022]. «Cita de la Vanguardia amb la participació de Ferran Castells a "Últimas tardes con Teresa"»