Ferran Latorre i Torres
Ferran Latorre i Torres (Barcelona, 18 d'octubre de 1970) és un alpinista català, conegut per esdevenir el primer català que aconsegueix 14 cims de vuit mil metres.[2][3]
 Ferran Latorre (2014) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
18 octubre 1970 (48 anys) Barcelona |
| Formació |
Universitat Politècnica de Catalunya Aula Escola Europea |
| Es coneix per | Primer Català en coronar els 14 cims de +8.000 m.[1] |
| Activitat | |
| Ocupació | Alpinista |
|
Premis
| |
|
| |
| Lloc web | Lloc web |
 | |
 | |
BiografiaModifica
La curiositat per la muntanya se li desperta al col·legi, quan varen anar una setmana sencera al Parc Natural d'Aigüestortes.[4] Als 14 anys els seus pares el varen fer soci del Centre Excursionista de Catalunya on es formà com alpinista, i especialment com a destacat escalador en roca i en gel. Va fer cims al Pirineu, als Alps i finalment a l'Himàlaia, on va escalar el Shisha Pangma Central (8008 m) el 1992 a l'edat de 21 anys, en la primera ocasió en que sortia fora d'Europa.[5] A nivell d'estudis, va cursar fins al COU a l'Aula Escola Europea i ha estat alumne de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona.[1]
Des de 1997 participa com a càmera en el programa de TVE Al filo de lo imposible,[6] amb el qual ha anat a expedicions a Kirguizistan, Groenlàndia, les illes Geòrgia del Sud, o la Terra de la Reina Maud, a l'Antàrtida, a més de l'Himàlaia i el Karakorum durant catorze anys.[4] Un dels seus èxits més importants és la coronació del cim nord del Gasherbrum IV (7.910 metres), per la ruta Americana del 86, amb companyia d'Alberto Iñurrategi, José Carlos Tamayo, Juan Vallejo i Mikel Zabalza.[7]
Juntament amb altres alpinistes com Sebastià Alvaro, Oriol Ribas, Manel de la Matta Sastre o Nani Durró ha estat un dels cofundadors de la Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, una ONG per millorar les condicions de vida de la gent que ajuda els escaladors.[6] En aquesta ONG va ser membre del patronat des de 2002 fins a 2008. Ha publicat articles en mitjans com Desnivel, Extremo, Vèrtex, Vertical, El Mundo, El Mundo Deportivo[6] El 9 Nou i La Vanguardia.
Dedicat a realitzar el projecte CAT14x8000, que tenia com a objectiu esdevenir el primer català a fer els 14 cims més alts de 8000 metres sense oxigen, va assolir aquest repte el 27 de maig de 2017 tot culminant l'escalada de l'Everest.[3][a] Prèviament havia coronat el Shisha Pangma (Ruta britànica del sud en estil alpí), Annapurna, Broad Peak, Dhaulagiri, Manaslu, Kangchenjunga, Lhotse, Makalu, Cho Oyu i K2, i un vuit mil secundari, el Shisha Pangma Central també per la Cara Sud (Ruta Loretan).[9] Enl2004 va participar en l'expedició de rescat a Juanito Oiarzábal, el 2012 a la que rescatà el xerpa Dawa, i el 2013, sense èxit, a l'expedició per intentar rescatar Jauanjo Garra.[4]
El 27 de maig de 2017, als 46 anys, va esdevenir el primer català en coronar els catorze vuit mils del planeta.[4]
ExpedicionsModifica
- Shisha Pangma Central (8.008 m), Ruta britànica del sud en estil alpí, cim assolit l'any 1992.
- Annapurna (8.091m). Cim amb Juanito Oiarzabal, que feia el seu 14è vuit mil, i Juan Vallejo.
- Makalu (8.465m). Pel Pilar Oest fins a 7600 m. No es fa cim degut al mal temps.
- Manaslu (8.156m). Cim assolit l'any 1999.
- Everest (8.846m). Dos intents sense oxigen per l'aresta nord fins als 8700 m., sense fer cim.
- K2 (8.611). Amb Juanito Oiarzabal, Juan Vallejo, Mikel Zabalza i Edurne Pasaban. Assoleix els 7900 m.
- Kangchenjunga (8.586). Amb Juan Vallejo, Mikel Zabalza i Yosu Bereciartua. Abandonen als 8.500 metres degut al mal temps.
- Everest. Intent en estil alpí al Corredor Horbein amb Juan Vallejo i Alberto Iñurrategi, on assoleix la cota 8.200.
- Broad Peak (8.047). Cim assolit amb Edurne Pasaban, Iván Vallejo i Silvio Mondinelli, que feia el li seu 14è vuit mil.
- Dhaulagiri (8.167 m). Cim assolit amb Edurne Pasaban i Iván Vallejo, que completava l'últim vuit mil que li faltava.
- Gasherbrum IV (Cim Nord). Cim per la "ruta americana" amb Alberto Iñurrategi, J.C. Tamayo, Mikel Zabalza i Juan Vallejo.[7]
- Kanchenjunga (8.586 m). Cim amb Edurne Pasaban i Juanito Oiarzabal.[10]
- Lhotse (8.516 m). Cim amb Enric Llonch.[11]
- Cho Oyu (8.201 m) 26 de setembre de 2013. Cim amb Azim Ghychisaz.[12]
- K2 (8.611m). 26 de juliol de 2014. Cim per l'esperó dels Abruzzos, ruta normal. Aprofitant una finestra de bon temps, assoleix el cim després d'una dura jornada de 15 hores de pujada.
- Gasherbrum I, 24 de juliol de 2015. Féu cim amb Yannick Graziani, Tom Seidensticker i Muhammad Sadiq.[13]
- Makalu, cim fet el 23 de maig de 2016.[14]
- Nanga Parbat, cim fet el 25 de juliol de 2016.[15]
- Everest, cim fet el 27 de maig de 2017 (utilitzant oxigen artificial).[16]
PremisModifica
- Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (1995), per l'obertura de vies de dificultat als Alps amb Patrick Gabarrou[1]
- Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (2008), per l'ascensió al Gasherbrum IV (7925 m)[1]
- Premi de periodisme del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.[17]
NotesModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Biografia de Ferran Latorre, a la seva web
- ↑ «Latorre culmina el Everest en su séptimo intento». La Vanguardia.
- ↑ 3,0 3,1 «Ferran Latorre fa el cim de l’Everest i es converteix en el primer català que conquereix els catorze vuit mil» (en ca). [Consulta: 27 maig 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Cassany, Roger. «Ferran Latorre, l’alpinista pacient». Vilaweb, 31-05-2017. [Consulta: 2 juny 2017].
- ↑ Revista Fusion, El espíritu de los pioneros. Ferrán Latorre, alpinista y cámara de altura (castellà)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, Ferran Latorre
- ↑ 7,0 7,1 Revista Desnivel, Éxito total en el GIV
- ↑ «Ferran Latorre completa los catorce ochomiles sin oxígeno en el Everest». [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ FEEC, L'alpinista Ferran Latorre corona el K2, considerat el cim més difícil del món
- ↑ Revista Barrabés, Ferrán Latorre hace cima en el Kangchenjunga; el resto de Al Filo, a 1 hora de cumbre
- ↑ «Ferran Latorre corona el Lhotse i conquereix el seu vuitè cim de més de 8.000 metres sense oxigen». 324.cat, 22-05-2013 [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ «Ferran Latorre hace cumbre en el Cho Oyu». Desnivel, 26-09-2913 [Consulta: 2 octubre 2013].
- ↑ «Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I». Desnivel, 24-07-2015 [Consulta: 24 juliol 2015].
- ↑ «Ferran Latorre corona el Makalu». La Vanguardia, 23-05-2016 [Consulta: 23 maig 2016].
- ↑ «Cima de Ferran Latorre en el Nanga Parbat». La Vanguardia, 25-07-2016 [Consulta: 25 juliol 2016].
- ↑ «Ferran Latorre fa història i corona l'Everest, el seu últim vuit mil» (en ca). Ara.cat.
- ↑ La Vanguardia, 21 novembre 2011, "Ferran Latorre. premiat per la sèrie sobre l'everest"
Enllaços externsModifica
- Ferran Latorre i Torres - Lloc web oficial (català) (castellà)
- Ferran Latorre a Temps d'aventura