Fi de l'Ossa Major

(S'ha redirigit des de: Fi Ursae Majoris)

Fi de l'Ossa Major (φ Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +4,56.[8] S'hi troba a 510 anys llum del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmicFi de l'Ossa Major
Tipusestel, estrella binària, font d'infrarojos, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A3IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta−1,39 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,557 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.590 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi6,41 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)19,16 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar28 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.900 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 52m 6.3544s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)54° 3' 51.5962''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,23[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat347 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Fi Ursae Majoris és un estel binari proper les components del qual són subgegants blanques de tipus espectral A3IV. Adoptant una temperatura efectiva de 9.800 K —conseqüent amb el seu tipus espectral—, hom pot calcular la lluminositat i radi de cada component. Així, l'estel principal és 182 vegades més lluminós que el Sol i té un radi de 4,7 radis solars. L'estel secundari té el 90% de la lluminositat de la seva companya i un radi 4,5 vegades més gran que el del Sol. Els períodes de rotació —calculats a partir de la velocitat de rotació mesurada, 29 km/s— són inferiors a 8 dies. Mostren cert empobriment en metalls —entenent com a tals aquells elements més pesats que l'heli— respecte al Sol, amb una abundància relativa de ferro entorn del 40% del valor solar. El sistema té una edat propera als 220 milions d'anys.[9]

El període orbital d'aquesta binària és de 105,4 anys. La separació mitjana entre ambdós estels és de 54 ua —encara que també s'ha suggerit que pogués ser inferior, d'~ 40 ua—, si bé la notable excentricitat orbital fa que aquesta varie entre 30 i 79 ua. L'últim periastre va tenir lloc en 1987. El pla orbital s'hi troba inclinat 25º respecte al pla del cel.[9]

Referències modifica

  1. «MK classification for visual binary components» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1976, pàg. 245–249. DOI: 10.1086/111879.
  2. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  3. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  8. «CCDM J09521+5404AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 «Phi Ursae Majoris» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].