Fluorcalciobritholita

La fluorcalciobritholita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la britholita. Rep el seu nom per la seva relació amb la resta dels minerals del grup i pel seu contingut en calci i fluor.

Fluorcalciobritholita
Fórmula química	(Ca,Ce)₅(SiO₄,PO₄)₃F
Epònim	fluor, calci i britholita-(Ce)
Localitat tipus	Cap del riu Tuliok, Vessant oriental, Mont Kukisvumtxorr, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AH.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AH.25
Dana	52.4.12.7
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,58(7) Å; c = 6,985(4) Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Color	rosat a marró
Duresa (Mohs)	5,5
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	4,2 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,735() nε = 1,730(5)
Birefringència	δ = 0,005
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-010
Any d'aprovació	1977
Símbol	Fcbri
Referències

Característiques

La fluorcalciobritholita és un silicat de fórmula química (Ca,Ce)₅(SiO₄,PO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluorcalciobritholita pertany a «9.AH - Nesosilicats amb CO₃, SO₄, PO₄, etc.» juntament amb els següents minerals: iimoriïta-(Y), tundrita-(Ce), tundrita-(Nd), spurrita, ternesita, britholita-(Ce), britholita-(Y), el·lestadita-(Cl), fluorbritholita-(Ce), fluorel·lestadita, hidroxilel·lestadita, mattheddleïta, tritomita-(Ce), tritomita-(Y) i fluorbritholita-(Y).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la part alta del riu Tuliok, a la vessant oriental del mont Kukisvumtxorr, al massís de Khibini, situat a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). A la mateixa província russa també ha estat trobada al massís de Sakhariok. També ha estat descrita a Stupné, a la regió de Trenčín, a Eslovàquia; a Kråkmo, al comtat de Nordland, a Noruega; i a les pedreres In den Dellen, a Mendig, a l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya).