Obre el menú principal

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Infotaula d'edifici
Font de Canaletes
Font de Canaletes.jpg
Dades
Tipus font
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.38527778°N,2.17013889°E / 41.38527778; 2.17013889
Modifica les dades a Wikidata

Actualment és un dels símbols de la ciutat, punt de trobada de barcelonins i forans i espai de celebració de les victòries esportives dels equips catalans, la font de Canaletes esdevé un dels monuments més visitats de Barcelona. Amaga, a més, una història molt lligada amb l'abastament d'aigua de la ciutat vella.

La font actual és de ferro, feta el segle XIX i té quatre brolladors. Està coronada per un fanal de quatre llums. En un angle de la font hi ha una petita font per als gossos.

Aquest model, anomenat font fanal, va ser creat per l’arquitecte municipal Pere Falqués l’any 1889. En total a la ciutat n’hi ha 16 més d’idèntiques. Les trobareu en places, jardins i carrers de 8 districtes.

HistòriaModifica

Aquesta font dóna nom a la part més alta de la Rambla, tocant a la plaça de Catalunya, que es coneix com la Rambla de Canaletes. El nom prové d'una font que existia en el segle XVI en aquella zona, on l'aigua baixava per unes canaletes: d'aquí el nom de Font de Canaletes. Aquestes canaletes anaven a donar a un abeurador.

La font original estava situada al pati de l'edifici dels Estudis Generals, precedents de la Universitat de Barcelona. En desaparèixer aquest edifici, la font fou traslladada a la Rambla.[1] L'aigua, originàriament, provenia de les mines de Collserola i entrava a la ciutat pel Portal de l'Àngel; des d'allí una canal de ceràmica portava l'aigua per la muralla fins a la part alta de la rambla, on la primera font a rebre l'aigua era aquesta. És per això que, en ser la primera font, prengué fama de tenir l'aigua més fresca.

Quan es van enderrocar les muralles de Barcelona, s'hi va instal·lar una nova font, l'aigua de la qual provenia de la Mina de Montcada. La font actual data del 1890, quan l'ajuntament aprovà la instal·lació d'una font fanal.[2]

Hi ha una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua de la font; es diu que «qui beu de Canaletes, torna a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s'hi apropa per beure-hi com si fos una superstició. Aquesta llegenda ha estat recollida per molts cronistes, i alguns donen la versió que l'aigua de la font embruixa a qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.[3]

Canaletes també és famosa per ser el lloc on es reuneix l'afició «culer» per celebrar els èxits del Futbol Club Barcelona. El motiu que sigui la font de Canaletes el lloc de reunió ve del fet que, als anys 30, per conèixer els resultats dels equips catalans, els aficionats al futbol anaven a la redacció del diari La Rambla per llegir els resultats, que es posaven en una pissarra davant de la font.

Detalls de la fontModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Artís 1972, p. 32
  2. Martín 2009, p. 199
  3. Cesàreo 1986, p. 84

BibliografiaModifica

  • Artís Tomàs, Andreu-Avel·lí (Sempronio). 100 fuentes de Barcelona. Barcelona: Sociedad General de Aguas de Barna., 1972. 
  • Cesàreo, Pere. Barcelona art i aigua : Fonts públiques i ornamentals. Barcelona: Aldina, 1986. ISBN 84-86627-001. 
  • Martín Pascual, Manel. Barcelona: aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues Exposicions (1888-1929). Barcelona: Marcial Pons, 2009. ISBN 978-84-9768-671-6. 
  • Riutort, Josep Maria. Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona. Barcelona: Millà, 1946. 
  • Vázquez Montalbán, Manuel. Barcelona fuente a fuente. Madrid: Repsol, 1990. ISBN 84-7368-107-X. 

Enllaços externsModifica