Obre el menú principal

Senterada

municipi de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Font del Molí)

Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca. Només té més al nord els termes de Sarroca de Bellera i de la Torre de Cabdella, que constitueixen l'apèndix que es veu en el mapa al nord del cos principal de la comarca. Entre aquests dos termes hi ha, a més, l'enclavament de Larén, que pertany a Senterada. Tot aquest apèndix es coneix com a Vall Fosca, tot i que Sarroca de Bellera és, de fet, una vall paral·lela a la pròpiament així anomenada, que són la vall del Flamisell del congost d'Erinyà en amunt i la vall de Bellera, del riu Bòssia; és a dir, els termes de Senterada i la Torre de Cabdella.

Infotaula de geografia políticaSenterada
Bandera de Senterada Escut de Senterada
Bandera de Senterada Escut de Senterada
Senterada 2.JPG

Localització
Localització de Senterada respecte del Pallars Jussà.svg
 42° 19′ 30″ N, 0° 56′ 16″ E / 42.324944°N,0.937689°E / 42.324944; 0.937689
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
Població
Total 139 (2018)
• Densitat 4,03 hab/km²
Llar 34 (1553)
Gentilici Senteradí, senteradina
Geografia
Superfície 34,5 km²
Altitud 729 m
Limita amb
Partit judicial Tremp
Organització política
• Alcalde Antoni Toló Cierco
Identificador descriptiu
Codi postal 25514
Fus horari
Codi de municipi INE 25202
Codi territorial IDESCAT 252022
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Senterada des de Burguet

EtimologiaModifica

El topònim Senterada, i el mateix poble i municipi, tenen l'origen en el monestir visigòtic de Santa Grata. L'evolució en català occidental del nom del monestir dóna l'actual nom per simplificació del grup -gr- i sonorització de la -t- de la darrera síl·laba.

Així ho estableix el filòleg Joan Coromines[1] amb profusió de detalls i una explicació prou clara.

GeografiaModifica

Article principal: Geografia de Senterada

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[2] calia agrupar els termes municipals de Sarroca de Bellera i de Senterada en un sol municipi que, amb el nom de Sarroca i Senterada, tindria la capitalitat a Senterada per ser la població amb més habitants de totes dues. Això comportaria la desaparició com a enclavament de Larén. A més, es proposava incloure en aquest nou municipi el poble d'Erta, pertanyent al Pont de Suert. Es troba a la carretera de la Pobla de Segur al Pont de Suert, l'Eix Pirinenc (N-260), a 9 km de la Pobla de Segur. Està situada a l'aiguabarreig del Flamisell i el seu afluent, el riu Bòssia, dos rius on hi ha abundants truites. És la porta d'entrada a la Vall Fosca, poblada amb molts boscos plens de pins, on, al seu temps, es pot collir una gran varietat de bolets. Hi ha diverses residències de turisme rural, de les quals destaca l'antiga piscifactoria, on es poden pescar truites que després són guisades a la mateixa residència. Està oberta tot l'any. Un altre dels establiments que cal destacar és l'antiga fonda del poble, Casa Leonardo, quasi centenària, reoberta com a casa d'acolliment de turisme rural fa menys d'una dècada.

Nuclis de poblacióModifica

Entitat de població Habitants
Burguet 2
Cadolla 3
Cérvoles 5
Larén 3
Lluçà 5
Naens 13
Puigcerver 5
Reguard 5
Senterada 72
Font: Idescat

Nucli urbàModifica

 
Senterada, vers 1915
 
Senterada, el 2009

El poble de Senterada, com ha quedat reflectit a l'apartat d'Etimologia es formà a partir del monestir visigòtic de Santa Grata. D'aquest monestir, n'han quedat algunes restes, si bé són posteriors a l'època visigòtica. A més, la parròquia del poble continua en certa manera vinculada a santa Grata, actualment amb el nom de la Mare de Déu de Gràcia, o de l'equivalent Santa Maria de Gràcia.

Dins del poble de Senterada hi ha, a més de l'església parroquial i les restes de Santa Grata, una capella també dedicada a la mateixa santa, i la capella de sant Víctor, al cementiri de la població.

Altres pobles del termeModifica

Cadascun dels altres pobles del terme, així com dels que ara ja són despoblats, tenen el seu article corresponent. Cal destacar, a més, dins del terme de Senterada, les restes del monestir de Sant Genís de Bellera.

HistòriaModifica

La prehistòria ha deixat diverses mostres, en el terme de Senterada: els dòlmens de la Casa Encantada i de Mas Pallarès, a Cadolla, del Dolmen de Sant Roc, o Cabaneta del Moro, a Cérvoles, i de la Cabana del Moro, a Reguard.

Com ja ha quedat anteriorment apuntat, el monestir visigòtic de Santa Grata és l'origen, històric i lingüístic, de l'actual Senterada. Al voltant del monestir degué formar-se una primera població, que, en desaparèixer el monestir primigeni, n'adoptà l'església com a parroquial, cosa que consolidà aquella primera població. El fet que el lloc on s'assenta Senterada fos una cruïlla d'importants camins de comunicació i, alhora, confluència del riu Bòssia i del Flamisell, ajuda a entendre que fos un lloc idoni per a una població.

En el fogatjament del 1381, Senterada és esmentat dins de la baronia de Bellera. En el del 1553, consten a Sancterada 5 focs[3] (uns 25 habitants). El 1718 havia passat a mans dels barons de Sant Vicenç, com tota la baronia de Bellera, i dels Ducs de Cardona. El 1831, a la fi de l'Antic règim, consta com a domini del Marquès de la Manresana, hereu dels Bellera i dels Sant Vicenç. En tots els documents apareix sempre Larén unit a Senterada, cosa que pot justificar l'existència d'aquell enclavament.

 
Segell municipal de vers el 1900

En una relació del 1831, de Senterada només consta que era domini del marquès de la Manresana.

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz, del 1845,[4] es diu que Senterada és un poble de clima sa situat dins de la vall on conflueixen els rius de Vall de Capdella amb el de Sarroca, formant el Flamisell. Està arrecerat dels vents del nord per una muntanya. Madoz diu que hi havia 12 cases, en el poble. El terreny és aspre, trencat, fluix i de mala qualitat. S'hi podien comptar 150 jornals de conreu. La collita consistia en blat, sègol, ordi, poca fruita i una mina de guix. Hi ha pesca de truites i barbs, tres telers i un batà. La població era de 6 veïns (caps de família) i 51 ànimes (habitants).

Vers 1900,[5] Senterada tenia 265 edificis, amb 466 habitants de fet i 480 de dret, dels quals 54 cases amb 126 persones eren al mateix Senterada. En aquell moment hi havia escola de nois i de noies, en la qual aquests infants compartien aula en una àmplia franja d'edat.

 
Escut antic de Senterada, anterior al 1988

Composició de l'ajuntamentModifica

AlcaldesModifica

  • Antoni Colell (1894)
  • Francesc Coll (1899)
  • Agustí Abrantes Mentuy (19.4.1979 - 9.6.1987)
  • Pius Escales Franch (30.6.1987 - 25.5.1991)
  • Víctor Carrió Nus (15.6.1991 - 24.5.2003)
  • Maria Lourdes Servent Pedescoll (14.6.2003 - 26.5.2007)
  • Antoni Toló i Cierco (16.6.2007 - actualitat)

RegidorsModifica

Des de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 1979, l'Ajuntament de Sarroca de Bellera ha tingut els regidors següents: Agustí Abrantes Mentuy, Maria Àngels Agullana Torres, Joan Carrió Franch, Víctor Carrió Nus, Anna Maria Escales Bruna, Joan Escales Font, Pius Escales Franch, Mireia Font i Vidal, Josep Gasa Llusà, Joan Jordana Boneta, José Martínez Ariño, Genís Palau i Agullana, Josep Maria Plancheria Juanmartí, Pere Salomó Montsó, Maria Lourdes Servent Pedescoll, Teresa Soler Giol, Francesc Suranell Molí, Enrique Tartera Vilana, Gregori Toló Canut, Antoni Toló Cierco i Àngels Vidal Rollan.

Legislatura 2011 - 2015Modifica

Resultats electorals - Senterada, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
IpS-PM Antoni Toló Cierco 52 2 82,54
R-AM Genís Palau i Agullana 37 2 58,73
CiU Josep Gasa i Llusà 26 1 41,27
Total 125 5
  • Antoni Toló Cierco (IxS-PM), alcalde
  • Juan Jordana Boneta (IxS-PM), regidor. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Genís Palau i Agullana (R-AM), regidor
  • Pere Salomó i Monsó (R-AM), regidor
  • Josep Gasa Llusà (CiU), regidor

DemografiaModifica

Les següents dades que es tenen de Senterada són de darreries de l'edat mitjana i primers segles de l'moderna: 36 focs (uns 180 habitants) el 1497, 50 (250 h.) el 1515 i 34 (170 h.) el 1553. El 1718 ja hi consten 226 habitants, que són 313 el 1787. El 1860 s'hi assoleix el màxim històric: 798 persones, i, a partir d'aquell moment, la població comença a minvar: 466 el 1900, va augmentar el 1930 a 611, i ja ha continuat davallant fins a l'actualitat: 412 el 1950, 359 el 1960, 204 el 1970, 167 el 1975, 163 el 1981, 108 el 1992, 102 el 2002 i 126 el 2006, amb un lleuger creixement els últims anys.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
36 50 34 334 313 770 722 711 466 502

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
543 611 479 412 359 204 166 116 108 112

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
117 116 112 102 93 126 - - 133 131

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
133 139 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interèsModifica

  • Monestir de Santa Grata de Senterada: antic monestir a l'indret de la seva església parroquial de Santa Maria. En aquest lloc, a la confluència del riu Bellera i el Flamicell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a Santa Grata. A la fi del segle XIII ja no hi ha traces de comunitat a Senterada, que fou una simple parròquia de domini directe de la mitra d'Urgell.
  • Els dòlmens de Senterada
  • El pont del Diable, al límit entre l'enclavament de Larén, de Senterada, i Sarroca de Bellera, prop i al sud-oest de les ruïnes de Sant Genís de Bellera.
  • Sant Genís de Bellera: antic monestir benedictí, actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Genís o de Torres.
  • Burguet, poble que, amb Cérvoles, havia format municipi al segle XIX.
  • Cadolla i la quadra de Miravet, poble i antic municipi.
  • Cérvoles: poble recentment despoblat, aturonat a 1.174 m. d'altitud, a la dreta del Flamisell. La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí.
  • Larén, poble i enclavament entre Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, amb l'antic monestir de Sant Genís de Bellera.
  • Lluçà, poble a la vall del Flamisell, al nord de Reguard.
  • Naens, poble disseminat situat als contraforts de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla. De la parròquia de Sant Esteve depèn l'església de Cadolla.
  • Puigcerver: al vessant occidental de la serra de Peracalç. L'església (Sant Salvador) correspon a la parròquia de Senterada.
  • Reguard: poble en vies de despoblament, enlairat a 812 m alt a l'esquerra del Flamisell al sud de Lluça. L'església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada.

Activitat econòmicaModifica

L'activitat econòmica tradicional de Senterada era pràcticament tota lligada a l'agricultura d'autoconsum i la ramaderia. A més, hi havia molins fariners a Cérvoles i Naens, i tres telers i un molí draper a Senterada. Completava el panorama econòmic l'extracció de guix, a Cadolla, Larén, Naens i Senterada (partida de la Gessera o Guixera).

En una relació de vers 1900 (l'obra citada de Ceferí Rocafort), es dóna molta importància als boscos de Senterada. Entre els comunals, s'hi esmenten lo Cap de Terme, de Puigcerver, de 185 hectàrees; els de Molines, Moror i les Obagues de Sant Joan, de Reguard, amb 437, i la Muntanya de Cérvoles i Burguet, amb 792. A més, també n'hi havia d'alienables (es podien vendre, a causa de la desamortització: la Serra, de Senterada, de 48 ha., i lo Tosal, de Larén, amb 50.

En aquell mateix moment, a Senterada hi havia una fàbrica de filats i teixits de llana, dos molins de farina, i diverses guixeres,

Actualment pràcticament totes aquestes activitats estan abandonades, i l'agricultura s'ha especialitzat en conreus de muntanya per a alimentació de bestiar vacum (343 ha. dedicades a farratges, 300 a pastures, i tan sols 30 per a cereals). A més, hi ha 2.000 ha. de terreny forestal, una part important repoblades amb pins per organismes oficials. Hi havia també una piscifactoria, que fou molt malmesa per les riuades del 1982, i una captació d'aigua, a la presa de Senterada, per conduir aigua cap a la central de la Pobla de Segur. Des de fa uns 25 anys, ha crescut el sector turístic: ha crescut notablement el nombre de segones residències, inclosos alguns blocs d'apartaments.

Festes i tradicionsModifica

Senterada sempre havia estat terra de bons músics populars. Cal destacar-ne Candi Gabarrell, que es movia sobretot per les valls de Cabdella i Manyanet, amb el seu acordió, animant els balls on era cridat, Antoni Toló qui, més recentment, ha fet la mateixa funció amb el seu acordió i amb un orgue electrònic, així com Joan Coixet, més enrere en el temps, que deixà bones empremtes en el seu pas pels pobles amb el seu acordió.

En l'aspecte religiós, a Senterada se celebrava molt la festa de sant Víctor, copatró del poble, molts invocat a les èpoques de greus malalties que assolaven el territori. Es conserven els goigs populars que se li cantaven, un tros dels quals fa:

«

Pastor sou de l'Església,
i també nostre Patró
guardeu-nos de la pesta
i del dimoni traïor;
de Senterada sou advocat
dirigiu-nos amb fervor:
Siau nostra llum i guia
Papa i màrtir Sant Víctor

»
— Text populars, Goigs de Sant Víctor

A Senterada Joan Amades, va recollir-hi, transcriure i fer els dibuixos corresponents sobre el vestuari i els passos del ball, un Ball de bastons, també anomenat Ball de l'hereu Riera. El reprodueix Joan Bellmunt, en el llibre citat a la bibliografia, així com el mateix Joan Amades en la seva coneguda obra enciclopèdia del Costumari.

La diada de Sant Joan també havia donat peu a un ball rodó propi de Senterada, la melodia del qual també està recollida en el llibre de Bellmunt.

Senterada apareix esmentat en el Romanço de la Vall Fosca de Jaume Arnella. El tros que cita Senterada diu així:

«

Si veniu per Senterada,
la Vall comença, per fi,
arribant a La Pobleta,
Pobleta de Bellveí.

»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

Podeu trobar l'inici del romanço a l'article de la Vall Fosca, i la continuació, al de Cabdella.

FestivitatsModifica

Serveis turísticsModifica

Senterada compta amb una gran oferta d'oci i d'allotjament, restauració i serveis. Té grans zones enjardinades i instal·lacions esportives.

Pel que fa a l'allotjament, hi ha el Càmping Senterada, a llevant del poble i a l'esquerra del Flamisell, els apartaments Roca Bella i quatre cases d'allotjament rural: Casa Leonardo, Casa Parranxo, Casa Rutgé i la Fàbrica (algunes disposes de pàgina web).

Des del punt de vista de restauració, cal comptar amb el Bar-Restaurant Flamisell.

ComunicacionsModifica

Sarroca de Bellera està comunicada a través de la carretera N-260 amb la Pobla de Segur, al sud-est, i amb el Pont de Suert, al nord-oest. A més, de la mateixa població de Senterada surt cap al nord-est la carretera L-503, de Senterada a Cabdella, que recorre de sud a nord la Vall Fosca, el terme municipal de la Torre de Cabdella.

A part d'aquestes carreteres oficials, hi ha algunes pistes forestals en bon estat, asfaltades i ben practicables, que duen als diferents pobles que formen aquest municipi, que estan esmentades en cadascun dels articles dedicats als pobles i caseries del terme de Senterada.

ReferènciesModifica

  1. Coromines 1997.
  2. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  3. Mossèn Pere Joan, vicari, mestre Joan Forats, Joanico de la Nina, Pere Canut i Perelo Taverner. Iglésias 1981, p. 89.
  4. Madoz 1845.
  5. Rocafort, 1918.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica