Obre el menú principal

Formalisme (filosofia)

Kant va ser el filòsof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d'una ètica formal. Segons aquest autor, només una ètica d'aquestes característiques podria ser universal i garantir l'autonomia moral pròpia d'un ésser lliure i racional com és l'ésser humà.

La llei o norma moral, ha de ser la raó humana la que s’ha de donar a ella mateixa una llei. Si la raó legisla sobre ella mateixa, la llei serà universal, ja que serà vàlida per a tot ésser racional. Aquesta llei, que estableix com hem d'actuar per a fer-ho correctament, tan sols és expresable mitjançant imperatius (mandats) categòrics (incondicionats). Un imperatiu hipotètic expressa una norma que només té validesa com a mitjà per a assolir una finalitat. Per exemple, l'imperatiu “no mengis en excés” expressa una norma que només té sentit si la nostra finalitat és la salut. En canvi, no té sentit si pensem que la finalitat humana és viure de forma plaent sense escatimar.

L'imperatiu categòric que formula Kant és: “actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma universal”. Fixa’t que aquest imperatiu no depèn de cap finalitat i, a més, no ens diu què hem de fer, sinó que serveix de criteri per a saber quines normes són morals i quines no. L'imperatiu categòric diu que només aquelles normes que siguin universalitzables seran realment normes morals.