Viquipèdia

Fulveta cellablanca

espècie d'ocell

La fulveta cellablanca[1][2] (Fulvetta vinipectus), és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae),[3] tot i que sovint encara se'l troba classificat amb els sílvids (Sylviidae).[4] Així com la majoria d'espècies dintre del gènere Fulvetta, va ser inclosa durant molt de temps en el gènere Alcippe, inicialment a la família Timaliidae. És una espècie que es pot localitzar per tot el subcontinent índi i el sud-est asiàtic. És endèmica del Bhutan, Índia, Myanmar, el Nepal i el Vietnam.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Infotaula d'ésser viuFulveta cellablanca
Fulvetta vinipectus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes11 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22716601 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaParadoxornithidae
GènereFulvetta
EspècieFulvetta vinipectus Modifica el valor a Wikidata
Hodgson, 1837
Nomenclatura
Sinònims
Alcippe vinipectus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de
Santuari Pani Dihing, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Parc nacional de Singalila, Santuari de vida salvatge de Senchal, Santuari de Varsey Rhododendron, Dzuluk, Parc nacional de Khangchendzonga, santuari Fambong Lho, Lachen, Santuari de vida salvatge de Maenam, Okhrey, Pelling, santuari Shingba Rhododendron, Yuksom i Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary Modifica el valor a Wikidata

Taxonomia modifica

Com altres fulvetes estava classificada a la família dels timàlids (Timaliidae) dins del gènere Alcippe, però es va traslladar de gènere i família quan es va demostrar la seva proximitat genètica amb els membres del gènere Sylvia.[7][8]

El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 10.2, 2020) transferí finalment el gènere Fulvetta a la la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae).[9] Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat encara dins de la família dels sílvids.[4]

Les subespècies de la fulveta cellablanca presenten variacions en els colors del cap i les estries de color del pit, sobretot en les tonalitats de marró. El cant no presenta variacions en les diferents subespècies. En total s'han descrit vuit subespècies de Fulvetta vinipectus:[10]

  • F. v. kangrae Ticehurst & Whistler, 1924. Es localitza al nord de l'Índia (Himachal Pradesh a Uttarakhand).
  • F. v. vinipectus (Hodgson, 1837). És la subespècie coneguda com a fulveta cellablanca, es troba a l'oest i centre del Nepal i el sud de la Xina.
  • F. v. chumbiensis Kinnear, 1939. Es localitza a l'est del Nepal i del Bhutan.
  • F. v. austeni Ogilvie-Grant, 1895. Es troba al nord-est de l'Índia (Assam i Nagaland), així com a les zones adjacents del nord de Myanmar.
  • F. v. perstriata Mayr, 1941. Localitzada a l'extrem nord-est de l'Índia (Arunachal Pradesh), al nord de Birmània i les zones adjacents de la Xina (nord-oest de Yunnan i Salween).
  • F. v. bieti (Oustalet, 1892). Es troba al sud de la Xina, des de Sichuan fins a Yunnan.
  • F. v. ripponi (Harington, 1913). Viu a l'oest de Birmània
  • F. v. valentinae (Delacour & Jabouille, 1930). Coneguda també com a fulveta de Tonquín, es localitza a l'oest de Tonquín, al Vietnam.

Característiques modifica

La fulveta cellablanca té una mida entre els 5 i els 12 centímetres i un pes entre els 9 i els 13 grams. Presenta tonalitats marronoses i daurades al conjunt del cos, amb ulls pàlids en un rostre fosc.[10] Presenten la llista superciliar (franja que presenten algunes aus en el plomatge del rostre)[11] de color blanc, fet que els dona el nom comú. La fulveta cellablanca menja gairebé exclusivament insectes durant l'època de reproducció, principalment erugues, que són el seu aliment preferit;[12] durant les èpoques en que no es reprodueix també pot ingerir petites llavors i baies. El cant consisteix en un so agut i sibilant que es repeteix amb certa rapidesa.[10]

Hàbitat modifica

Viu en boscos o zones arbustives temperades, generalment en boscos sempre verds en àrees tropicals o subtropicals; també pot viure en zones de bambú. Sol tenir predilecció per zones amb abundància de rododendre, juniperus o zones de bambú. Sol viure en un rang altitudinal que pot oscil·lar entre els 1.500 i els 4.200 metres sobre el nivell del mar.[13]

Estat de conservació modifica

L'espècie no es troba especialment amenaçada, ja que es troba en una àrea força gran i per tant no s'aproxima als criteris per a declarar-la vulnerable. Malgrat que la tendència de la població sembla disminuir, la disminució no sembla suficientment ràpida per a ser vulnerable. Per aquestes raons, l'espècie s'ha classificat com a espècie de menor preocupació.[14]

Referències modifica

  1. ↑ «Fulvetta vinipectus (White-browed Fulvetta)» (en anglès). Avibase. [Consulta: 21 novembre 2018].
  2. ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «fulveta cellablanca». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
  3. ↑ «Sylviid babblers, parrotbills, white-eyes». IOC World Bird List Version 11.1. International Ornithologists' Union, gener 2021. [Consulta: 17 juny 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 634. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. ↑ «Handbook of the Birds of the World» (en anglès). Lynx Edicions. [Consulta: 21 novembre 2018].
  6. ↑ BirdLife International. «White-browed Fulvetta. Fulvetta vinipectus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018. [Consulta: 29 agost 2022].
  7. ↑ Collar, N.J. & Robson, Craig (2007): Family Timaliidae (Babblers). In: del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew & Christie, D.A. (eds.): Handbook of the Birds of the World, Volume 12 (Picathartes to Tits and Chickadees): 70-291. Lynx Edicions, Barcelona.
  8. ↑ Cibois, Alice «Mitochondrial DNA Phylogeny of Babblers (Timaliidae)». Auk, 120, 1, 2003, pàg. 35-54. DOI: 10.1093/AUK/120.1.35. JSTOR: 41677962.
  9. ↑ «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «White-browed Fulvetta (Fulvetta vinipectus)» (en anglès). Handbook of the Birds of the World. [Consulta: 21 novembre 2018].
  11. ↑ Lars., Svensson,. Collins bird guide. Londres: HarperCollins, 1999. ISBN 0002197286. 
  12. ↑ «Top 25 Birds of Asia» (en anglès). National Geographic. Arxivat de l'original el 2018-11-22. [Consulta: 21 novembre 2018].
  13. ↑ Shrestha, Tej Kumar. Birds of Nepal: Field Ecology, Natural History and Conservation (with Reference to Those of India, Bangladesh, Bhutan, Pakistan and Sri Lanka) (en anglès). Steven Simpson Natural History Books, 2001. ISBN 9780952439097. 
  14. ↑ «White-browed Fulvetta (Fulvetta vinipectus)» (en anglès). BirdLife species factsheet. [Consulta: 21 novembre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fulveta_cellablanca&oldid=33462843»