Obre el menú principal

El futbol és un esport que forma part del programa oficial dels Jocs des dels Jocs Olímpics d'estiu de 1900 disputats a París (França) en categoria masculina. Ha restat fora del programa únicament en els Jocs Olímpics d'estiu de 1932, celebrats a Los Angeles (Estats Units d'Amèrica). La competició en categoria femenina debutà en els Jocs Olímpics d'estiu de 1996, realitzats a Atlanta (Estats Units).

Infotaula de competició esportivaFutbol als Jocs Olímpics
Football pictogram.svg
Tipus competició esportiva als Jocs Olímpics
Esport futbol
Participants
selecció olímpica de futbol
Lloc i data
Data 1908 - 
Més informació
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Els grans dominadors són Hongria, Argentina, la Unió Soviètica i Brasil en categoria masculina, i els Estats Units en categoria femenina.

HistòriaModifica

 
Competició als Jocs Olímpics de 1900.
 
Competició als Jocs Olímpics de 1912.

El futbol és un esport que s'inventà al segle XIX, per la qual cosa no competí en els Jocs Olímpics de l'antigor. Es creu que el primer esdeveniment de futbol olímpic hauria estat durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1896 celebrats a Atenes (Grècia), encara que hauria estat de caràcter no oficial. Actualment no existeixen documents que detallin aquesta competició, però existeixen alguns informes sobre dos partits: d'una banda, un combinat d'Atenes hauria estat derrotat per un altre representant a Esmirna (part en aquells moments de l'Imperi Otomà), i d'altra banda, aquests últims haurien estat derrotats, per 15:0, per un combinat d'origen danès.

En els Jocs Olímpics d'estiu de 1900 i 1904 es van realitzar dues competicions de futbol per equips no professionals, provinents de clubs esportius o centres educatius; per la qual cosa la FIFA no els reconeix com a competicions oficials.[1]

Als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 realitzats a Londres (Regne Unit) es va dur a terme el primer torneig oficial, considerat també el primer torneig de caràcter internacional, enfrontant en el primer partit la selecció de Dinamarca i França. La presència als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 celebrats a Anvers (Bèlgica) de la selecció de futbol d'Egipte (la primera vegada que una selecció no europea participava en el campionat olímpic) comportà la creació de la Copa del Món de Futbol a Uruguai l'any 1930, selecció que havia guanyat de forma consecutiva les edicions olímpiques de 1924 i 1928.

El futbol professional va començar a expandir-se al llarg del món, per la qual cosa les diferències entre el torneig olímpic i la Copa del Món van començar a créixer. Els principals beneficiats foren els països del bloc soviètic d'Europa Oriental, on els atletes eren representants de l'Estat que lliurava importants beneficis als seus atletes, permetent així mantenir la seva condició d'"amateur". Entre Londres 1948 i Moscou 1980, 23 de les 27 medalles olímpiques van ser lliurades a països socialistes, sent Dinamarca, Suècia i Japó les úniques excepcions. Entre aquests equips campions es troba, per exemple, el denominat "Equip d'or" d'Hongria, considerat un dels millors equips de la història.

Per als Jocs de Los Angeles 1984, el Comitè Olímpic Internacional va veure necessari un canvi al torneig per a reprendre l'interès en ell, fet que el va portar a acceptar l'ingrés d'equips professionals participants. La FIFA no va acceptar la idea de tenir un rival per a la seva Copa del Món, però finalment es va arribar a l'acord que els equips de continents menys desenvolupats futbolísticament (Àfrica, Àsia, Oceania, Amèrica del Nord i Amèrica Central) poguessin tenir equips professionals, mentre que els membres de la UEFA i CONMEBOL es presentarien amb esquadres juvenils, els jugadors de les quals no haguessin disputat la Copa del Món.

La idea dels equips juvenils va entusiasmar tant a la FIFA com al COI, per la qual cosa als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 celebrats a Barcelona (Espanya) els jugadors de tots els planters havien de tenir menys de 23 anys, llevat de tres jugadors per esquadra que podien tenir més edat. El torneig olímpic es va convertir així en una "Copa del Món Sub-23" complementària a les Sub-20 i Sub-17, ja implementades per la FIFA. El nou format de la Copa del Món va permetre a tots els països competir d'igual forma, afavorint a equips d'Àfrica i Àsia: Nigèria i Camerun van guanyar les medalles d'or al Futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 1996 i al Futbol del 2000, respectivament. Així mateix, en l'edició de 1996 debutà la competició femenina.

ProgramaModifica

Edició 96 00 04 08 12 20 24 28 32 36 48 52 56 60 64 68 72 76 80 84 88 92 96 00 04 08 12 16 Anys
Torneig
masculí
- - 26
Torneig
femení
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 6

SeusModifica

Edició Ciutat Estadi
  Atenes 1896 No fou inclòs en el programa oficial
  París 1900 París Vélodrome de Vincennes
  St. Louis 1904 St. Louis Francis Field
  Londres 1908 Londres White City
  Estocolm 1912 Estocolm Stockholms Olympiastadion
Estadi Råsunda
Tranebergs Idrottsplats
  Anvers 1920 Anvers Olympisch Stadion
Estadi Broodstraat
Brussel·les Estadi Joseph Marien
Gant Estadi Jules Otten
  París 1924 París Estadi Olímic Yves-du-Manoir
Estadi Bergeyre
Estadi de Paris (Saint-Ouen)
Estadi Pershing (Vincennes)
  Amsterdam 1928 Amsterdam Olympisch Stadion
Rotterdam Het Kasteel
De Kuip
Arnhem Monnikenhuize
  Los Angeles 1932 No fou inclòs en el programa oficial
  Berlín 1936 Berlín Olympiastadion
Poststadion (Tiergarten)
Mommsenstadion (Charlottenburg)
Hertha-BSC-Platz
  Londres 1948 Londres Estadi Wembley
White Hart Lane (Tottenham)
Selhurst Park (Crystal Palace)
Craven Cottage (Fulham)
Griffin Park (Brentford)
Arsenal Stadium (Highbury)
Cricklefield Stadium (Ilford)
Green Pond Road Stadium (Walthamstow)
Champion Hill (Dulwich)
Brighton Goldstone Ground
Portsmouth Fratton Park
  Hèlsinki 1952 Hèlsinki Olympiastadion
Football Grounds
Turku Kupittaa Stadium
Tampere Ratina Stadion
Lahti Kisapuisto
Kotka Kotka Stadion
  Melbourne 1956 Melbourne Melbourne Cricket Ground
Parc Olímpic de Melbourne
  Roma 1960 Roma Estadi Flaminio
Florència Stadio Comunale
Grosseto Stadio Comunale
Livorno Stadio Ardenza
Pescara Estadi Adriatico
L'Aquila Stadio Comunale
Nàpols Stadio Fuorigrotta
  Tòquio 1964 Tòquio Estadi Olímpic de Tòquio
Prince Chichibu Memorial Field
Komazawa Stadium
Saitama Omiya Football Stadium
Yokohama Mitsuzawa Stadium
  Ciutat de Mèxic 1968 Ciutat de Mèxic Estadi Azteca
Puebla de Zaragoza Estadi Cuauhtémoc
Guadalajara Estadi Jalisco
León Estadi León
  Munic 1972 Munic Olympiastadion
Augsburg Rosenaustadion
Ingolstadt ESV-Stadion
Regensburg Jahnstadion
Nuremberg Frankenstadion
Passau Drei Flüsse Stadion
  Mont-real 1976 Mont-real Stade Olympique
Sherbrooke Estadi Municipal
Toronto Varsity Stadium
Ottawa Lansdowne Stadium
  Moscou 1980 Moscou Estadi Lujniki
Estadi Dynamo
Leningrad Estadi Kirov
Kíev Estadi de la República
Minsk Estadi Dinamo
  Los Angeles 1984 Pasadena Estadi Rose Bowl
Boston Estadi Harvard
Annapolis Navy-Marine Corps Memorial Stadium
Stanford (Califòrnia) Stanford Stadium
  Seül 1988 Seül Estadi Olímpic de Seül
Estadi Dongdaemun
Daegu Estadi Daegu
Busan Estadi Asiad de Busan
Gwangju Estadi Guus Hiddink
Daejeon Estadi Daejeon
  Barcelona 1992 Barcelona Camp Nou
Estadi de Sarrià
Sabadell Nova Creu Alta
Saragossa Estadi de La Romareda
València Estadi Lluis Casanova
  Atlanta 1996 Athens Estadi Sanford
Orlando Citrus Bowl
Birmingham Legion Field
Miami Miami Orange Bowl
Washington D.C. Robert F. Kennedy Memorial Stadium
  Sydney 2000 Sydney Stadium Australia
Sydney Football Stadium
Brisbane Brisbane Cricket Ground
Adelaida Hindmarsh Stadium
Canberra Bruce Stadium
Melbourne Melbourne Cricket Ground
  Atenes 2004 Atenes Estadi Olímpic d'Atenes
Estadi Georgios Karaiskakis
Càndia Estadi Pankritio
Patras Estadi Pampeloponnisiako
Volos Estadi Panthessaliko
Tessalònica Estadi Kaftanzoglio
  Pequín 2008 Pequín Estadi Nacional de Pequín
Estadi dels Treballadors
Tianjin Estadi Olímpic de Tianjin
Xanghai Estadi de Xanghai
Qinhuangdao Estadi Olímpic de Qinhuangdao
Shenyang Estadi Olímpic de Shenyang
  Londres 2012 Londres Wembley Stadium
Glasgow Hampden Park
Cardiff Millennium Stadium
Manchester Old Trafford
Newcastle St James' Park
Birmingham Villa Park
  Rio 2016 Rio de Janeiro Estádio do Maracanã
Estádio Olímpico João Havelange
São Paulo Arena Corinthians
Brasília Estádio Nacional Mané Garrincha
Salvador de Bahia Arena Fonte Nova
Belo Horizonte Estádio Minaeirão
Manaus Arena da Amazônia

MedallistesModifica

Categoria masculinaModifica

Edició Or Argent Bronze
1900 París   Regne Unit   França   Bèlgica
1904 St. Louis   Canadà   Estats Units   Estats Units
1908 Londres   Regne Unit   Dinamarca   Països Baixos
1912 Estocolm   Regne Unit   Dinamarca   Països Baixos
1920 Anvers   Bèlgica   Espanya   Països Baixos
1924 París   Uruguai   Suïssa   Suècia
1928 Amsterdam   Uruguai   Argentina   Itàlia
1932 Los Angeles No fou inclòs en el programa olímpic
1936 Berlín   Itàlia   Àustria   Noruega
1948 Londres   Suècia   Iugoslàvia   Dinamarca
1952 Hèlsinki   Hongria   Iugoslàvia   Suècia
1956 Melbourne   URSS   Iugoslàvia   Bulgària
1960 Roma   Iugoslàvia   Dinamarca   Hongria
1964 Tòquio   Hongria   Txecoslovàquia   Alemanya
1968 Ciutat de Mèxic   Hongria   Bulgària   Japó
1972 Munic   Polònia   Hongria   RDA
  URSS
1976 Mont-real   RDA   Polònia   URSS
1980 Moscou   Txecoslovàquia   RDA   URSS
1984 Los Angeles   França   Brasil   Iugoslàvia
1988 Seül   URSS   Brasil   RFA
1992 Barcelona   Espanya   Polònia   Ghana
1996 Atlanta   Nigèria   Argentina   Brasil
2000 Sydney   Camerun   Espanya   Xile
2004 Atenes   Argentina   Paraguai   Itàlia
2008 Pequín   Argentina   Nigèria   Brasil
2012 Londres   Mèxic   Brasil   Corea del Sud
2016 Rio   Brasil   Alemanya   Nigèria

Categoria femeninaModifica

Edició Or Argent Bronze
1996 Atlanta   Estats Units   Xina   Noruega
2000 Sydney   Noruega   Estats Units   Alemanya
2004 Atenes   Estats Units   Brasil   Alemanya
2008 Pequín   Estats Units   Brasil   Alemanya
2012 Londres   Estats Units   Japó   Canadà
2016 Rio   Alemanya   Suècia   Canadà

MedallerModifica

en cursiva: CONs desapareguts.
Actualització: Jocs Olímpics Rio 2016.
Posició País Or Plata Bronze Total
1   Estats Units 4 2 1 7
2   Hongria 3 1 1 5
3   Regne Unit 3 0 0 3
4   Argentina 2 2 0 4
5   Unió Soviètica 2 0 3 5
6   Uruguai 2 0 0 2
7   Brasil 1 5 2 8
8   Iugoslàvia 1 3 1 5
9   Espanya 1 2 0 3
  Polònia 1 2 0 3
11   Alemanya 1 1 4 6
12   Suècia 1 1 2 4
13   Nigèria 1 1 1 3
  RDA 1 1 1 3
15   França 1 1 0 2
  Txecoslovàquia 1 1 0 2
17   Canadà 1 0 2 3
  Itàlia 1 0 2 3
  Noruega 1 0 2 3
20   Bèlgica 1 0 1 2
21   Camerun 1 0 0 1
  Mèxic 1 0 0 1
23   Dinamarca 0 3 1 4
24   Bulgària 0 1 1 2
  Japó 0 1 1 2
26   Àustria 0 1 0 1
  Xina 0 1 0 1
  Paraguai 0 1 0 1
  Suïssa 0 1 0 1
30   Països Baixos 0 0 3 3
31   Ghana 0 0 1 1
  Corea del Sud 0 0 1 1
  RFA 0 0 1 1
  Xile 0 0 1 1
Total 28 28 29 85

Medallistes més guardonatsModifica

Categoria masculinaModifica

Nom CON       Total
Dezső Novák   Hongria 2 0 1 3
Arthur Berry   Regne Unit 2 0 0 2
Vivian Woodward   Regne Unit 2 0 0 2
José Leandro Andrade   Uruguai 2 0 0 2
Pedro Arispe   Uruguai 2 0 0 2
Pedro Cea   Uruguai 2 0 0 2
José Nasazzi   Uruguai 2 0 0 2
Pedro Petrone   Uruguai 2 0 0 2
Héctor Scarone   Uruguai 2 0 0 2
Santos Urdinarán   Uruguai 2 0 0 2
Javier Mascherano   Argentina 2 0 0 2

Categoria femeninaModifica

Nom CON       Total
Christie Rampone   Estats Units 3 1 0 4
Shannon Boxx   Estats Units 3 0 0 3
Heather Mitts   Estats Units 3 0 0 3
Heather O'Reilly   Estats Units 3 0 0 3
Hope Solo   Estats Units 3 0 0 3

NotesModifica

  1. La FIFA reconeix aquestes dues competicions com a torneigs de demostració. El Comitè Olímpic Internacional (COI) durant molt de temps també ho reconegué així, si bé a l'actualitat són considerades competicions oficials i les medalles entregades són tingudes en consideració en el medaller global.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Futbol als Jocs Olímpics