Lliri de neu
El lliri de neu, allassa, fadrí, flor de neu, viola blanca o viola d'hivern (Galanthus nivalis)[1] és una espècie de planta herbàcia vivaç, amb bulb, del gènere Galanthus dins la família de les amaril·lidàcies.[2]
Galanthus nivalis  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Pol·linitzat per | antòfil |
| Pol·linitzador de | Abella de la mel i papallona |
| Color de les flors | blanc i verd |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 162168 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Galantheae |
| Gènere | Galanthus |
| Espècie | Galanthus nivalis L., 1753 |
Addicionalment pot rebre els noms: aiguamoix, aiguamoixos, allassa blanca, fadrins, flor blanca d'hivern, herba del cap blanc i llàgrimes de Sant Josep.[1]
Etimologia modifica
El nom genèric Galanthus significa "flor de llet", del grec gala, llet, i anthos, flor. L'epítet específic nivalis significa "neu" o "de la neu", referint-se a la flor de neu o la floració primerenca de la planta.
Va ser lliurat al gènere per Carl Linnaeus el 1735. Va descriure Galanthus nivalis en les seves Species Plantarum publicat al 1753.
Morfologia modifica
És una planta perenne, de 10 a 15 cm d'altura, proveïda d'un bulb globós d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Presenta 2 fulles, linears obtuses, de color verd azollat, de 15 a 25 cm de llarg per uns 5 mm d'ample. Les flors són blanques, pèndules, d'1,5 a 2,5 cm de llarg, solitàries en l'extremitat d'un escap àfil i sòlid. Els sèpals externs són lanceolats, els interns són més curts i emarginats cap a la base, proveïts d'una taca verdosa en la seva part apical. El fruit és una càpsula de tres valves.
Cultiu modifica
Els lliris de neu creixen de manera espontània en boscos humits i frescs. També les nombroses varietats de jardí, resistents i de fàcil cultiu, requereixen un terreny humit però ben drenat i ubicació en semi-ombra.
Els bulbs es planten a la tardor, a 5-10 cm de profunditat i a 10-15 cm de distància entre si. No toleren bé l'emmagatzematge fora de la terra, per la qual cosa cal trasplantar-los immediatament després de comprats. Es multipliquen per separació dels bulbs tot d'una després de la floració, de manera que les arrels no arribin a assecar-se. Es naturalitza fàcilment.
Hàbitat modifica
El lliri de neu viu en grups a l'estrat herbaci de boscos de ribera (vernedes) de les torrenteres. Present també en boscs caducifolis humits (fagedes), prats, replans de roca, als Pirineus i en altres contrades plujoses.
Àrea de distribució modifica
Galanthus nivalis es cultiva extensament en jardins, particularment al nord d'Europa, i està àmpliament naturalitzat en els boscos de les regions on es cultiva.[3] En estat silvestre es bastant rar a Catalunya.
Natural modifica
Eurosiberiana. És l'espècie més coneguda del gènere, i l'única present a Europa Occidental.[4] Present a Europa central (des del centre de Polònia i sud de Rússia) i meridional (fins als Balcans), des de les ribes occidentals del mar Negre, fins al vessant sud dels Pirineus (península ibèrica).
És natiu d'Àustria, Belarús, Bòsnia i Hercegovina, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Moldàvia, Montenegro, Polònia, Romania, Federació Russa, Sèrbia, Kosovo, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suïssa i Ucraïna.
Introduïda modifica
Naturalitzada a les illes Britàniques i més al nord (per sobre de 50ºN de latitud). Es considera naturalitzada a la Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Noruega, Suècia i parts d'Amèrica del Nord (Terranova, Nova Brunswick, Ontario, Massachusetts, Alabama, Rhode Island, Connecticut, Delaware, Indiana, l'estat de Washington, Estat de Nova York, Michigan, Utah, Nova Jersey, Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Carolina del Nord).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «lliri de neu». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «Galanthus nivalis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ Crook, V. & Davis, A. «The IUCN Red List of Threatened Species». IUCN. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ Galanthus a la Flora europaea Base de dades taxonòmica (anglès)
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes conreades. Editorial ACME S.A.C.I., Bons Aires.
- Hessayon, D.G: The bulb expert. 1999. Transworld Publihers Ltd., Londres, 128 p.