Gat salvatge

(S'ha redirigit des de: Gats salvatges)
Aquest article tracta sobre l'animal salvatge. Si cerqueu el personatge de dibuixos animats, vegeu «El gat Silvestre».

El gat salvatge, gat fer, gat fagí, gat vaire, gat feréstec o gat bornaix (Felis silvestris) també conegut com a gat salvatge euroasiàtic, és una espècie de mamífer carnívor salvatge de la família dels fèlids que habita Euràsia i Àfrica. Té moltes subespècies com el gat salvatge europeu, el gat salvatge asiàtic i el gat salvatge africà. Es pot hibridar amb els gats domèstics que han estat abandonats a la natura, cosa que comporta un problema per a la seva supervivència.

Infotaula d'ésser viuGat salvatge
Felis silvestris Modifica el valor a Wikidata
Wildcat at British Wildlife Centre.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació65 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN60354712 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènereFelis
EspècieFelis silvestris Modifica el valor a Wikidata
Schreb., 1777
Distribució
Felis-silvestris2.png
Modifica el valor a Wikidata
Gat salvatge
Segell de Moldàvia

DescripcióModifica

De mida petita, és l'antecessor salvatge dels gats domèstics (Felis silvestris catus). Els gats salvatges generalment són de constitució més robusta que els seus parents casolans. Solen ser de color predominant bru grisenc tigrat, més clar i ocraci al ventre i parts inferiors, amb quatre ratlles negres longitudinals al front, que van a convergir en una línia que recorre tota l'espina dorsal. Els exemplars de la subespècie europea tenen una capa de pèl més espessa i la cua més poblada i ampla que la del gat domèstic, amb la seva punta negra i almenys dues franges negres amples al seu costat. El gat salvatge euroasiàtic de vegades pot ser confós amb un gat domèstic assilvestrat de capa marró ratllada però, en el cas de la forma euroasiàtica, pot diferenciar-se per la seva espessa cua, més robusta i ampla, amb terminació roma i arrodonida, i amb almenys tres anells negres completament tancats. L'única prova morfològica indubtable per distingir al gat salvatge del domèstic és el mesurament de la capacitat craniana, lleugerament major en el primer.

  • Dimensions corporals: cap + cos (51–76 cm) i cua (26–31 cm).
  • Pes: 2,8 - 5,8 kg.
  • La seva aparença general és la d'un gat domèstic tigrat molt robust, amb el cap proporcionalment més gros i una cua més curta i gruixuda, arrodonida a la punta.
  • La coloració general és grisa fosca amb tons groguencs. Quatre línies negres recorren la part dorsal del coll i al cos té un esbós de bandes transversals fosques, que són les que li confereixen aspecte de gat tigrat. A la cua s'observen de dos a quatre anells negres (rarament cinc), més o menys ben definits i una banda ampla també negra a la punta. La gola i el ventre són de color molt més pàl·lid, mentre que les plantes dels peus són negres.
  • Presenta dimorfisme sexual: el mascle és lleugerament més gros que la femella: entre un 15 i 25%.

HàbitatModifica

El gat salvatge viu en boscos, i en llocs poc degradats i allunyats dels nuclis urbans. Típicament forestal, pot ocupar, així mateix, les bosquines i els matollars densos que li ofereixen prou cobertura, com també les zones amb abrics rocosos.

ComportamentModifica

Molt esquerp i agressiu, defuig la presència humana, de manera que és difícil de veure. Tanmateix, a l'època de zel, els mascles poden cercar femelles domèstiques als voltants de les masies i granges.

Solitari, surt a caçar preferentment al crepuscle i a la nit, tot i que pot mantenir-se actiu durant les 24 hores del dia.

AlimentacióModifica

És un predador típic de rosegadors, tot i que les aus (particularment, ocells), amfibis, rèptils i, fins i tot, insectes també constitueixen un percentatge significatiu de la seva dieta.[1]

ReproduccióModifica

El gat salvatge és polígam i una sola femella pot ser aparellada per un o més mascles. La gestació té una durada de 63-69 dies i la femella pareix a l'abril o maig una sola ventrada anyal d'1-8 cadells, tot i que, normalment, són 3-5. Les cries, en néixer, pesen uns 200 g i no obren els ulls fins als 10-12 dies. Als 3 o 4 mesos s'independitzen però continuen caçant amb sa mare durant algun temps. La maduresa sexual els arriba als 10 mesos.[1]

LongevitatModifica

Pot arribar a viure entre 6 i 12 anys en llibertat, excepcionalment 15.[1]

RastreModifica

Ronca, miola i bufa com un gat domèstic, però més fort

DepredadorsModifica

Mentre són joves poden ser depredats pels grans depredadors com les guineus, els llops, altres gats, els mussols i els falcons. Els seus principals enemics, a la península Ibèrica, són l'àliga daurada (a la qual, en cas d'enfrontament, pot arribar a matar), el llop i el linx.[1][2]

Estat de conservacióModifica

El gat salvatge fou exterminat per l'home en nombroses regions del centre d'Europa en el transcurs del segle passat, i avui en dia no es troba en gran nombre més que en els Càrpats. Es troba protegit des de fa diversos anys mitjançant la seva inclusió a l'annex II del conveni CITES. A la península Ibèrica la seva distribució i el seu nombre s'han reduït enormement; històricament ocupava la pràctica totalitat del territori ibèric, i en l'actualitat segueix present en pràcticament totes les províncies espanyoles i portugueses, però només en zones de muntanya. Es creu que la seva població europea està en franca regressió encara que, potser per la dificultat d'estudi esmentada, la UICN l'inclou en la seva Llista Vermella amb un prudent encara que ambigu «amenaçat».

DistribucióModifica

L'àrea de distribució del gat salvatge eurasiàtic abasta Europa, l'Orient Pròxim, sud i centre d'Àsia i gran part d'Àfrica. La subespècie europea (Felis silvestris silvestris) està distribuïda des del Caucas i d'Anatòlia, per tot Europa central i meridional, arribant cap al nord fins a Escòcia i les proximitats del mar del Nord i de la mar Bàltica.

Es troba a l'Afganistan, Algèria, Angola, Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, Benín, Botsuana, Burkina Faso, Burundi, el Camerun, la República Centreafricana, el Txad, la Xina, Djibuti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Gàmbia, Geòrgia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, l'Índia, l'Iran, l'Irak, Israel, Jordània, el Kazakhstan, Kenya, Kuwait, el Kirguizistan, el Líban, Lesotho, Líbia, Luxemburg, Macedònia del Nord, Malawi, Mali, Mauritània, el Marroc, Moçambic, Namíbia, el Níger, Nigèria, Oman, el Pakistan, la República del Congo, Rússia, Aràbia Saudita, el Senegal, Sèrbia, Montenegro, Sierra Leone, Eslovàquia, Eslovènia, Somàlia, Sud-àfrica, el Sudan, Swazilàndia, Suïssa, Síria, el Tadjikistan, Tanzània, Togo, Tunísia, Turquia, el Turkmenistan, Uganda, els Emirats Àrabs Units, l'Uzbekistan, el Sàhara Occidental, el Iemen, Zàmbia i Zimbabue.[3]

SubespèciesModifica

El gat salvatge africà (Felis silvestris subespècie lybica) és menys tímid que altres subespècies de gat salvatge, cosa que va facilitar la seva domesticació i donà origen a tots els gats domèstics (Felis silvestris subespècie catus).

Espècies semblantsModifica

  • Es podria confondre fàcilment amb un gat domèstic (Felis catus) feréstec, però és més gran i pesat, té el cap proporcionalment més gros i la cua més ampla, anellada i amb l'extrem arrodonit.
  • La geneta és de mida més petita, té el cos més prim i allargat, les potes relativament més curtes, el musell puntegut i la cua ampla a la base i acabada en punta. A més, les taques fosques del cos es disposen en línies longitudinals i no transversals.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica