Geigerita
La geigerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'ondrušita. Rep el nom pel doctor Thomas Geiger (1920 - 1990), mineralogista i metal·lúrgic suís de la indústria de la maquinària i especialista en els minerals de manganès i minerals de Falotta i dels Alps Parsettens als quals va dedicar la seva tesi doctoral i una sèrie d’estudis posteriors.
 Geigerita | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn2+₅(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·10H₂O |
| Epònim | Thomas Geiger (en)   |
| Localitat tipus | Falotta, Tinizong, Surses, Regió d'Albula, Grisons, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.06 |
| Dana | 39.2.6.2 |
| Heys | 20.8.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,94 Å; b = 10,69 Å; c = 6,77 Å; α = 80,97°; β = 84,2°; γ = 81,85° |
| Color | vermell rosa molt feble. Els cristalls aïllats semblen gairebé incolors |
| Exfoliació | perfecta - paral·lela a {010} |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,05(10) g/cm3 (mesurada); 3,00 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,601 nβ = 1,630 nγ = 1,660 |
| Birefringència | δ = 0,059 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 89°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1985-028 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Ggr |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La geigerita és un arsenat de fórmula química Mn2+₅(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1985, sent publicada per primera vegada el 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geigerita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Museu d'Història Natural de Basilea i a l'Institut Mineralògic de la Universitat de Basilea (Suïssa).
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a Suïssa, concretament a Falotta, dins de Surses, a la regió d'Albula (Grisons), on es troba cobrint la roca en forma de petits cristalls, rarament superiors als 0,5 mm de longitud, en zones de l’ordre d’1 cm². També es troba en forma d'agregats massius de gra fi, fins a fibres de fins a 1 cm de longitud. A banda d'aquesta localitat, també ha estat descrita a la regió de Viamala, igualment als Grisons, així com a Itàlia, Romania, l'Aràbia Saudí i el Japó.