Fosforrösslerita
La fosforrösslerita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el nom per Friedrich Robitsch el 1939 per la seva relació química amb la rösslerita, i el seu contingut en fòsfor.
 Fosforrösslerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg(PO₃OH)·7H₂O |
| Epònim | rößlerita i fosfat |
| Localitat tipus | mina Stüblbau, mines d'or, Schellgaden, Muhr, districte de Tamsweg, Salzburg, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.15 |
| Dana | 39.1.9.2 |
| Heys | 19.3.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,61 Å; b = 25,40 Å; c = 6,63 Å; β = 94,77° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p2/b |
| Color | incolor, blanc, groc pàl·lid degut a una tinció; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, cerosa, mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 1,721 a 1,729 g/cm3 (mesurada); 1,717 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,477 nβ = 1,485 nγ = 1,486 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 38°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Prö |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La fosforrösslerita és un fosfat de fórmula química Mg(PO₃OH)·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es deshidrata fàcilment convertint-se en newberyita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fosforrösslerita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Stüblbau, una de les mines d'or de Schellgaden, a Muhr, dins el districte de Tamsweg (Salzburg, Àustria). També ha estat descrita a la mina Roßblei, situada al districte de Liezen (Estíria, Àustria), i a Raton, al comtat de Colfax (Nou Mèxic, Estats Units). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
- ↑ «Phosphorrösslerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2021].