Obre el menú principal

Gil Parrondo y Rico-Villademoros (Luarca, Astúries; 17 de juny de 1921-Madrid, 24 de desembre de 2016)[1] va ser un director artístic espanyol.[2]

Infotaula de personaGil Parrondo
Biografia
Naixement (es) Manuel Gil Parrondo y Rico-Villademoros
17 juny 1921
Ḷḷuarca (Astúries)
Mort 24 desembre 2016 (95 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Director artístic i dissenyador de producció
Activitat 1939 –
Premis

IMDB: nm0663597 Allmovie: p105682
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

Va estudiar pintura i arquitectura en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran alhora que creixia la seva afició pel cinema i el seu interès pels decorats.

Va començar a treballar en 1939 com a ajudant de decoració en pel·lícules dirigides per Eduardo García Maroto i Florián Rey. Posteriorment es va unir a Sigfrido Burmann i va participar en diverses produccions històriques de Cifesa com Locura de amor o Alba de América, fins que en 1951 va assumir la direcció artística de la pel·lícula Día tras día, d'Antonio del Amo.

Va iniciar així una etapa prolífica en la qual el seu principal col·laborador és Luis Pérez Espinosa. Va aconseguir el seu primer premi, atorgat pel Cercle d'Escriptors Cinematogràfics en 1953, per la seva labor a Jeromín, de Luis Lucia. També va intervenir a Felices pascuas, de Juan Antonio Bardem; Fedra, de Manuel Mur Oti i Mr. Arkadin, d'Orson Welles.

Després va accedir a les coproduccions estatunidenques que es roden a Espanya: Alexander the Great, de Robert Rossen i Orgull i passió, de Stanley Kramer; i seguidament a les grans produccions de Samuel Bronston: 55 dies a Pequín i 'Rei de reis, de Nicholas Ray; El Cid i La caiguda de l'Imperi Romà, d'Anthony Mann i El fabulós món del circ, de Henry Hathaway, en les quals el departament d'art va adquirir una rellevància inusitada.

Va col·laborar Espàrtac, Lawrence d'Aràbia i Doctor Jivago i en 1970 i 1971 va obtenir sengles Oscar per la decoració de Patton i Nicolau i Alexandra, dirigides per Franklin Schaffner. En 1972 aconseguí una tercera nominació per Viatges amb la meva tia, de George Cukor.

El director José Luis Garci li va encargar la direcció artística de gairebé totes les seves pel·lícules des de Volver a empezar (1982), aconseguint quatre Premis Goya d'un total de vuit candidatures.

Altres treballs destacats van ser: El vent i el lleó, de John Milius; Robin i Marian, de Richard Lester; Els nens del Brasil, de Schaffner; Bearn o La sala de les nines i Las bicicletas son para el verano, de Jaime Chávarri; Werther i Tu nombre envenena mis sueños, de Pilar Miró.

La seva àmplia trajectòria va incloure sèries de televisió com Los desastres de la guerra, de Mario Camus; Anillos de oro, de Pedro Masó i La Regenta, de Fernando Méndez-Leite.[3]

En teatre va ser responsable de l'escenografia, entre altres obres, d' Arsénico y encaje antiguo (1987), Tres sombreros de copa (1992)[4] i Traidor, inconfeso y mártir (1993),[5] ambdues al Teatro Español de Madrid.

Va morir el 24 de desembre de 2016 i les seves cendres reposen en Luarca.].[6]

Premis i candidaturesModifica

Oscar
Categoria Any Pel·lícula Resultat
Millor direcció artística 1970 Patton Guanyador
1971 Nicolau i Alexandra Guanyador
1972 Viatges amb la meva tia Nominat
Premis Goya
Categoria Any Pel·lícula Resultat
Millor direcció artística 1994 Canción de cuna Guanyador
1998 El abuelo Nominat
2000 You're the One (una historia de entonces) Guanyador
2002 Historia de un beso Nominat
2004 Tiovivo c. 1950 Guanyador
2005 Ninette Guanyador
2007 Luz de domingo Nominat
2008 Sangre de mayo Nominat
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[7][8]
Categoria Any Pel·lícula Resultat
Millors decorats 1966 El fantástico mundo del doctor Coppelius Guanyador
Millor decoració 1983 Bearn o La sala de las muñecas Ganador
Altres premis

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica