Guil·leminita
La guil·leminita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor del francès Jean Claude Guillemin (1923-1994), químic i mineralogista, professor de l'École des Mines a París i comissari de la col·lecció de minerals d'aquesta institució. Guillemin va ser també director general de la Unió Miniere du Haut-Katanga i cofundador de l'Associació Mineralògica Internacional.
 Guil·leminita | |
|---|---|
 Guil·leminita (groc) amb malaquita (verd)  | |
| Fórmula química | Ba(UO₂)₃(SeO₃)₂(OH)₄·3H₂O |
| Epònim | Claude Guillemin |
| Localitat tipus | Mina Musonoi, Kolwezi, Districte de Kolwezi, Lualaba, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JJ.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JJ.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/K.11 |
| Dana | 34.7.3.1 |
| Heys | 28.1.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,29Å; b = 16,87Å; c = 7,07Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | space group 31 (en)  |
| Color | groc brillant |
| Exfoliació | perfecta en {100}, bona en {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | cerosa, grassa, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 4,88 g/cm³ (mesurada); 5,08 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,720 nβ = 1,798 nγ = 1,805 |
| Birefringència | δ = 0,085 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 35°, calculat: 32° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1964-031 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Gul |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La guil·leminita és un òxid de fórmula química Ba(UO₂)₃(SeO₃)₂(OH)₄·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la guil·leminita pertany a «04.JJ - Selenits amb anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: marthozita, piretita, demesmaekerita i haynesita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la mina Musonoi, una mina situada a la localitat de Kolwezi, dins la província de Lualaba, a la República Democràtica del Congo. També ha estat trobada a la mina Shinkolobwe (Alt Katanga, també a la República Democràtica del Congo), a Liauzun, a la localitat d'Olloix, dins la regió francesa d'Alvèrnia-Roine-Alps, i a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guil·leminita |
- ↑ «Guilleminite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 abril 2018].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 30-12-2019, pàg. 34. DOI: doi:10.3390/min10010034 [Consulta: 22 gener 2024].