Hamal (Alfa d'Àries / α Arietis) és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Àries.[9] També rep el nom tradicional d El Nath. La seva designació de Flamsteed és 13 Arietis, però és usat molt rarament a causa del fet que és una estrella brillant amb designació de Bayer. El nom "Hamal" deriva del nom àrab de la constel·lació sencera, Al Ħamal, "l'ovella" o "el moltó". A causa de la confusió entre l'estrella i la constel·lació, l'estrella és també (rarament) esmentada com a راس الحمل rās al-ħamal, "el cap de l'ovella/moltó". El Nath és la transliteració d'una paraula àrab que significa «El cop de cap (del moltó)», nom que també se li atribueix, per bé que designa més generalment a β Tauri.[10]

Infotaula objecte astronòmicHamal
Tipusestrella variable, estrella de navegació i estrella amb alt moviment propi Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0III[1] Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióÀries Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra20,2 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi13,9 R☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,01 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,5 M☉[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.464 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi49,56 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−148,08 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)188,55 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0,5 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,29 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial186 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 7m 10.4057s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)23° 27' 44.7032''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,21[8] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 01758-02416 (GSC)
HD 12929 (Henry Draper Catalogue)
HIP 9884 (Catàleg Hipparcos)
HR 617 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 02043+2313 (IRAS)
SAO 75151 (Catàleg SAO)
2MASS J02071038+2327447 (2MASS)
GJ 9072 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 84.3 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Ari (nomenclatura de Bayer)
ASCC 744576 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+22 306 (Bonner Durchmusterung)
CSV 100163 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 74 (FK5)
GC 2538 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1160 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 9884 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC +20038 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 587 (JP11)
LSPM J0207+2327 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 10711 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 431 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 7032 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 725 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 436 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 436.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 52 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 91373 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 5063 (RAFGL)
ROT 295 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30074 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 1227 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1758-2416-1 (Catàleg Tycho)
UBV 2137 (UBV)
uvby98 100012929 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 2075 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
13 Ari (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 306349516 (TESS Input Catalog)
AG+23 175 (AGK3U)
UBV M 8692 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Aquesta estrella és una estrella gegant K2 IIICa, la qual cosa significa que és de color taronja, una estrella gran (unes 55 vegades més brillant, 18 vegades més gran en diàmetre, 4,5 vegades més massiva que el sol), mentre que la notació "ca" indica línies de calci en el seu espectre. És lleugerament variable, unes 0,5 magnituds.

Segons les dades recollides pel satèl·lit Hipparcos la paral·laxi de Hamal és de 49,48 ± 0,99 msa,[11] això significa una distància de 65,91 ± 1,35 anys llum de la Terra. Combinada amb el seu esclat intrínsec, aquesta distància relativament petita fa que aquesta estrella brilli amb una magnitud aparent de 2,01, i sigui la 47a estrella més brillant del cel.

A l'antiguitat, el pas aparent del sol a través del cel de la Terra posa a Àries en el principi de la primavera (per la qual cosa la majoria de les columnes d'astrologia en els periòdics moderns comencen amb Àries). Mentre que l'equinocci s'ha mogut a Peixos des d'aquells temps a causa de la precessió, Hamal ha romàs en la ment com a l'estrella més brillant on hi havia un punt important quan els pobles primitius començarent a estudiar el cel nocturn.

Referències

modifica
  1. «Application of convolutional neural networks for stellar spectral classification». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 1-2020, pàg. 2280-2300. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ3100.
  2. 2,0 2,1 2,2 «A likely exoplanet orbiting the oscillating K-giant α Arietis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-04-2011, pàg. 134–134. DOI: 10.1051/0004-6361/201016293.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
  7. Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  8. «Chemical Abundances for Very Strong-Lined Giants» (en anglès). Astronomical Journal, 12-1995, pàg. 2968–3009. DOI: 10.1086/117741.
  9. N. D. Kostiuk. «HD-DM-GC-HR-HIP-Bayer-Flamsteed Cross Index». Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg. [Consulta: 5 març 2007].
  10. N. D. Kostiuk. «HD-DM-GC-HR-HIP-Bayer-Flamsteed Cross Index». Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg, 2002. [Consulta: 5 març 2007].
  11. ESA. «main&HIP=9884 The Hipparcos Main Catalogue». Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg, 1997. [Consulta: 2 març 2007].

Enllaços externs

modifica