Hel·landita-(Y)

mineral inosilicat

La hel·landita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la hel·landita. Rep el nom en honor d'Amund Theodor Helland [11 d'octubre de 1846 - 15 de novembre de 1918), professor de geologia i geografia a la Royal Frederick University.

Infotaula de mineralHel·landita-(Y)

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Ca,REE)₄Y₂Al◻₂(B₄Si₄O22) (OH)₂
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DK.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.DK.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana54.2.2.1
Heys17.5.51
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorgroc, verd
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,640 nβ = 1,650 nγ = 1,660
Birefringènciaδ = 0,020
Angle 2Vmesurat: 80°, calculat: 88°
Dispersió òpticarelativament feble
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-F
SímbolHld-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La hel·landita-(Y) és un silicat de fórmula química (Ca,REE)₄Y₂Al◻₂(B₄Si₄O22) (OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hel·landita-(Y) pertany a «09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, tadzhikita-(Ce), mottanaita-(Ce), ciprianiïta i hellandita-(Ce).

Formació i jaciments

modifica

Aquesta espècie ha estat descrita a partir de mostres obtingudes en cinc indrets: la mina del llac Mattagami, al Nord-du-Québec (Quebec, Canadà), la mina Evans-Lou, a Outaouais (Quebec, Canadà), la pegmatita Quyang, a Baoding (Hebei, República Popular de la Xina), la localitat de Tawara, a Nakatsugawa (Prefectura de Gifu, Japó), i la pedrera Lindvikskollen quarry, a Kragerø (Telemark, Noruega).

Referències

modifica
  1. «Hellandite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2020].