Hidarnes III

(S'ha redirigit des de: Hidarnes III d'Armènia)

Hidarnes III (mort l'any 410 aC) fou un sàtrapa d'Armènia en la Pèrsia aquemènida, entre 450 i 428 aC.[1]

Infotaula de personaHidarnes III
Biografia
Naixementsegle V aC modifica
Mort410 aC modifica
Sàtrapa
modifica
Activitat
OcupacióGovernador modifica
Altres
TítolSàtrapa d'Armènia (450 aC–428 aC) modifica
FamíliaHydarnids (en) Tradueix modifica
FillsTerituixmes
Tissafernes
Estàtira modifica
PareHidarnes II (en) Tradueix modifica

OrigenModifica

Hidarnes III podria ser el nét d'Hidarnes I, un dels set nobles perses que van ajudar a Darius I a pujar al tron després d'haver matat el mag Smerdis.[2][3] El fill i homonim d'aquest noble fou un cap dels Immortals i governador de Sardes a Lídia sota Xerxès I, al que va acompanyar en la seva expedició contra Atenes.[4]

Hidarnes III fou atrapa d'Armènia sota Darius II.[5] No obstant això, Pierre Briant subratlla que « ningú no pot dir amb seguretat que  Hydarnès III pertany a la descendència d'un dels conjurats del 522 ».[6] En aquest context, res no permet de considerar que el govern d'Armènia hagi estat atribuït a títol hereditari a aquesta família, els pseudo « Hidàrnides ».[7]

Tanmateix després de la mort de Terituixmes, fill d' Hidarnes III, la unió d'Orontes I, que també era sàtrapa d'Armènia, amb Rodoguna, filla de Estàtira i néta d'Hidarnes III, va permetre als Oròntides d'Armènia, i després als seus successor els reis de Commagene, des adquirir a la vegada d'una ascendència aquemènida i de reivindicar descendència d'un dels « set » famosos perses que estaven a l'origen de la fortuna de Darius I

PosteritatModifica

Segons Ctèsies, Hidarnes III i la seva esposa, enterrada viva per Parisatis, foren pares de :[8]

  • Terituixmes, sàtrapa d'Armènia ;
  • Estàtira, esposa d'Artaxerxès II l'any 428 aC, enverinada el 400 aC ;
  • Metrostes i Hèlicos, executats per orde de Parisatis el 410 ;
  • Roxana, esposa del seu germà Terituixmes i executada per orde de Parisatis el 410 ;
  • dues filles, igualment executades per orde de Parisatis el 410 ;
  • Tissafernes, sàtrapa de Sardes i de Jònia executat l'any 396/395 aC;
  • un fill, « germà d'Estàtira », que va pertànyer a continuació a l'entorn de Tissafernes.[9]

Notes i referènciesModifica

  1. Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 393. 
  2. Hérodote, L'enquête, livre III, chapitre 70.
  3. O el besnét.
  4. Hérodote, L'enquête, livre VIII, chapitres 113 & 118.
  5. Pierre Briant, Histoire de l'Empire perse de Cyrus à Alexandre, Fayard, Paris, 1996 ISBN 2-213-59667-0, p. 606.
  6. Pierre Briant, op. cit., p. 607.
  7. Cyrille Toumanoff, op. cit. p. 403-405.
  8. Cyrille Toumanoff, op. cit., p. 404.
  9. Xénophon, Anabase, livre II, chapitre 3, § 17, cité par Pierre Briant, op. cit., p. 607.

BibliografiaModifica

  • Pierre Briant, Histoire de l'Empire perse de Cyrus à Alexandre, Fayard, Paris, 1996 ISBN 2-213-59667-0.
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 393-394. 

Enllaç extern Modifica

  • (en) Rüdiger Schmitt, « Hydarnes », a Encyclopædia Iranica en línia. Consultat el 16 de desembre de 2011.