Hidarnes III
Hidarnes III (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia a la Pèrsia aquemènida, entre els anys 450 aC i 428 aC.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V aC  |
| Mort | 410 aC |
| Sàtrapa | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | governador |
| Altres | |
| Títol | Sàtrapa d'Armènia (450 aC–428 aC) |
| Família | Dinastia oròntida |
| Fills | Terituixmes, Tissafernes, Estatira |
| Pare | Hidarnes II |
Origen modifica
Hidarnes III podria ser el net d'Hidarnes I, un dels set nobles perses que van ajudar a Darios I el Gran a pujar al tron després d'haver matat el mag Smerdis.[2][3] El fill i homònim d'aquest noble va ser un cap dels Immortals i governador de Sardes a Lídia sota Xerxes I al que va acompanyar en la seva expedició contra Atenes.[4]
Hidarnes III va ser sàtrapa d'Armènia sota Darios II de Pèrsia.[5] No obstant això, Pierre Briant subratlla que «ningú no pot dir amb seguretat que Hidarnes III fos un dels descendents d'un dels conjurats del 522 aC ».[6] En aquest context, res no permet de considerar que el govern d'Armènia hagi estat atribuït a títol hereditari a aquesta família, els «pseudo Hidàrnides».[7]
Tanmateix després de la mort de Terituixmes, fill d' Hidarnes III, la unió d'Orontes I, que també era sàtrapa d'Armènia, amb Rodoguna, filla de Estàtira i neta d'Hidarnes III, va permetre als Oròntides d'Armènia, i després als seus successor els reis de Commagena, d'adquirir una ascendència aquemènida i de reivindicar descendència d'un dels «set» famosos perses que van posar al tron a Darios I el Gran.
Posteritat modifica
Segons Ctèsies, Hidarnes III i la seva esposa, enterrada viva per Parisatis, van ser pares de :[8]
- Terituixmes, sàtrapa d'Armènia.
- Estàtira, esposa d'Artaxerxes II de Pèrsia l'any 428 aC, enverinada el 400 aC.
- Metrostes i Hèlicos, executats per orde de Parisatis el 410 aC.
- Roxana, esposa del seu germà Terituixmes i executada per orde de Parisatis el 410 aC.
- dues filles, igualment executades per orde de Parisatis el 410 aC
- Tissafernes, sàtrapa de Sardes i de Jònia executat l'any 396/395 aC.
- un fill, «germà d'Estàtira», que formava part de l'entorn de Tissafernes.[9]
Referències modifica
- ↑ Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 393.
- ↑ Heròdot, Històries, III, 70.
- ↑ O el besnet.
- ↑ Heròdot, Històries, VIII, 113 & 118.
- ↑ Pierre Briant, Histoire de l'Empire perse de Cyrus à Alexandre, Fayard, Paris, 1996 ISBN 2-213-59667-0, p. 606.
- ↑ Pierre Briant, op. cit., p. 607.
- ↑ Cyrille Toumanoff, op. cit. p. 403-405.
- ↑ Cyrille Toumanoff, op. cit., p. 404.
- ↑ Xenofont, Anàbasi, II, 3, § 17, citat per Pierre Briant, op. cit., p. 607.
Bibliografia modifica
- Pierre Briant, Histoire de l'Empire perse de Cyrus à Alexandre, Fayard, Paris, 1996 ISBN 2-213-59667-0.
- Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 393-394.