Obre el menú principal

Humberto Luis Rivas Ribeiro

fotògraf argentí

Humberto Luis Rivas Ribeiro (Buenos Aires, 1937 - Barcelona, 7 de novembre de 2009), conegut com a Humberto Rivas, fou un fotògraf argentí, tot i que va desenvolupar la major part de la seva activitat fotogràfica a l'Estat espanyol. El 1997 va rebre el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura espanyol.

Infotaula de personaHumberto Luis Rivas Ribeiro
Biografia
Naixement 1937
Buenos Aires
Mort 7 novembre 2009 (71/72 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Fotògraf
Modifica les dades a Wikidata
« Es tracta de la meva fotografia...Si en l'enfrontament no guanya el fotògraf, la imatge no funciona »
— Humberto Rivas[1]

Contingut

BiografiaModifica

Els seus anys a l'ArgentinaModifica

Va néixer a Buenos Aires l'any 1937 en el si d'una família obrera. Tot i que estava molt interessat en la pintura i el cinema va començar a treballar als 14 anys en un taller tèxtil. El 1951 aconsegueix començar els seus estudis de pintura i dibuix, encara que poc temps després va començar a fer fotos amb una càmera Nikon. Amb 22 anys va realitzar estudis d'arts a l'Escola de Belles Arts de Buenos Aires i el 1959 va realitzar la seva primera exposició fotogràfica a la Galeria Galatea. El 1960 és nomenat fotògraf de l'Instituto Di Tella de Artes on va estar compatibilitzant aquesta tasca amb el treball pictòric.

A l'institut Torcuato di Tella hi havia un gran ambient creatiu però el 1968 es produeix un acte de censura sobre una obra de Robert Plate, anomenada Banys. A partir d'aquest moment es va produir la decadència de l'institut i el seu tancament el 1970.[2]

Coincidint amb aquesta circumstància Humberto Rivas va decidir convertir-se exclusivament en fotògraf abandonant el seu treball de dibuix i pintura i destruint totes les seves obres.

Després del tancament de l'institut va entrar a treballar al Centre municipal de recerca, art i tecnologia. Va estudiar cinema i va obrir un estudi de fotografia publicitària a Buenos Aires.

La seva arribada a BarcelonaModifica

El 1976 després d'un viatge per Europa arriba a Barcelona per instal·lar un estudi de fotografia publicitària, on es troba amb l'ambient de la transició i els moviments fotogràfics experimentals amb la revista Nueva Lente com a estendard del canvi.

Els plantejaments fotogràfics d'Humberto Rivas se situaven més propers a l'objectivitat, tenint com a referents a Richard Avedon, Alfred Stieglitz, August Sander i Henri Cartier-Bresson. No obstant això, a Barcelona la qualitat dels retrats objectivistes de Rivas és molt ben valorada per fotògrafs amb altres línies de treball com Joan Fontcuberta.

Des de 1976 fins a 2009 es va dedicar a tasques docents en diferents centres i universitats a l'Argentina, Espanya i Portugal.

Morí el 7 de novembre de 2009 a Barcelona, a l'edat de 72 anys. Dos dies després, el 9 de novembre, havia de rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona. El guardó fou igualment concedit a títol pòstum i lliurat a la seva família.[3]

El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.[4]

ObraModifica

Els seus retrats es poden considerar d'una qualitat extraordinària, tant en els aspectes tècnics com expressius. Fer una fotografia de retrat el defineix Rivas com una mena de dialèctica o combat entre el fotògraf i el model.

Una lluita que Richard Avedon solia muntar en els seus retrats mitjançant l'ús de sessions fotogràfiques molt llargues fins a aconseguir els aspectes que buscava del retratat. D'altra banda, seguint els passos de la Photo-Secession, Rivas reconeix el mitjà fotogràfic com un art en si mateix dotat d'una especial qualitat de realisme.

Els retrats de Rivas no són escenificacions sinó un intent d'obtenir qualitats interiors. En aquest sentit destaca el seu interès documentalista, llegat en certa manera de la seva admiració pel treball de Cartier-Bresson i Sander. D'aquesta manera sembla més interessat a aconseguir el retrat en el seu ambient natural, en el context vital del retratat.

Els paisatges són una altra faceta destacada del treball de Rivas. Les seves imatges es caracteritzen per tractar-se normalment d'espais sense presència humana. La principal característica és la llum natural que li dóna unes textures especials. Alguns assenyalen que els seus paisatges són en realitat retrats d'edificis i objectes inanimats.

Premis i reconeixementsModifica

El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis, entre ells:

Exposicions individualsModifica

Algunes de les seves exposicions individuals més significatives han estat:

Exposicions col·lectives[cal citació]Modifica

Entre les col·lectives destaquen:

Presència a col·leccionsModifica

La seva obra es troba en diverses col·leccions com:

ReferènciesModifica

  1. Cara a Cara: El retrat a la Fundació Foto Colectania. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013 [Consulta: 10 desembre 2013]. 
  2. Giralt Miracle, Daniel «Humberto Rivas, el fotògraf de la mirada profunda». Bonart [Girona], núm. 123, gener 2010, p. 15. ISSN: 1885-4389.
  3. Mor a Barcelona el fotògraf argentí Humberto Luis Rivas, ElPeriódico.cat, 7 de novembre 2009 (consulta: 7-11-09).
  4. Combalia, Victòria «Explicar l'art català». ARA Diumenge (Diari Ara), 16-08-2015, p. 12-13 [Consulta: 23 agost 2015].
  5. (castellà) Humberto Rivas, el fotógrafo del misterioso silencio, ElPaís.com, 8 de novembre 2009 (consulta: 8-11-09).
  6. «Historial d'exposicions del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 7 agost 2013].
  7. Humberto Rivas mostra la Granollers dels anys vuitanta