Iriginita
L'iriginita és un mineral de la classe dels òxids.
 Iriginita | |
|---|---|
| Fórmula química | (UO₂)Mo₂O₇·3H₂O |
| Epònim | Irina Borneman-Starinkévitx  |
| Localitat tipus | jaciment de molibdè i urani d'Aleksandrovskii Golets, Conca del riu Torgo, Confluència dels rius Chara i Tokko, Aldan Shield, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/G.06 |
| Dana | 49.2.3.1 |
| Heys | 27.3.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,77Å; b = 6,71Å; c = 11,53Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | groc canari |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,730 a 1,764 nβ = 1,820 a 1,889 nγ = 1,930 a 1,936 |
| Birefringència | δ = 0,200 |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 58° a 90° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Irg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'iriginita és un òxid de fórmula química (UO₂)Mo₂O₇·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz l'iriginita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauïta, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, uranosferita i holfertita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta l'any 1959 al jaciment de molibdè i urani d'Aleksandrovskii Golets, a la conca del riu Torgo, en la confluència dels rius Chara i Tokko, a Sakhà, Rússia. Ha estat descrita a una desena i escaig de jaciments més a tot el planeta.