Curita
La curita és un mineral de la classe dels òxids amb una alta radioactivitat.[1] L'equip francès d'investigació de minerals radioactius va proposar aquest nom en honor de Pierre Curie (1859-1906) i Marie Sklodowska Curie, (1867 - 1934), els descobridors del radi. Encara que inicialment Marie fou ignorada per la comunitat científica.[2]
 Curita | |
|---|---|
 Curita provinent de Katanga, República Democràtica del Congo. | |
| Fórmula química | Pb3+x[(UO₂)₄O4+x(OH)3-x]₂·2H₂O |
| Localitat tipus | mina Shinkolobwe (Kasolo), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | hidròxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.55  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/H.07 |
| Dana | 5.9.3.1 |
| Heys | 7.16.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,551Å; b = 7,008Å; c = 6,983Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | groc, vermell ataronjat, marró groguenc, escarlata, groc |
| Exfoliació | {100} i {110} bona |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | taronja |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 6,98 a 7,4 g/cm³ (mesurada); 7,37 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,060 nβ = 2,110 nγ = 2,150 |
| Birefringència | δ = 0,090 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1921 |
| Símbol | Cui |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La curita és un òxid de fórmula química Pb3+x[(UO₂)₄O4+x(OH)3-x]₂·2H₂O. La seva composició aproximada és: Urani 63,34%, hidrogen 0,30%, plom 24,12% i un 12,24% d'oxigen.[3] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de llargs cristalls prismàtics, aciculars i estriats paral·lelament a [001], amb les formes {100}, {110}, {111}; i també com a agregats porosos d'agulles fines, de gra fi, com a crostes opalines, i de forma massiva.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la curita a pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, iriginita, uranosferita i holfertita.
Jaciments i formació modifica
La curita és un mineral secundari que es forma per l'alteració de l'uraninita.[4] Va ser descoberta a mina Shinkolobwe (Kasolo), a Shinkolobwe (Katanga, República Democràtica del Congo). També ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, el Canadà, Egipte, els Estats Units, Finlàndia, França, Hongria, Itàlia, Madagascar, Noruega, la República Txeca, la República Democràtica del Congo, Rússia i Sud-àfrica.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Curite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2017].
- ↑ Schoep, M. Alfred «MINÉRALOGIE. - La curite, nouveau minéral radioactif» (pdf) (en francès). Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances de l'Académie des Sciences, 173, 1921, pàg. 1186–1187. «Cette substance constitue une espèce minérale nouvelle que je propose d'appeler curite en l'honneur de Pierre Curie. (A. Schoep)»
- ↑ «Curite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 29 desembre 2013].
- ↑ 4,0 4,1 «Curite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 29 abril 2017].