Jàson

En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea. Era fill d'Electra i Zeus, i germà de Dàrdanos i Harmonia, o bé, segons una altra tradició, d'Èson, rei de Iolkos, i Polimeda, filla d'Autòlic, la seva dona.

Jàson

Tipus	personatge mitològic grec ésser humà possiblement fictici
Context
Present a l'obra	Argonàutiques
Mitologia	mitologia grega
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Creüsa, Medea i Hipsípile
Mare	Amphinome (en) i Alcimede
Pare	Èson
Fills	ane, Feres (fill de Jàson), Alcimenes, Euneu, Deipylus, Tisander, Tèssal, Medos i Eriopis (en)
Germans	Pròmac

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge

Realitza una expedició per anar a cercar el velló d'or. Aquest viatge es va dur a terme perquè l'usurpador Pèlias, després de fer tancar a la presó el seu germanastre Èson, rei de Tebes i proclamar-se'n rei, va saber per un oracle que havia d'anar amb compte amb un home que només portés una sabata. Jàson va arribar a Iolcos un dia que Pèlias havia convidat la gent a participar en un sacrifici en honor del déu Posidó. En desembarcar de la seva nau, Jàson va perdre una sabata. Pèlias, quan ho va veure, es va espantar recordant les paraules de l'oracle, i va demanar a Jàson què faria ell si fos a ell a qui haguessin donat aquest oracle. Jàson li va respondre que es desempallegaria de la persona en qüestió enviant-la lluny, a cercar el velló d'or, i així ho va fer Pèlias. Una altra versió explica que un cop destronat Èson, va enviar el seu fill a ser educat pel centaure Quiró, que, com a tots els seus deixebles, va ensenyar-li medicina. Quan es va fer gran, Jàson abandonà el mont Pelió, on vivia amb el centaure, i va tornar a Iolcos. La seva indumentària era estranya, ja que portava una pell de pantera a sobre, tenia una llança a cada mà i anava amb el peu esquerre descalç. Va arribar a la plaça pública de Iolcos en el moment en què Pèlias celebrava un sacrifici. Quan el va veure, com que no el va reconèixer, Pèlias va tenir por, ja que recordà les paraules de l'oracle sobre l'home descalç d'un peu. Jàson es va estar cinc dies a casa del seu pare. El sisè dia es presentà a reclamar el poder que legítimament li pertanyia. Llavors Pèlias li demanà que li portés el velló d'or.

Aleshores Jàson feu construir una nau que, en honor del seu constructor Argos, es va dir Argo; en la construcció d'aquesta nau, que es va fer a Tessàlia, Argos va comptar amb l'ajut d'Atena. Quan va estar feta, i seguint l'ordre rebuda de Pèlias, Jàson va emprendre-hi l'aventura d'anar a cercar el velló d'or, empresa en la qual el van acompanyar cinquanta-cinc herois, coneguts amb el nom d'argonautes (mariners de l'Argo), entre els quals destacaven Orfeu, Càstor, Pòl·lux, Peleu, Hèracles, Teseu, Laertes, Atalanta -l'única dona de l'expedició, famosa corredora i arquera-, Meleagre i molts d'altres. El velló es trobava a la Còlquida, a la riba oriental de la mar Negra. La deessa Atena convertiria posteriorment el vaixell Argo en constel·lació: la Nau Argo.

Quan Jàson va arribar amb els argonautes a la Còlquida, va demanar el velló d'or al rei Eetes. Aquest li va prometre que l'hi donaria si, abans, aconseguia enjovar els bous amb les peülles d'aram que escopien foc pels queixals, llaurar amb ells una terra àrida i sembrar-hi les dents del drac de Cadme. Medea, la filla del rei Eetes, es va enamorar de Jàson i el va ajudar a dur a terme aquesta tasca encomanada: li va donar un balme màgic que el protegiria durant un dia de l'acció de les flames o impediria que el ferissin amb espasa o fletxes. A més a més, li va dir que de les dents del drac en naixerien uns guerrers que l'atacarien, però que ell els podria vèncer amb una pedra que els desorientaria i que faria que es matessin entre ells. Amb l'ajut de Medea, Jàson va aconseguir de dur a terme la tasca encomanada pel rei Eetes, però aquest, així i tot, es va negar a donar-li el velló d'or, ja que aquest velló garantia la prosperitat de la Còlquida. Per això, Medea va adormir el drac que el vigilava i, després, agafà el velló. Fou ella, doncs, la qui va aconseguir realment el velló d'or per, després, donar-lo a Jàson i fugir amb ell.

De tornada a la Còlquida amb el velló d'or, i casat amb Medea, Jàson va donar el velló a Pèlias. Les tradicions del que passa després varien: tan aviat regna al lloc de Pèlias, com viu tranquil·lament a Iolcos i dona un fill a Medea, que es diu Medeu. La versió més coneguda és la que explica que Medea, amb les seves bruixeries, causa la mort de Pèlias persuadint les seves filles perquè el bullin en una caldera amb el pretext de rejovenir-lo. Totes les filles de Pèlias, menys Alcestis, la menor, van participar en l'assassinat. L'assassinat de Pèlias es presenta com una venjança de Jàson per la usurpació de la que havia estat víctima, o per haver causat la mort d'Èson. Com a resultat de la mort de Pèlias, Jàson i Medea van ser expulsats de Iolcos i es van refugiar a Corint, on van viure durant deu anys. Però Jàson es va cansar de Medea i es va prometre amb Creüsa, la filla del rei Creont, que va fer que Jàson abandonés Medea per casar-s'hi; s'inicia així de retruc la famosa tragèdia desfermada per la gelosa Medea, que envià a Creüsa un vestit nupcial que escampà pel seu cos un foc abrasador que la va consumir. També va morir Creont pel foc, i es va cremar el palau reial. Medea va immolar els fills que havia tingut amb Jàson, Feres i Mèrmer, i fugí en un carro màgic que li havia donat el Sol, que se l'emportà per l'aire.

Jàson va voler tornar a Iolcos, on regnava Acastos, fill de Pèlias. S'ajuntà amb Peleu, que estava ressentit amb Acastos, i amb ajuda dels Dioscurs van saquejar la ciutat. Després Jàson, o bé el seu fill Tèssal, van regnar a Iolcos.

A Jàson se l'inclou entre els caçadors que van prendre part en la cacera del senglar de Calidó.

Vegeu també

Per llegir un resum del mite: Jàson i el velló d'or

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jàson

• «Jàson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.