Jimmy Smith

Jimmy Smith (Norristown, Pennsilvània, 8 de desembre de 1928 - Scottsdale, Arizona, 8 de febrer de 2005 fou un organista estatunidenc de jazz. El seu estil era el del hard bop i el funky jazz, una fusió del jazz amb el funk, el soul, el rhythm and blues, el blues, etcètera. Expert en l'orgue Hammond, va revolucionar al llarg dels anys cinquanta i seixanta la interpretació d'aquest instrument, popularitzant-lo i habilitant-lo definitivament al jazz. Les seves sessions per Blue Note entre el 1956 i el 1963 s'han convertit en clàssics del jazz i segueixen sent tan influents com ho foren llavors.

Jimmy Smith

Jimmy Smith el 18 de juliol de 2004
Biografia
Naixement	Jimmy Oscar Smith 8 desembre 1925 Norristown (Pennsilvània)
Mort	8 febrer 2005 (79 anys) Phoenix (Arizona)
Sepultura	Merion Memorial Park (en)
Altres noms	The Incredible Jimmy Smith
Grup ètnic	Afroamericans
Activitat
Ocupació	organista, músic de jazz, pianista, artista d'estudi
Activitat	1951 - 1995, 2001 - 2005
Membre de	Jimmy Smith Trio
Gènere	Funk, hard bop, soul, jazz-funk, jazz fusió i indie rock
Estil	Jazz, hard bop, funky jazz
Instrument	Orgue Hammond, piano, contrabaix
Instrument destacat	Orgue, orgue Hammond
Segell discogràfic	Blue Note, Verve
Company professional	Wes Montgomery, Kenny Burrell, Lee Morgan, Lou Donaldson, Tina Brooks, Jackie McLean, Ike Quebec, Stanley Turrentine, Oliver Nelson
Premis
NEA Jazz Masters

Biografia

Jimmy Smith va néixer en una família amb fortes inclinacions musicals. Fou una espècie de nen prodigi i va guanyar un concurs de nens prodigi als nou anys. En un principi, durant la seva adolescència, va aprendre a tocar el piano. Després d'haver acomplit amb el servei militar, es va matricular el 1948 a la Hamilton School of Music, on va estudiar el contrabaix i en 1949 i 1950 va estar a Filadèlfia a l'Ornstein School of Music a l'especialitat de piano. A principis dels anys cinquanta, durant la seva estada amb la formació, gairebé de rhythm and blues, Don Gardner And His Sonotones, Smith va començar a tocar l'orgue Hammond, concretament el 1951, i ràpidament va aconseguir una gran reputació que el va acompanyar fins Nova York, on va debutar al Café Bohemia. A finals del 1955 va formar el seu propi trio d'orgue i va aplicar la seva concepció musical modernista sobre aquest instrument. Unes actuacions a Birdland i al Festival de Jazz de Newport del 1957 van potenciar la seva carrera. Les seves gravacions per Blue Note inclouen gravacions en trio, però també col·laboracions amb artistes com Wes Montgomery, Kenny Burrell, Lee Morgan, Lou Donaldson, Tina Brooks, Jackie McLean, Ike Quebec i Stanley Turrentine, entre altres. Smith va aconseguir també grans èxits amb Verve entre el 1963 i el 1972, molts dels quals estaven protagonitzats per big bands amb arreglaments d'Oliver Nelson. Al llarg dels anys setanta (i després també als vuitanta) va fer diverses gires mundials, visitant països com Israel, el 1974, i molts altres d'Esuropa el 1975. Amb la seva dona, va obrir un club a Los Angeles a mitjans dels setanta. Smith va tornar a Blue Note el 1985, produint nous discos de gran qualitat. Després de cinc anys de retir, Smith va retornar a principis del 2001 amb nous projectes i centrar sobretot en actuacions en directe, en grans festivals i en clubs petits.

Discografia principal

Any	Títol	Discogràfica
1956	A New Sound, A New Star: Jimmy Smith at the Organ	Blue Note
1956	The Champ	Blue Note
1957	Groovin' at Small's Parade, Vols 1-2 [CD] [Live]	Blue Note
1958	The Sermon	Blue Note
1958	Cool Blues	Blue Note
1960	Crazy! Baby	Blue Note
1960	Back at the Chicken Shack	Blue Note
1960	Midnight Special	Blue Note
1960	Prayer Meetin'	Blue Note
1962	Bashin': The Unpredictable Jimmy Smith	Verve
1966	Peter and the Wolf	Verve
1966	Futher Adventures of Jimmy and Wes	Verve
1966	Jimmy & Wes: The Dynamic Duo	Verve
1968	Stay Loose... Jimmy Smith Sings Again	Verve
1972	Root Down [live]	Verve
1972	Bluesmith	Verve

Enllaços externs

• Jimmy Smith a Verve Records (anglès)
• Jimmy Smith a Blue Note Records (anglès)