Obre el menú principal

Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404). Era fill de Joan I(mort el 1386), comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1361-1386), i de Joana de Clermont (morta el 1383), senyora de Saint-Just.

Infotaula de personaJoan II d'Alvèrnia
Jean II d'Auvergne.png
Nom original (fr) Jean II d'Auvergne
Biografia
Naixement segle XIV (Gregorià)
Mort 28 setembre 1404 (Gregorià)
Altres
Títol Comte d'Auvergne i comte de Boulogne
Cònjuge Elionor de Comenge
Fills Joana II d'Alvèrnia
Pare Joan I d'Alvèrnia
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Home malgastador, a causa de les deutes va haver de vendre la senyoria de Combrailles a Pere de Giac, canceller de França (del que el 1400 va passar al duc de Borbó Lluís II). Tot i així era considerat assenyat i bon conseller i va estar al servei del rei Carles VI de França.

el seu matrimoni amb Eleonor de ComengeModifica

L'11 d'agost de 1373, es va casar amb Eleonor de Comenge, filla de Pere Ramon II (comte vers 1341, mort vers 1376), comte de Comenge, i de Joana de Comenge (morta després de 1398).

D'aquesta unió va néixer:

  • Joana II d'Alvèrnia (1378-1424), morta sense posteritat coneguda, que fou de propi dret comtessa d'Alvèrnia i comtessa de Boulogne (1404-1424) i pel seu primer matrimoni (vers 1389) amb Joan I de Berry (de 50 anys) fou duquessa d'Alvèrnia (Joana I) i duquessa de Berry (1389-1416) i pèl seu segon matrimoni amb Jordi de La Trémoille (1382-1446): comtessa de Guînes (1416-1424).

Eleonor es va sentir rebutjada pel seu marit que a més no feia res per recuperar la seva herència (el comtat de Comenge) del comte d'Armanyac que l'usurpava, i vers el 1380 es va retirar al comtat d'Urgell, el comte del qual era fill del rei d'Aragó i el seu oncle. De camí es va aturar a Orthez amb el seu cosí Gastó Febus comte de Foix, portant amb ella a la filla Joana que es va quedar allí i Gastó la va criar com una filla.

Un cas de saturnisme medievalModifica

El 1375, Joan II va sofrir durant set setmanes d'un abscés al cap que li va ocasionar febres contínues i li va tallar l'apetit. Consagrat a Urbà V, es va restablir en el transcurs del mes de setembre. Es va considerar un miracle!

En conseqüència el 23 de novembre de 1376, el seu metge, Pierre Talhan, que era també el cirurgià del duc de Borbó, va anar en pelegrinatge de Saint-Pourçain a Saint-Victor de Marsella i va dipositar sobre la tomba del papa una imatge de plata d'un pes de deu marcs.[1]

El 1384 era a Avinyó, tornant de Catalunya on havia anat a socórrer al comte d'Empúries, el seu cosí, assetjat per Pere el Cerimoniós, rei a Catalunya i rei d'Aragó. Va ser llavors que la remor pública va acusar al seu cunyat, Ramon VIII de Turena, d'haver-lo enverinat en el moment d'un banquet donat pel cardenal Hug de Sant-Marcial.[2]

La droga hauria estat tan violenta que les seves ungles i els seus cabells van caure i que va continuar estant afectat la resta de la seva vida.[3] Aquests símptomes són avui considerats com característiques d'un enverinament per plom contingut al vi.[4]

El Mal Administrador espoliat pel duc de BerryModifica

Tres anys més tard, considerat com a mig-boig i conegut sota el nom de Mal Administrador, va ser espoliat per Joan I de Berry en la vesprada del 6 de novembre de 1387. Caigut sota el control del duc, que l'espantava, el pobre comte li va cedir tots els seus feus.

Marcellin Bourdet, l'erudit alvernès, conta que: L'espoliació del comte d'Alvèrnia i de Boulogne, Joan II el Mal Administrador, es va realitzar en circumstàncies tan repugnants que Baluze, que va conèixer força bé l'enquesta on es troben explicades, ja que n'ha publicat una part, no ha gosat posar-los completament al dia.[5]

Joan II va abandonar llavors l'Alvèrnia per anar a morir foscament, el 1404, en una hostaleria del raval de Saint-Marceau a París.

Una temptativa de rehabilitació de part dels vescomtes de TurenaModifica

Sent la seva noia Joana va morir sense fills malgrat els seus dos matrimonis, i van ser els vescomtes de Turena els que van intentar rehabilitar la memòria del comte.[6] La primera temptativa va ser feta, el 1441, per Pere, comte de Beaufort i vescomte de Turena, contra Bertran V de la Tour, comte d'Alvèrnia i de Boulogne.[7]

L'assumpte va quedar estancant al Parlament de París; va ser la seva filla Anna de Beaufort, hereva de la vescomtat de Turena, poc després del seu matrimoni amb Annet IV de la Tour, senyor d'Oliergues, que va presentar de nou, el 1444, un pamflet per fer anul·lar la destitució de Joan II dels seus comtats d'Alvèrnia i de Boulogne.

Quaranta anys més tard (!), el 1484, el vescomte de Turena va rebre els esperats pronunciats pels parlamentaris que justificaven l'espoliació decidida i organitzada per Joan de Berry i li servia en bandeja de plata el verdader culpable, una pobra serventa anomenada Blanca de Paulet, cremada en el seu temps com a bruixa pel bisbe de Clarmont.[8]

ConfusióModifica

NotesModifica

  1. Aquest testimoni està contingut en els Actes anciens et documents concernant le bienheureux Urbain V pape, (J. H. Albanès i U. Chevalier, 1897, París).
  2. L'historiador Étienne Baluze narra: «Joan II, comte d'Alvèrnia & de Boulogne, va ser enverinat a Avinyó el 1384 & Ramon de Turena, el seu cunyat, va estar acusat d'haver fet aquest crim. El verí va ser tant violent, que els cabells & les ungles li van caure al malalt & que va tenir el cervell força debilitat. Es van reunir vint-i-set metges, tant de Montpeller com d'Avinyó, per remeiar aquest molest accident. Van fer sortir el verí; però el comte d'Alvèrnia va continuar estant molt afectat tota la resta de la seva vida».
  3. Per al comte d'Alvèrnia, l'any 1384 és tan important com el de 1375 ja que s'estava en plena catàstrofe climàtica. Les males veremes havien estat tractades amb plom, un perillós edulcorant, que tornava els vins consumibles. Joan II devia haver estat bevent d'aquestes barreges des de feia més de deu anys. L'àpat que va prendre amb el cardenal de Saint-Martial va ser sens dubte la gota de vi que va fer desbordar el gerro.
  4. Joan II era un bevedor considerable. Pere Charbonnier, en els seus dos estudis L’alimentation d’un seigneur auvergnat au début du XVe siècle, i Une autre France. La seigneurie rurale en basse Auvergne du XIVe au XVIe siècle, ha ensenyat que el proveïment en vi dels comtes d'Alvèrnia representava la despesa pressupostària més important ja que la meitat del total li era consagrada. Joan II consumia tots els dies prop de dos litres. Per al saturnisme medieval, vegeu Hugh Jonhson Une histoire mondiale du vin, Ed. Hachette, París, 1989.
  5. Vegeu Marcellin Bordet Thomas de la Marche, Bâtard de France et ses aventures (1318 – 1361), Riom, 1900. El tros en el qual Baluze narra aquest episodi es troba a, Histoire de la Maison d’Auvergne, Vol. II, pàg. 230 i següents. Boudet explica que si el savi historiador va ser tan discret és que es trobava en presència dels descendents dels còmplices, familiars i aliat dels Bouillon que pagaven el seu llibre.
  6. S'ha de subratllar que Joana, filla única de Joan II i d'Eleonor de Comenge, estava per de dues vegades emparentada amb la vescomtessa Antonieta de Turena. En principi per la seva àvia, Eleonor de Comenge, senyora de Meyrargues, del qual era la cosina prima i per la seva tia, Marie, esposa de Ramon VIII de Turena, pares d'Antonieta.
  7. Les Armoires de Baluze (6720. T. XXII, pàg. 192 i 194) a les referències 38 i 39 posseeixen una memòria presentada als parlamentaris, el 1441, al qual és ajuntat un extracte de les peticions i altres adreçats al Parlament per Bertran de la Tour d'Alvèrnia seguit d'un extracte de les respostes de Pere (o Pere Roger) de Beaufort.
  8. És interessant subratllar que el bisbe de Clarmont entre 1376 i 1415 era Enric de la Tour d'Alvèrnia i que els parlamentaris van lligar la seva decisió al costum que tenia el comte d'Alvèrnia de posar-se malalt després d'haver begut vi: Per tant va ser Monseigneur el comte, des de la dita malaltia, de feble complexió i de feble cervell, i encara més propens a deixar-se embajanir pel vi, i tant que, quan bevia una mica de vi massa fort i sense aigua, quedava com abatut i sense enteniment.

BibliografiaModifica

  • Étienne Baluze, Histoire de la Maison d’Auvergne, París, 1708.