Johann Wolfgang Döbereiner
Johann Wolfgang Döbereiner (13 o 15 de desembre[1] de 1780, Hof an der Saale - Baviera - 24 de març de 1849, Jena, Saxònia). Químic alemany, professor de la Universitat de Jena. L'observació de similituds entre determinats elements va anticipar el desenvolupament del sistema periòdic dels elements.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1780 Hof (Alemanya) |
Mort | 24 març 1849 (68 anys) Jena (Alemanya) |
Residència | Sachsen-Weimar-Eisenach |
Formació | Universitat de Jena |
Activitat | |
Camp de treball | Química |
Lloc de treball | Jena |
Ocupació | professor d'universitat, químic, farmacèutic |
Ocupador | Universitat de Pequín |
Membre de | |
Alumnes | Heinrich Hlasiwetz |
Obra | |
Estudiant doctoral | Friedrich von Schiller |
Era fill d'un cotxer, fou aprenent d'un apotecari al temps que assistia a conferències sobre ciències i llegia profusament. Després ingressà a la Universitat de Jena, on aconseguí el 1810 convertir-se en professor assistent i, més tard, supervisor de formació en ciències. Fou amic de tota la vida de l'escriptor Johann Wolfgang von Goethe.[2]
Element | Massa
atòmica |
Densitat (g/cm³) |
---|---|---|
Clor | 35.45 | 0.0032 |
Brom | 79.90 | 3.1028 |
Iode | 126.90 | 4.933 |
Calci | 40.08 | 1.55 |
Estronci | 87.62 | 2.54 |
Bari | 137.33 | 3.594 |
Durant els anys 1820, els experiments de Döbereiner de la ignició de l'hidrogen en contacte amb platí en pols portaren al químic suec Jöns J. Berzelius a desenvolupar el concepte de catàlisi. Cap al final de la dècada, Döbereiner descobrí que les propietats del brom, un líquid, semblaven a mig camí entre les del clor gasós i del iode sòlid. També observà una graduació comparable de propietats en altres dues seqüències: calci, estronci i bari; i sofre, seleni i tel·luri. Demostrà que en cada tríada la mitjana aritmètica de les masses atòmiques dels més lleugers i dels més pesats era aproximadament la massa atòmica de l'element del mig.[2][3] Per exemple, l'estronci té massa atòmica 87,62 i la mitjana de la del calci i el bari és 88,7:
Tanmateix no fou capaç de justificar la seva hipòtesi amb un nombre suficient de tríades, i les seves troballes foren considerades en el seu temps com a curiositats merament interessants, malgrat altres científics també descobriren altres tríades.[2]
Per altra banda Döbereiner també descobrí el compost orgànic furfural i desenvolupà un mètode de separació del calci i magnesi.[2]
Referències
modifica- ↑ Asimov, Isaac. «Döbereiner, Johann Wolfgang». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 233. ISBN 8429270043.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Johann Wolfgang Döbereiner | German chemist» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ Döbereiner, J.W. «Versuch zu einer Gruppirung der elementaren Stoffe nach ihrer Analogie». Annalen Der Physik, 91, 2, 1829, pàg. 301-307.