Johann Wolfgang Döbereiner

químic alemany

Johann Wolfgang Döbereiner (13 de desembre de 1780, Hof an der Saale - Baviera - 24 de març de 1848, Jena, Saxònia). Químic alemany, professor de la Universitat de Jena. L'observació de similituds entre determinats elements va anticipar el desenvolupament del sistema periòdic dels elements.

Infotaula de personaJohann Wolfgang Döbereiner
Johann Wolfgang Döbereiner.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1780 Modifica el valor a Wikidata
Hof Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1849 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Jena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Friedrich Schiller de Jena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'universitat, químic i farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Friedrich Schiller de Jena Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHeinrich Hlasiwetz Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFriedrich von Schiller Modifica el valor a Wikidata

Era fill d’un cotxer, fou aprenent d’un apotecari al temps que assistia a conferències sobre ciències i llegia profusament. Després ingressà a la Universitat de Jena, on aconseguí el 1810 convertir-se en professor assistent i, més tard, supervisor de formació en ciències. Fou amic de tota la vida de l'escriptor Johann Wolfgang von Goethe.[1]

Tríades de Döbereiner
Element Massa

atòmica

Densitat
(g/cm³)
Clor 35.45 0.0032
Brom 79.90 3.1028
Iode 126.90 4.933
Calci 40.08 1.55
Estronci 87.62 2.54
Bari 137.33 3.594

Durant els anys 1820, els experiments de Döbereiner de la ignició de l’hidrogen en contacte amb platí en pols portaren al químic suec Jöns J. Berzelius a desenvolupar el concepte de catàlisi. Cap al final de la dècada, Döbereiner descobrí que les propietats del brom, un líquid, semblaven a mig camí entre les del clor gasós i del iode sòlid. També observà una graduació comparable de propietats en altres dues seqüències: calci, estronci i bari; i sofre, seleni i tel·luri. Demostrà que en cada tríada la mitjana aritmètica de les masses atòmiques dels més lleugers i dels més pesats era aproximadament la massa atòmica de l'element del mig.[1][2] Per exemple, l'estronci té massa atòmica 87,62 i la mitjana de la del calci i el bari és 88,7:

Estructura del furfural

Tanmateix no fou capaç de justificar la seva hipòtesi amb un nombre suficient de tríades, i les seves troballes foren considerades en el seu temps com a curiositats merament interessants, malgrat altres científics també descobriren altres tríades.[1]

Per altra banda Döbereiner també descobrí el compost orgànic furfural i desenvolupà un mètode de separació del calci i magnesi.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Johann Wolfgang Döbereiner | German chemist» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2019].
  2. Döbereiner, J.W. «Versuch zu einer Gruppirung der elementaren Stoffe nach ihrer Analogie». Annalen Der Physik, 91, 2, 1829, pàg. 301-307.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Wolfgang Döbereiner