Johanngeorgenstadtita

La johanngeorgenstadtita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al supergrup de l'al·luaudita. Rep el nom de Johanngeorgenstadt, a Alemanya, la seva localitat tipus.

Johanngeorgenstadtita
Johanngeorgenstadtita (taronja rosa) amb aerugita (verd) i xantiosita (groc)
Fórmula química	Ni2+4.5(AsO₄)₃
Epònim	Johanngeorgenstadt
Localitat tipus	Johanngeorgenstadt, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 11,993(3) Å; b = 12,753(3) Å; c = 6,696(2) Å; β = 113,302(8)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	taronja-rosa
Macles	no observades
Exfoliació	distingible/bona - probablement {010}, {110} i {1-10} per analogia amb altres minerals del grup de l'al·luaudita
Fractura	subconcoidal, esglaonada
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	subadamantina, resinosa
Color de la ratlla	taronja clar
Densitat	4,801 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,830(1) nβ = 1,860(1) nγ = 1,880(1)
Birefringència	δ = 0,050
Pleocroisme	forta*
Angle 2V	mesurat: 78° (1), calculat: 77,3°
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-122
Símbol	Jgg
Referències

Característiques

La johanngeorgenstadtita és un arsenat de fórmula química Ni²⁺_4.5(AsO₄)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·Leccions mineralògiques del Museu Americà d'Història Natural de la ciutat de Nova York, amb el número de catàleg: 17956.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Alemanya, concretament a la localitat de Johanngeorgenstadt, al Districte d'Erzgebirge (Saxònia), on es troba en forma d'agregats ensucrats de grans arrodonits irregulars de color rosa-taronja, o com a prismes curts amb un diàmetre d’unes 70 µm. Normalment es troba associada a altres minerals com: aerugita, bunsenita, quars, rooseveltita i xanthiosita. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.