John C. Slater

físic estatunidenc

John Clarke Slater (Oak Park, Illinois, 22 de desembre de 1900 - 25 de juliol de 1976) fou un important físic i químic teòric estatunidenc.

Infotaula de personaJohn Clarke Slater
Slater,John C. 1934 London.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 desembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Oak Park (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Florida (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Harvard - Philosophiæ doctor
Universitat de Rochester Modifica el valor a Wikidata
Conegut perOrbitals de tipus Slater
Determinants de Slater
Teoria de bandes
Activitat
Director de tesiPercy Williams Bridgman Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, professor d'universitat i químic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Florida
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat de Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralNathan Rosen, Robert Richtmyer, Fernando J. Corbató, Samuel Silver (en) Tradueix, David S. Saxon, Marvin Chodorow, Leland Cullen Allen (en) Tradueix, Harry M. Krutter (en) Tradueix, Jacob Millman (en) Tradueix, Frederick William Cunningham (en) Tradueix, Arthur Jay Freeman (en) Tradueix, Herbert Goldstein i Paul D. Coleman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRose Mooney-Slater Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va obtenir el seu doctor at en física de la Universitat Harvard a 1923, va continuar els seus estudis a la Universitat de Cambridge, i va tornar a Harvard. Impartir classe de física entre 1930 i 1966 a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. Posteriorment, va anar a la Universitat de Florida, on va exercir de professor i investigador de química des de 1966 fins a 1976.

Slater és reconegut per al càlcul de funcions matemàtiques que descriuen orbitals atòmics. Aquestes funcions es coneixen actualment com orbitals de tipus Slater. També són d'ús comú en química quàntica el determinants de Slater, per a l'antisimetritzat de les funcions d'ona.