John C. Slater
John C. Slater (Oak Park, 22 de desembre de 1900 - Sanibel, 25 de juliol de 1976) John Clarke Slater fou un important físic i químic teòric estatunidenc, que va avançar la teoria de l'estructura electrònica d'àtoms, molècules i sòlids.[1][2][3] També va fer importants contribucions a l'electrònica de microones.[4]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1900  Oak Park (Illinois) | ||
| Mort | 25 juliol 1976 (75 anys) Sanibel (Florida) | ||
| Formació | Universitat Harvard - Philosophiæ doctor Universitat de Rochester | ||
| Director de tesi | Percy Williams Bridgman | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física i química | ||
| Ocupació | físic, químic teòric, professor d'universitat, químic | ||
| Ocupador | Universitat de Florida Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Harvard | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Nathan Rosen, Robert Richtmyer, Fernando J. Corbató, Samuel Silver, David S. Saxon, Marvin Chodorow, Leland C. Allen, Harry M. Krutter, Jacob Millman, Frederick William Cunningham, Arthur J. Freeman, Herbert Goldstein, Paul D. Coleman (en)  i Harrison White | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Rose Mooney-Slater | ||
| Premis | |||
Va obtenir el seu doctorat en física de la Universitat Harvard a 1923, va continuar els seus estudis a la Universitat de Cambridge, i va tornar a Harvard. Impartir classe de física entre 1930 i 1966 a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.
El 1950, Slater va fundar el Solid State and Molecular Theory Group (SSMTG) dins del departament de física. L'any següent, va renunciar a la presidència del departament i va passar un any al Brookhaven National Laboratory de la Comissió d'Energia Atòmica. Va ser nomenat Professor de Física de l'Institut i va continuar dirigint el treball a la SSMTG fins que es va retirar del MIT el 1965, a l'edat de jubilació obligatòria de 65 anys.
Després es va incorporar al Projecte de Teoria Quàntica de la Universitat de Florida com a professor d'investigació, on l'edat de jubilació li va permetre treballar cinc anys més.[5] El SSMTG ha estat considerat com el precursor del Centre de Ciència i Enginyeria de Materials (CMSE) del MIT.[6] La seva autobiografia científica i tres entrevistes presenten les seves opinions sobre la recerca, l'educació i el paper de la ciència en la societat.[7][8][9]
Slater és reconegut per al càlcul de funcions matemàtiques que descriuen orbitals atòmics.[10] Aquestes funcions es coneixen actualment com orbitals de tipus Slater. També són d'ús comú en química quàntica el determinants de Slater, per a l'antisimetritzat de les funcions d'ona.[11]
Slater va ser nominat al Premi Nobel, tant de física com de química, diverses vegades.[12]
Referències
modifica- ↑ Philip M. Morse, John Clarke Slater (1900–1976) : A Biographical Memoir by Philip M. Morse, <http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/slater-john.pdf>. Consulta: 12 desembre 2014
- ↑ Per-Olav Lowdin (ed.) Quantum Theory of Atoms, Molecules and the Solid State, A Tribute to John C. Slater, Academic Press, N.Y. 1966.
- ↑ Van Vleck, John H. «John C. Slater». Physics Today, vol. 29, 10, 10-1976, pàg. 68–69. Bibcode: 1976PhT....29j..68V. DOI: 10.1063/1.3024428.
- ↑ Philip M. Morse, John Clarke Slater (1900–1976) : A Biographical Memoir by Philip M. Morse, <http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/slater-john.pdf>. Consulta: 12 desembre 2014
- ↑ Philip M. Morse, John Clarke Slater (1900–1976) : A Biographical Memoir by Philip M. Morse, <http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/slater-john.pdf>. Consulta: 12 desembre 2014
- ↑ «MIT Center for Materials Science and Engineering». Mit.edu, 10-03-2011. [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Slater, J. C.. Solid-State and Molecular Theory: A Scientific Biography. New York: Wiley, 1975. ISBN 978-0-471-79681-7.
- ↑ «Oral history interview transcript with John C. Slater 3 October 1963, American Institute of Physics, Niels Bohr Library & Archives». American Institute of Physics. Arxivat de l'original el 2011-06-04. [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Oral History Transcript - Dr. John C. Slater, interviewed by Charles Weiner, Niels Bohr Center and Archives for the History of Physics. Session I, Gainesville, February 23, 1970. Arxivat June 28, 2011, a Wayback Machine., Session II, MIT, August 7, 1970. Arxivat June 28, 2011, a Wayback Machine.
- ↑ J.C. Slater, Directed valence in polyatomic molecules, Physical Review, 37, 481-489, 1931.
- ↑ J.C. Slater, The theory of complex spectra, Physical Review, 34, 1293-1323, 1929.
- ↑ «John Clarks Slater» (en anglès americà). NobelPrize.org, 01-04-2020. [Consulta: 5 abril 2022].