Obre el menú principal

José Finat y Escrivá de Romaní

polític espanyol

José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 19049 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme[1]

Infotaula de personaJosé Finat y Escrivá de Romaní
José Finat y Escrivá de Romaní (cropped).jpg
Biografia
Naixement 11 de febrer de 1904
Madrid
Mort 9 de juny de 1995(1995-06-09) (als 91 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de San Isidro 40° 24′ 03″ N, 3° 43′ 41″ O / 40.400819444444°N,3.7279583333333°O / 40.400819444444; -3.7279583333333
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
24 de novembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Toledo
COA Spain under Franco 1938 1945.svg  Director General de Seguretat
26 de setembre de 1939 – 10 de maig de 1941
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Madrid
9 d'octubre de 1939 – 14 de desembre de 1940
COA Spain under Franco 1938 1945.svg  Ambaixador d'Espanya al Flag of Germany (1935–1945).svg Tercer Reich
1941 – 1942
COA Spain under Franco 1938 1945.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 30 de juny de 1977
Coat of Arms of Madrid City (1939-1967).svg  Alcalde de Madrid
27 de juny de 1952 – 5 de febrer de 1965
Activitat
Ocupació Diplomàtic i polític
Partit CEDA, FET y de las JONS
Conflicte Guerra Civil Espanyola
Família
Cònjuge Casilda de Bustos y Figueroa Tradueix (1929–1995)
Fills José Finat y Bustos
Parents Álvaro Figueroa y Torres Mendieta (avi polític)
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El seu pare era José Finat y Carvajal, Comte de Mayalde, de Finat i de Villaflor, Marquès de Terranova, Mestrant de Ronda, Cavaller Gran Creu d'Isabel la Catòlica, Gentilhome de Sa Majestat amb exercici i servitud.[2] La seva mare fou Blanca Escrivá de Romaní y de la Quintana, filla del Comte de Casal.

Assolí el títol de comte de Mayalde, des del 19 d'octubre de 1919, de Finat (1956), i de Villaflor (1976). Es llicencià en dret a la Universitat de Madrid i va començar la seva activitat política a Toledo de la mà del Comte de Romanones en els darrers anys d'Alfons XIII com a militant del partit Liberal Conservador. La seva postura es va radicalitzar fins que es va incorporar a Falange Española el 1936.[3]

A les eleccions generals espanyoles de 1933 es presentà com a membre de la fracció Acció Popular i fou escollit diputat pel districte corresponent a la província de Toledo en la candidatura de la CEDA obtenint 113 344 vots.[4] A les Eleccions generals espanyoles de 1936, es presentà novament per la CEDA i fou elegit diputat pel mateix districte obtenint 127 145 vots.[5]

Durant la guerra civil espanyola fou comandant d'artilleria i va ser secretari personal de Ramón Serrano Suñer quan fou ministre de governació el 1938.[6] Amic personal de José Antonio Primo de Rivera, va intentar algunes gestions per tal de salvar-lo.[7] Després de la victòria franquista va ocupar el càrrec d'ambaixador d'Espanya al Tercer Reich entre 1940 i 1942. Va ser prèviament Director General de Seguretat, càrrec que va tornar a ocupar al seu retorn d'Alemanya, i després governador civil de Madrid.

En els primers anys de la dictadura va propinar, amb l'ajuda d'altres dos falangistes, una pallissa a l'artista Miguel de Molina per la seva condició d'homosexual.[8] Anys més tard, en una entrevista concedida a Carlos Herrera, l'agredit identifica dos dels seus agressors: Finat i Sancho Dávila. La seva última decisió com a Director General de Seguretat va ser engegar l'Arxiu Judaic, un conjunt de documents elaborats pels governs civils per fitxar i tenir controlats als jueus residents a Espanya, uns 6.000.[9] Per al director de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Josep Fontana, "era el comte de Mayalde, un home amb les mans tacades de sang, que com a director general de Seguretat, havia convidat en 1940 Heinrich Himmler perquè visités Madrid, amb la finalitat d'establir formes de col·laboració amb la Gestapo".[10] Sent Director General de Seguretat va rebre i custodiar al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, jutjat en consell de guerra el 14 d'octubre de 1940 i sentenciat a morir afusellat, així com del trasllat del socialista Julián Zugazagoitia Mendieta, també afusellat.[9]

Va ocupar l'alcaldia de Madrid fins al 1965, i fou procurador en Corts franquistes i Conseller Nacional del Movimiento el 1971. També es dedicà a la ramaderia.

FamíliaModifica

Casat el 1929 amb Casilda de Bustos y Figueroa, nascuda en 1910, XVI duquessa de Pastrana (1945) Dos cops Gran d'Espanya, X Marquesa de Corvera (1940), VI de las Almenas; des del 13 de juliol de 1951 XVII Comtessa d'Oliveto i Marquesa de Campotéjar; XVI Marquesa de Salinas del Río Pisuerga, des de l'11 de juny de 1954. Pares de:

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica