Josep Barba i Bendad
Josep Barba i Bendad també anomenat Josep Barba i Beudad en algunes fonts (Barcelona, 11 d'octubre de 1804 – 3 de febrer de 1881[1]) fou sacerdot, organista, compositor i mestre de capella català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 octubre 1804  Barcelona |
| Mort | 3 febrer 1881 (76 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, prevere, mestre de capella |
| Ocupador | Catedral de Girona Santa Maria del Mar |
| Professors | Francesc Sampere |
| Alumnes | Joan Carreras i Dagas |
Biografia
modificaEntrà de petit com a escolà de cor a l'església barcelonina de Santa Maria del Pi, on estudià contrapunt i orgue amb Francesc Samper, i d'on ocupà la plaça de mestre de capella el 1822 substituint el mestre Samper. Als 19 anys, acabats els estudis d'harmonia, contrapunt i composició, oposità i aconseguí la plaça de mestre de capella a Santa Maria de Castelló d'Empúries. Al juny del 1825 guanyà la plaça de mestre de capella de la Catedral de Girona. A banda d'ordenar-s'hi[nt 1] sacerdot, en aquesta ciutat formà una gernació de músics -cantaires i instrumentistes com Joan Carreras i Dagàs o mossèn Domènec Murtra-, amb què contribuí a revifar la vida musical de la ciutat i de les comarques properes. Col·laborà en la fundació a Girona d'un teatre d'òpera [nt 2] a la italiana, del qual portà la direcció musical en els assaigs, però sense intervenir en les representacions públiques. Aquest vessant profà, i el que suposava de menys dedicació al magisteri de capella, li causà alguns problemes amb el capítol catedralici. També dirigí una orquestra a la mateixa ciutat. En aquests anys es presentà a oposicions per a mestre de capella de diverses seus, com la de Valladolid (1826), en què hagué de renunciar a la plaça per motius familiars, o com les de Sevilla (1829) i Toledo, que no aconseguí. En morir els seus pares, que eren el vincle que el lligava a Girona, oposità i guanyà el 1846[nt 3] el càrrec de mestre de capella de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar, on s'hi va quedar fins a la seva mort. En aquesta església tingué de deixeble el músic i compositor Melcior de Ferrer.
Escriví un gran nombre de composicions i la seva producció fou molt apreciada en el seu temps. El seu repertori compositiu comprèn principalment música eclesiàstica (misses, himnes, tedèums, responsoris, villancets i oratoris).
Es conserven obres seves als fons musicals de Catalunya (TerC, MatC, TagF, SEO, CdE, GiC).
També fou autor del Tratado metódico teórico-práctico de composición de cant gregorià, en castellà i francès, que ha restat inacabat i inèdit. François-Joseph Fétis va mostrar interès per una peça didàctica seva que no s'arribà a publicar mai.
Va ser mestre de Leandre Sunyer i Puigventós, Joan Carreras i Dagàs, Llorenç Pagans i Julià, Domènec Murtra i Bernat Papell i Carreras.
Obres
modifica- Aaron figura a San Tomás de Aquino (1834), oratori
- El joven ceñido de ángel y de hombre (1835), oratori
- Missa per a 10 veus i tres cors
- Missa pastoril
- Missa solemne (1843), per a quaranta músics
- Salve a 5 i a 9, amb orquestra
- Te Deum (1843), per a celebrar l'entrada a Madrid de les tropes dels generals Serrano, Narvaéz i Aspiroz el 1843
- Te Deum (1844,) en honor a Maria Cristina de Borbó, mare d'Isabel II
- Tota pulchra, per a gran orquestra
- Villancet a 8 veus (1826), amb acompanyament de flauta, clarinet i trompa
- Stabat Mater, responsori
- Responsoris de l'Epifania[2]
Notes
modifica- ↑ Josep Barba rebé la primera tonsura clerical l'agost del 1825, i va ser ordenat prevere el 1828
- ↑ El teatre d'òpera que Barba fundà a Girona estrenà Lucia de Lammermoor el 1842, Nabucco de Verdi el 1846, La Straniera de Bellini i El Belisario de Donizetti el 1847
- ↑ Encara que guanyà la plaça de Santa Maria del Mar el 1846, no fou fins al 1850, quan morí el mestre titular, però jubilat, que pogué prendre plena possessió de la capella barcelonina i renuncià definitivament a la gironina
Referències
modifica- ↑ «Crónica local». La Vanguardia, 05-02-1881, pàg. 3.
- ↑ «Catàleg d'obres de Josep Barba a l'Inventari de Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 1r gener 2015].
Bibliografia
modifica- CERVERA I BERTA, Josep M. La música i els eclesiàstics músics del Bisbat de Girona en els segles XIX i XX. Girona: Seminari Diocesà de Girona, 1987. ISBN 84-86377-35-8.
- Civil Castellví, Francesc. El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1836. Girona: Dalmau Carles Pla, 1970.
- Galdon i Arrué, Monti. La música a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle xix [tesi doctoral]. Bellaterra: UAB, 2003.
- Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IX Diccionari A-H. Barcelona: Ed 62, 2003. ISBN 8429744886.
- Gran Enciclopèdia de la Música. Volum I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999 (Catalunya Música).
- Casares, E.; Cuesta, I.F.; Calo, L. Diccionario de la Música española e hispanoamericana. Volum I. Madrid: SGAE, 1999. ISBN 8480483032.