Kumzari
El kumzari (persa: کومزاری) és una llengua irànica del sud-oest semblant a les llengües persa, axomi i luri.[1] Tot i que amb un estat vulnerable, sobreviu avui amb entre 4.000 i 5.000 parlants.[2] La parlen els kumzaris, habitants del poble de Kumzar, situat a la península de Musandam, al nord d'Oman.
  | |
| Tipus | llengua natural, llengua viva i dialecte del persa |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Província d'Hormozgan i Musandam |
| Estat | Iran i Oman |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques occidentals llengües iràniques sud-occidentals axomi | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor i escriptura àrab |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | zum |
| Glottolog | kumz1235 |
| Ethnologue | zum |
| UNESCO | 2178 |
| IETF | zum |
| Endangered languages | 3093 |
Aquesta és l'única llengua irànica que es parla a la península aràbiga. Els kumzaris també es poden trobar a les ciutats de Dibba i Khasab, així com a diversos pobles, i a l'illa de Laraq. Els parlants són descendents de pescadors que habitaven la costa del golf Pèrsic i el golf d'Oman.
Ubicació
modificaEl nom kumzari deriva del poble muntanyós històricament ric de Kumzar. La llengua té dos grups principals de parlants, un a cada costat de l'estret d'Ormuz: la tribu Shihuh de la península de Musandam i la comunitat Laraqi de l'illa de Laraq a l'Iran. A la península de Musandam, els parlants de kumzari es concentren a Oman, al poble de Kumzar i en un barri de Khasab conegut com a Harat al-Kumzari. A més, el kumzari el trobem també a Dibba i als pobles costaners d'Elphinstone i Malcolm Inlets.
És la llengua materna dels pescadors descendents del conqueridor iemenita d'Oman, Màlik ibn Faham (àrab: مالك بن فهم). Basant-se en proves lingüístiques, el kumzari estava present a la regió d'Aràbia abans de la conquesta musulmana de la regió al segle vii.[3]
Fonologia
modificaConsonants
modificaEn el kumzari tots els sons consonàntics menys tres (ʔ, ʁ, ɦ). També existeixen com a geminats.[4]
| Labial | Alveolar | Palato-
alveolar |
Palatal | Velar | Uvular | Faríngia | Glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| plana | Velaritzada | |||||||||
| Oclusiva/ | sorda | p | t | tˠ | tʃ | k | q | ʔ | ||
| sonora | b | d | dˠ | dʒ | g | |||||
| Fricativa | sorda | f | s | sˠ | ʃ | χ | ħ | ɦ | ||
| sonora | zˠ | ʁ | ||||||||
| Nasal | m | n | ||||||||
| Aproximant | w | l ɻ | lˠ | j | ||||||
Vocals
modificaEl kumzari té distinció de longitud en les seves vocals, amb cinc vocals llargues i tres vocals curtes. Les vocals mai apareixen en hiat directe; més aviat, estan separades per una semivocal com /j/ o /w/, o per una parada glotal (/ʔ/).
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Vocal tancada | iː | uː | |
| Vocal quasitancada | ɪ | ʊ | |
| Vocal quasioberta | ɐ | ||
| Vocal oberta | aː |
Referències
modifica- ↑ Frye, 1984.
- ↑ Anonby, 2013, p. 54-58.
- ↑ Anonby i Yousefian, 2011.
- ↑ van der Wal, Anonby C. A.. Anonby C. A. (tesi) (en anglès). Universitat de Leiden, 22/4/2015, p. 375.
Bibliografia
modifica- Anonby, Erik «Stress-induced Vowel Lengthening and Harmonization in Kumzari». Orientalia Suecana, núm. 61, 2013, pàg. 54–58. OCLC: 1026776205.
- Anonby, Erik; Yousefian, Pakzad. daptive Multilinguals a Survey of Language on Larak Island (en anglès). Universitat d'Uppsala, 2011. ISBN 978-91-554-8125-4. OCLC 1027080608.
- Frye, Richard Nelson. The History of Ancient Iran (en anglès). vol. 37. C.H.Beck, 1984, p. 411. ISBN 9783406093975.