Kurt Hensel

matemàtic alemany

Kurt Hensel (Königsberg, 29 de desembre de 1861 - Marburg, 1 de juny de 1941) va ser un matemàtic alemany, conegut per haver descrit per primera vegada els nombres p-àdics.[1]

Infotaula de personaKurt Hensel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Marburg Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHauptfriedhof Marburg, sector K 50° 48′ 15″ N, 8° 44′ 58″ E / 50.804198°N,8.749315°E / 50.804198; 8.749315 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat Humboldt de Berlín
Friedrich-Wilhelms-Gymnasium Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaArithmetische Untersuchungen über Diskriminanten und ihre außerwesentlichen Teiler  (1884 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLeopold Kronecker Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques, aritmètica, teoria de nombres algebraics i matemàtiques aplicades Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, editor col·laborador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Marburg
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesAbraham Fraenkel i Helmut Hasse Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPaul Berger (en) Tradueix, Jessie Cameron, Abraham Fraenkel, Helmut Hasse, Aloys Herrmann, Reinhold Strassmann, Erhard Tornier, Arthur Czwalina, Johannes Philipps (en) Tradueix, Friedrich Oppenheimer (en) Tradueix, Philipp Voll (en) Tradueix, Anna Sturmfels (en) Tradueix, Hermann Koller (en) Tradueix, Christoph Schwantke (en) Tradueix, Friedrich Hüttig (en) Tradueix, Paul-Friedrich Berger, Anna Disse (en) Tradueix i Julius Merzbach (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGertrud Hahn
PareSebastian Hensel i Julie von Adelson
GermansPaul Hensel Modifica el valor a Wikidata
ParentsWalter Hayman (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 39757

Vida i Obra modifica

Hensel va néixer en una família jueva convertida, força benestant, emparentada amb Mendelssohn i en la qual hi havia hagut grans artistes, músics i científics. A l'edat de nou anys la família es va traslladar a Berlín; fins aleshores Hensel havia estat educat a casa pels seus pares. A Berlín, va assistir al institut Friedrich-Wilhelm on va tenir de professor al matemàtic Karl-Heinrich Schellbach, qui li va transmetre la passió per les matemàtiques. El seu germà va ser el filòsof Paul Hensel de la universitat d'Erlangen.[2]

Hensel va fer estudis universitaris a Berlín i a Bonn. El 1884 va obtenir el doctorat a Berlín, dirigit per Kronecker, i el 1886 va obtenir l'habilitació docent en aquesta universitat de la qual va ser professor adjunt els anys següents. El 1901 va ser nomenat professor titular de la universitat de Marburg en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1930.[3] Després de la seva jubilació i malgrat la persecució nazi dels jueus, va continuar vivint a Marburg on va morir el 1941 en plena Guerra Mundial. La seva dona, Gertrude Hahn, també va sobreviure a les persecucions nazis.[4] Malgrat això, els seus obituaris, escrits pels seus deixebles, Helmut Hasse i Oskar Perron, no es van publicar a les revistes científiques fins molts anys després d'acabada la guerra: el 1950 i el 1949, respectivament.

Des de 1895 fins a 1931, Hensel va editar i anotar les obres completes del seu mestre, Kronecker.[5] Sembla que tan els seus manuscrits com els de Kronecker van desaparèixer en l'explosió el 1945 de la mina de Volpriehausen a on havien estat traslladats, amb molts altres llibres i arxius universitaris, per preservar-los dels bombardeigs de la guerra.[6]

Hensel va investigar en els camps de la teoria de nombres i de la teoria de funcions, tema sobre el que va escriure juntament amb Georg Landsberg un tractat estàndard: Theorie der algebraischen Funktionen einer Variabeln (Leipzig, 1902).[7] Però des de finals del segle xix va dirigir la seva atenció al camp que sempre quedarà lligat al seu nom: els nombres p-àdics.[8] A partir d'ells, el seu deixeble, Helmut Hasse, va enunciar el Principi Local-Global amb el que va resoldre parcialment l'onzè problema de Hilbert convertint aquests nombres en una eina essencial de la teoria de nombres.

Hensel va ser editor del Journal de Crelle des del 1903 fins al 1933, quan ho va haver de deixar per les lleis antisemites del règim nazi.

Referències modifica

  1. Ullrich, 1998, p. 163 i ss.
  2. Hasse, 1950, p. 1.
  3. Vogt, 2012, p. 49.
  4. Fraenkel, 2016, p. 75-76.
  5. Edwards, 1978, p. 425.
  6. Edwards, 1978, p. 422.
  7. Kline, 1972, p. 942.
  8. Fraenkel, 2016, p. 76.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Kurt Hensel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Hasse, Helmut. «Hensel, Kurt». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 setembre 2018]. (anglès)