Larsenita
La larsenita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1928 a la Mina Franklin, Sussex Co., Nova Jersey, Estats Units i va ser anomenada per Charles Palache, Lawson Henry Bauer, i Harry Berman en honor d'Esper Signius Larsen, Jr. (1879-1961), petrologista i professor de geologia a la Universitat Harvard, Cambridge.[1]
 Larsenita | |
|---|---|
| Fórmula química | PbZnSiO₄ |
| Epònim | Esper S. Larsen  |
| Localitat tipus | Mina Franklin, Franklin, Franklin Mining District, Sussex Co., Nova Jersey, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.03 |
| Dana | 51.2.1.2 |
| Heys | 14.7.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,24Å; b = 18,96Å; c = 5,06Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | blanc, incolor |
| Exfoliació | distinta/bona - bona en {120} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | subadamantina, vítria, subvítria, sedosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,90 g/cm³ (mesurada); 6,12 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,920 nβ = 1,950 nγ = 1,960 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | r > v fàcilment perceptible |
| Fluorescència | No fluorescent sota la llum ultraviolada |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Mg, Ca, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1928 |
| Símbol | Lsn |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La larsenita és un silicat de fórmula química PbZnSiO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És incolora o blanca. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la larsenita pertany a «9.AB - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: esperita, rondorfita i trimerita.
Formació i jaciments modifica
La larsenita és un mineral secundari molt rar que es forma en filons que tallen i substitueixen menes massives i gruixudes de wil·lemita-franklinita en dipòsits de zinc metamòrfics estratiformes.[2]
Existeixen jaciments de larsenita a Uentrop, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya; Puttapa, Austràlia del Sud, Austràlia; La Blanca, Zacatecas, Mèxic; Tsumeb, Oshikoto, Namíbia; i Franklin, Nova Jersey, Estats Units.[1]
Sol trobar-se associada a altres mineral com: wil·lemita, clinohedrita, esperita, hardystonita, hodgkinsonita, andradita, calcita, smithsonita, zincita, franklinita, roeblingita, queitita i alamosita.[2]