Leonard James Rogers
Leonard James Rogers (Oxford, 30 de març de 1862 - Oxford, 12 de setembre de 1933) va ser un matemàtic anglès, conegut per haver enunciat les identitats de Rogers-Ramanujan.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 març 1862 Oxford (Anglaterra) |
| Mort | 12 setembre 1933 (71 anys) Oxford (Anglaterra) |
| Formació | Balliol College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Leeds (1888–1919) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | James Edwin Thorold Rogers |
| Premis | |
| Descrit per la font | Alumni Oxonienses: the Members of the University of Oxford, 1715–1886 (en)  |
Vida i Obra
modificaRogers va néixer a Oxford on el seu pare era professor d'economia política. Durant la seva infància va patir una malaltia severa i no va ser escolaritzat, però un professor del Jesus College li va donar classes, donant-se compte de la seva habilitat amb les matemàtiques.[1] el 1880 es va matricular al Balliol College de la universitat d'Oxford, on, a part de matemàtiques, va estudiar llengües clàssiques i música. Es va graduar el 1884.[2]
A partir de 1889 a ser professor de matemàtiques del Yorkshire College (actual universitat de Leeds) fins al 1919 en que va haver de deixar la docència per malaltia greu.[3] En recuperar-se, va tornar a Oxford on va continuar amb el seu treball matemàtic. El 1924 va ser escollit fellow de la Royal Society.
Malgrat la seva gran intel·ligència i habilitat en diversos camps, no va destacar per la seva producció científica, potser degut a la seva inconstància.[4] Rogers només és recordat per tres articles seus, publicats els anys 1893 i 1894, que van ser redescoberts per Srinivasa Ramanujan el 1917 en els que enunciava i demostrava les avui conegudes com a identitats de Rogers-Ramanujan emprant els polinomis de Rogers.[5]
Referències
modifica- ↑ Dixon, 1934, p. 237.
- ↑ Dixon, 1934, p. 238.
- ↑ Maligranda, 1998, p. 80.
- ↑ Andrews, 1986, p. 2.
- ↑ Andrews, 1986, p. 8.
Bibliografia
modifica- Andrews, George E. Q-series: Their Development and Application in Analysis, Number Theory, Combinatorics, Physics, and Computer Algebra (en (anglès)). American Mathematical Society, 1986. ISBN 0-8218-0716-1.
- D., A.L. «Leonard James Rogers. 1862-1933». Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 1, Num. 3, 1934, pàg. 299-301. ISSN: 1479-571X.
- Dixon, A.L. «Leonard James Rogers». Journal of the London Mathematical Society, Vol. 9, Num. 3, 1934, pàg. 237-240. DOI: 10.1112/jlms/s1-9.3.237. ISSN: 1469-7750.
- Maligranda, Lech «Why Hölder's inequality should be called Rogers' inequality». Mathematical Inequalities & Applications, Vol. 1, Num. 1, 1998, pàg. 69-83. ISSN: 1331-4343.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leonard James Rogers» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Weisstein, Eric W. «Rogers-Ramanujan Identities». MathWorld--A Wolfram Web Resource, 2018. [Consulta: 20 octubre 2018]. (anglès)