Leslie Caron
Leslie Caron, nascuda Leslie Claire Margaret Caron (Boulogne-Billancourt, Alts del Sena, 1 de juliol de 1931) és una actriu i ballarina francesa.[1]
BiografiaModifica
Nascuda de la unió d'un pare francès, Claude Caron, farmacèutic, i d'una mare estatunidenca, Margaret Petit,[2] ballarina a Broadway i filla de Seattle,[3] Leslie Caron comença estudis de ball clàssic a París als 9 anys. Entra als 16 anys a la companyia dels Ballets dels Champs-Élysées de Roland Petit tenint, el 1948, el paper de l'Esfinx en el ballet de David Lichine La Rencontre , on és descoberta per Gene Kelly que la fa rodar amb ell a Un americà a París de Vincente Minnelli (1951).
L'enorme èxit públic i crític d'aquesta comèdia musical li obre les portes de Hollywood. Amb contracte amb la MGM, hi roda:
- Lili de Charles Walters (1953), on interpreta el paper d'una jove òrfena de 16 anys, a la recerca de feina, que fracassa en un parc d'atraccions i l'imaginari del qual la fa anar amb un mag faldiller Jean-Pierre Aumont i un grup de titellaires entre els quals Mel Ferrer i Kurt Kasznar,
- Daddy Long Legs de Jean Negulesco amb una coreografia de Roland Petit,[3] on balla amb Fred Astaire (1954),
- Gigi, basat sobre la novel·la i la seva adaptació teatral per Colette i Anita Loos, igualment sota la direcció de Minnelli, on coneix Maurice Chevalier i Louis Jourdan (1958). Va ser la mateixa Leslie Caron qui va suggerir al productor cinematogràfic Arthur Freed de fer una pel·lícula a partir de la novel·la.[3]
Després d'una última gran producció americana Fanny (1961), adaptació de la famosa Trilogia marsellesa de Marcel Pagnol i de la seva versió musical creada a Broadway el 1954, l'actriu apareix en algunes superproduccions, com Paris brûle-t-il? de René Clement, el 1966, però sobretot en pel·lícules més intimistes o d'autor com Il padre di famiglia de l'italià Nanni Loy (1967), Sérail d'Eduardo de Gregorio (1976), L'home a qui agradaven les dones de François Truffaut (1977) o La Diagonale du fou de Richard Dembo (1984).
Al cartell el 2001 en Le Chocolat de Lasse Hallström al costat de Juliette Binoche, el 2003, interpreta Suzanne de Persand a la pel·lícula El Divorci de James Ivory, després participa en `` Justícia en acusació , un episodi escrit per a ella de la sèrie de televisió estatunidenca Nova York, unitat especial, i que li ha permès guanyar l'Emmy a la millor actriu convidada en una sèrie dramàtica el 2007.
La seva Estrella va ser descoberta el 8 de desembre de 2009 sobre el prestigiós passeig de Hollywood entre les de Gene Kelly i Louis Jourdan.
Leslie Caron ha estat casada tres vegades, entre les quals amb Michael Laughlin (de 1969 a 1980) i amb Sir Peter Hall, famós escenògraf de teatre britànic amb qui ha tingut dos fills.
Leslie Caron i el seu germà han intentat un procés a l'amant del seu difunt pare per recuperar una part de l'herència, de la qual havien estat privats en frau en la llei francesa, la qual cosa ha donat lloc a una coneguda detenció de dret internacional privat.[4]
Ha creat i ha tingut durant quinze anys un restaurant de cuina tradicional «La Lucarne aux chouettes» a Villeneuve-sur-Yonne a la Borgonya, però se'l va vendre el 2010.
Filmografia parcialModifica
TelevisióModifica
- 1996: The Ring d'Armand Mastroianni: Madame de Saint Marne
- 1999: Jean-Pierre Aumont, charme et fou-rires documental de Patty Villiers: ella mateixa
- 2006: Law and Order: Special Victims Unit, sèrie de televisió, episodi Recall de la Temporada 8: Lorraine Delmas
- 2013: Jo, sèrie, episodi Le Marais
CinemaModifica
- 1951: Un americà a París de Vincente Minnelli: Lise Bouvier
- 1951: The Man with a Cloak de Fletcher Markle: Madeline Minot
- 1952: Glory Alley de Raoul Walsh: Angela Evans
- 1953: The Story of Three Loves, pel·lícula d'esquetxos, episodi Mademoiselle dirigida per Vincente Minnelli: Mademoiselle
- 1953: Lili de Charles Walters: Lili
- 1955: The Glass Slipper de Charles Walters: Ella
- 1955: Daddy Long Legs de Jean Negulesco: Julie André
- 1956: Gaby de Curtis Bernhardt: Gaby
- 1958: Gigi de Vincente Minnelli: Gigi
- 1958: The Doctor's Dilemma d'Anthony Asquith: Madame Dubedat
- 1959: The Man Who Understood Women de Nunnally Johnson: Ann Garantier
- 1960: Austerlitz d'Abel Gance: Élisabeth El Michaud d'Arçon
- 1960: The Subterraneans de Ranald MacDougall: Mardou Fox
- 1961: Fanny de Joshua Logan: Fanny
- 1962: Trets en la foscor (Guns of Darkness) d'Anthony Asquith: Claire Jordan
- 1962: L'habitació en forma d'ela (The L-Shaped Room) de Bryan Forbes: Jane Fosset
- 1962: Les Quatre Vérités, pel·lícula d'esquetxos, episodi Les Deux pigeons dirigida per René Clair: Annie
- 1964: Father Goose de Ralph Nelson: Catherine Freneau
- 1965: A Very Special Favor de Michael Gordon: El Doctor Lauren Boullard
- 1965: Promet-li qualsevol cosa (Promise Her Anything) d'Arthur Hiller: Michele O'Brien
- 1965: Paris brûle-t-il ? de René Clément: Françoise Labé
- 1967: Il padre di famiglia de Nanni Loy: Paola, la dona de Marco
- 1976: Sérail d'Eduardo de Gregorio: Céleste
- 1977: L'home a qui agradaven les dones (L'Homme qui aimait les femmes) de François Truffaut: Véra
- 1977: Valentino de Ken Russell: Alla Nazimova
- 1980: Kontrakt de Krzysztof Zanussi: Penelope
- 1980: Tous vedettes de Michel Lang: Lucille
- 1983: Imperativ de Krzysztof Zanussi: la mare
- 1984: La Diagonale du fou de Richard Dembo: Henia Liebskind
- 1990: Guerriers et Captives d'Edgardo Cozarinsky: Madame Yvonne
- 1992: Fatale de Louis Malle: la mare d'Anna Barton
- 1995: Funny bones, les Drôles de Blackpool de Peter Chelsom: Katie Parker, la mare de Jack
- 1999: From Russia to Hollywood: The 100-Year Odissey of Chekhov and Shdanoff, documental de Frederick Keeve: ella mateixa
- 2000: Le Chocolat de Lasse Hallström: Madame Audel
- 2003: Le Divorce de James Ivory: Suzanne de Persand
DistincionsModifica
HonorsModifica
- Juny de 1993: Cavaller de la Legió d'Honor pel President François Mitterrand.
- Febrer de 1998: Orde Nacional del Mèrit per Catherine Trautmann, Ministre de Cultura
- Juny de 2004: Oficial de la Legió d'Honor pel Primer Ministre francès Jean-Pierre Raffarin.
- Desembre de 2012: Gran Medalla Vermella de la Ciutat de París per Bertrand Delanoë.
PremisModifica
- 1954: BAFTA a la millor actriu britànica per Lili
- 1959: Golden Laurel a la millor intèrpret femenina d'un film musical per Gigí
- 1963: BAFTA a la millor actriu britànica per L'habitació en forma d'ela
- 1964: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per L'habitació en forma d'ela
- 2007: Primetime Emmy a la millor actriu convidada en sèrie dramàtica per Law & Order: Special Victims Unit
NominacionsModifica
- 1954: Oscar a la millor actriu per Lili
- 1959: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Gigí
- 1962: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Fanny
- 1964: Oscar a la millor actriu per L'habitació en forma d'ela
ReferènciesModifica
- ↑ Les Gens du Cinéma
- ↑ Kisselgoff, Anna «DANCE; The Ballerina In Leslie Caron the Actress». New York Times, 12-03-1995, p. .
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Los Angeles Times
- ↑ Legifrance
BibliografiaModifica
- Llibres
- John Springer, All Talking, All Singing, All Dancing, Nova York, 1966
- John Kobal, Gotta Sing, Gotta Dance, Nova York, 1970
- Donald Knox, The Magic Factory, Nova York, 1973
- Articles sobre Leslie Caron
- Current Biography 1954, Nova York, 1954
- Film Dope (London), març 1982
- Repartiment (Mariembourg), abril 1994
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leslie Caron |
- Classic Movies (1939 - 1969): Leslie Caron Arxivat 2006-09-15 a Wayback Machine.