Leslie Caron

actriu i ballarina francesa

Leslie Caron Leslie Caron (Boulogne-Billancourt, 1 de juliol de 1931) és una actriu i ballarina francesa.[1][2]

Infotaula de personaLeslie Caron
Leslie Caron lunettes.jpg
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Leslie Claire Margaret Caron Modifica el valor a Wikidata
1r juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, ballarina de ballet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Papers destacatsUn americà a París
Lili
Daddy Long Legs
Gigí
La Chambre indiscrète
Família
CònjugeGeordie Hormel (1951–1954)
Peter Hall (1956–1965)
Michael Laughlin (1969–1980) Modifica el valor a Wikidata
ParellaWarren Beatty Modifica el valor a Wikidata
FillsJennifer Caron Hall
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Peter Hall)
Christopher Hall
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Peter Hall) Modifica el valor a Wikidata
ParesClaude Caron (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Petit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001989 Allocine: 644 Allmovie: p11131 TCM: 29278 TV.com: people/leslie-caron
Musicbrainz: 87d1cab5-70f4-412b-814b-033a55b3d8d9 Discogs: 939348 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Leslie Caron el 1953

Nascuda de la unió d'un pare francès, Claude Caron, farmacèutic, i d'una mare estatunidenca, Margaret Petit,[3] ballarina a Broadway i filla de Seattle,[4] Leslie Caron comença estudis de ball clàssic a París als 9 anys. Entra als 16 anys a la companyia dels Ballets dels Champs-Élysées de Roland Petit tenint, el 1948, el paper de l'Esfinx en el ballet de David Lichine La Rencontre, on és descoberta per Gene Kelly, que la fa rodar amb ell a Un americà a París, de Vincente Minnelli (1951).

L'enorme èxit de públic i crítica d'aquesta comèdia musical li obre les portes de Hollywood. Amb contracte amb la MGM, hi roda:

Després d'una última gran producció americana, Fanny (1961), adaptació de la famosa Trilogia marsellesa de Marcel Pagnol i de la seva versió musical creada a Broadway el 1954, l'actriu apareix en algunes superproduccions, com Paris brûle-t-il?, de René Clement, el 1966, però sobretot en pel·lícules més intimistes o d'autor, com Il padre di famiglia, de l'italià Nanni Loy (1967), Sérail, d'Eduardo de Gregorio (1976), L'home a qui agradaven les dones, de François Truffaut (1977) o La Diagonale du fou, de Richard Dembo (1984).

Copresidenta del jurat de la Berlinale 1989 , va optar per establir-se a França després de 40 anys passats a l'estranger per refer el cinema al seu país d'origen, però va rebre poques propostes. Protagonitzà el 2001 Le Chocolat, de Lasse Hallström, al costat de Juliette Binoche. El mateix any, va interpretar Suzanne de Persand a El divorci, de James Ivory. Després va participar a Justícia en acusació, un episodi escrit per a ella de la sèrie de televisió nord-americana New York, unitat especial, i que li va permetre guanyar l’Emmy a la millor actriu convidada en una sèrie dramàtica el 2007.

La seva Estrella sobre el prestigiós passeig de la Fama de Hollywood va ser descoberta el 8 de desembre de 2009 entre les de Gene Kelly i Louis Jourdan.

Vida personalModifica

Leslie Caron ha estat casada tres vegades, entre les quals amb Michael Laughlin (de 1969 a 1980) i amb Sir Peter Hall, famós escenògraf de teatre britànic amb qui ha tingut dos fills.

Leslie Caron i el seu germà han intentat un procés a l'amant del seu difunt pare per recuperar una part de l'herència, de la qual havien estat privats en frau de la llei francesa, la qual cosa ha donat lloc a una coneguda detenció de dret internacional privat.[5]

Ha creat i ha tingut durant quinze anys un restaurant de cuina tradicional, «La Lucarne aux chouettes», a Villeneuve-sur-Yonne, a la Borgonya, però se'l va vendre el 2010.

Filmografia parcialModifica

 
Caron a Fanny de Joshua Logan (1961)

TelevisióModifica

CinemaModifica

DistincionsModifica

HonorsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Leslie Caron | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2021].
  2. Les Gens du Cinéma
  3. Kisselgoff, Anna «DANCE; The Ballerina In Leslie Caron the Actress». New York Times, 12-03-1995.
  4. 4,0 4,1 4,2 Los Angeles Times
  5. Legifrance[Enllaç no actiu]

BibliografiaModifica

Llibres
  • John Springer, All Talking, All Singing, All Dancing, Nova York, 1966
  • John Kobal, Gotta Sing, Gotta Dance, Nova York, 1970
  • Donald Knox, The Magic Factory, Nova York, 1973
Articles sobre Leslie Caron
  • Current Biography 1954, Nova York, 1954
  • Film Dope (London), març 1982
  • Repartiment (Mariembourg), abril 1994

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leslie Caron