Llista de característiques selenogràfiques
La superfície de la Lluna té moltes característiques, com ara muntanyes i valls, cràters i maria —àmplies zones planes que semblen mars des de la distància, però probablement estan solidificades com a roca fosa. S'enumeren algunes d'aquestes característiques.
Característiques de maria
modifica
Un mar lunar (del llatí mare) és una regió gran i fosca de la Lluna. No conté aigua, però es creu que s'ha format a partir de roca fosa del mantell de la Lluna que surt a la seva superfície. Aquesta llista també inclou els 'oceanus i les característiques conegudes amb els noms lacus, palus i sinus. El sistema modern de nomenclatura lunar va ser introduït el 1651 per Riccioli.[1] El mapa de la Lluna de Riccioli va ser dibuixat per Francesco Maria Grimaldi, que té un cràter que porta el seu nom.[2]
Maria i Oceanus
modifica| Nom llatí | Nom en català | Lat. | Llarg. | Diàmetre |
|---|---|---|---|---|
| Mare Anguis | Mar del Serpent | 22.6° N | 67.7° E | 150 km |
| Mare Australe | Mar del Sud | 38.9° S | 93.0° E | 603 km |
| Mare Cognitum | Mar que s'ha donat a conèixer | 10.0° S | 23.1° O | 376 km |
| Mare Crisium | Mar de Crisis | 17.0° N | 59.1° E | 555 km |
| Mare Fecunditatis | Mar de la Fecunditat | 7.8° S | 51.3° E | 909 km |
| Mare Frigoris | Mar del fred | 56.0° N | 1.4° E | 1.596 km |
| Mare Humboldtianum | Mar d'Alexander von Humboldt | 56.8° N | 81.5° E | 273 km |
| Mare Humorum | Mar de l'Humitat | 24.4° S | 38.6° O | 389 km |
| Mare Imbrium[3] | Mar de Pluges | 32.8° N | 15.6° O | 1.123 km |
| Mare Ingenii | Mar de l'Astucia | 33.7° S | 163.5° E | 318 km |
| Mare Insularum | Mar d'Illes | 7.5° N | 30.9° O | 513 km |
| Mare Marginis | Mar de la Vora | 13.3° N | 86.1° E | 420 km |
| Mare Moscoviense | Mar de Moscou | 27.3° N | 147.9° E | 277 km |
| Mare Nectaris | Mar del Nèctar | 15.2° S | 35.5° E | 333 km |
| Mare Nubium | Mar de Núvols | 21.3° S | 16.6° O | 715 km |
| Mare Orientale | Mar Oriental | 19.4° S | 92.8° O | 327 km |
| Mare Serenitatis | Mar de la Serenitat | 28.0° N | 17.5° E | 707 km |
| Mare Smythii | Mar de William Henry Smyth | 1.3° N | 87.5° E | 373 km |
| Mare Spumans | Mar Escumós | 1.1° N | 65.1° E | 139 km |
| Mare Tranquillitatis | Mar de la Tranquil·litat | 8.5° N | 31.4° E | 873 km |
| Mare Undarum | Mar d'Ones | 6.8° N | 68.4° E | 243 km |
| Mare Vaporum | Mar de Vapors | 13.3° N | 3.6° E | 245 km |
| Oceanus Procellarum | Oceà de les Tempestes | 18.4° N | 57.4° O | 2.568 km |
També hi ha una regió a la cara oculta lunar que es va identificar breument com un mar i es va anomenar Mare Desiderii (Mar del Desig). Ja no es reconeix. Altres ex-maria s'inclouen:
- Mare Parvum[4] ("Mar Petit"), immediatament a l'est d'Inghirami
- Mare Incognitum ("Unknown Sea")
- Mare Novum[4] ("Mar Nou"), nord-est de Plutarc
- Mare Struve ("Mar de Struve"), prop de Messala
Lacus
modificaUn conjunt de característiques relacionades són els lacus (del llatí com a "llac"), que són planes basàltiques més petites d'origen similar:
| Nom llatí | Nom en català | Lat. | Llarg. | Diàmetre |
|---|---|---|---|---|
| Lacus Aestatis | Llac d'estiu | 15.0° S | 69.0° O | 90 km |
| Lacus Autumni | Llac de tardor | 9.9° S | 83.9° O | 183 km |
| Lacus Bonitatis | Llac de la Bondat | 23.2° N | 43.7° E | 92 km |
| Lacus Doloris | Llac del Dolor | 17.1° N | 9.0° E | 110 km |
| Lacus Excellentiae | Llac de l'Excel·lència | 35.4° S | 44.0° O | 184 km |
| Lacus Felicitatis | Llac de la Felicitat | 19.0° N | 5.0° E | 90 km |
| Lacus Gaudii | Llac de l'Alegria | 16.2° N | 12.6° E | 113 km |
| Lacus Hiemalis | Llac d'hivern | 15.0° N | 14.0° E | 50 km |
| Lacus Lenitatis | Llac de la suavitat | 14.0° N | 12.0° E | 80 km |
| Lacus Luxuriae | Llac del luxe | 19.0° N | 176.0° E | 50 km |
| Lacus Mortis | Llac de la Mort | 45.0° N | 27.2° E | 151 km |
| Lacus Oblivionis | Llac de l'oblit | 21.0° S | 168.0° O | 50 km |
| Lacus Odii | Llac de l'Odi | 19.0° N | 7.0° E | 70 km |
| Lacus Perseverantiae | Llac de la Perseverança | 8.0° N | 62.0° E | 70 km |
| Lacus Solitudinis | Llac de la Soledat | 27.8° S | 104.3° E | 139 km |
| Lacus Somniorum | Llac dels Somnis | 38.0° N | 29.2° E | 384 km |
| Lacus Spei | Llac de l'Esperança | 43.0° N | 65.0° E | 80 km |
| Lacus Temporis | Llac del temps | 45.9° N | 58.4° E | 117 km |
| Lacus Timoris | Llac de la por | 38.8° S | 27.3° O | 117 km |
| Lacus Veris | Llac de primavera | 16.5° S | 86.1° O | 396 km |
Sinus i Paludes
modificaUn conjunt de característiques relacionades són els sinus (el singular sinus, llatí de "badia") i paludes (el singular palus, llatí de "pantà"):
| Nom llatí | Nom | Lat. | Llarg. | Diàmetre |
|---|---|---|---|---|
| Palus Epidemiarum | Marjal d'epidèmies | 32.0° S | 28.2° O | 286 km |
| Palus Putredinis | Marjal de la decadència | 26.5° N | 0.4° E | 161 km |
| Palus Somni | Pantà del Son | 14.1° N | 45.0° E | 143 km |
| Sinus Aestuum | Badia bullint | 10.9° N | 8.8° O | 290 km |
| Sinus Amoris | Badia de l'Amor | 18.1° N | 39.1° E | 130 km |
| Sinus Asperitatis | Badia de l'Asperesa | 3.8° S | 27.4° E | 206 km |
| Sinus Concordiae | Badia de l'Harmonia | 10.8° N | 43.2° E | 142 km |
| Sinus Fidei | Badia de confiança | 18.0° N | 2.0° E | 70 km |
| Sinus Honoris | Badia de l'Honor | 11.7° N | 18.1° E | 109 km |
| Sinus Iridum | Badia de l'Arc de Sant Martí | 44.1° N | 31.5° O | 236 km |
| Sinus Lunicus | Badia del Lunik | 31.8° N | 1.4° O | 126 km |
| Sinus Medii | Badia del centre | 2.4° N | 1.7° E | 335 km |
| Sinus Roris | Badia de la Rosada | 54.0° N | 56.6° O | 202 km |
| Sinus Successus | Badia de l'èxit | 0.9° N | 59.0° E | 132 km |
Algunes fonts també enumeren a Palus Nebularum ("Pantà de Boires") a 38.0° N, 1.0° E, però la designació d'aquesta característica no ha estat reconeguda oficialment per la UAI.
Cràters
modificaLa gran majoria d'aquestes característiques són cràters d'impacte. La nomenclatura de cràters està governada per la Unió Astronòmica Internacional, i aquesta llista només inclou característiques que són reconegudes oficialment per aquesta societat científica.
Els cràters lunars s'enumeren a les subseccions següents. Quan una formació té associats cràters de satèl·lit (cràters associats més petits), aquests es detallen a les pàgines principals de descripció del cràter.
| Llista de cràters de la Lluna | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| A · B · C · D · E · F · G · H · I · J · K · L · M · N · O · P · Q · R · S · T · U · V · W · X · Y · Z | |||||
Catenae
modificaUna catena és una cadena de cràters.
Valls
modificaS'han donat noms a diverses valls lunars grans. La majoria reben el nom d'un cràter proper; vegeu la llista de cràters de la Lluna per a més informació.
Muntanyes
modificaLes altures de les muntanyes aïllades o massisos enumerades aquí no s'informa de manera coherent entre les fonts. A la dècada de 1960, el servei de mapes de l'exèrcit dels EUA va utilitzar una elevació relativa a 1.737.988 metres des del centre de la Lluna. A la dècada de 1970, l'Agència de Cartografia de Defensa dels EUA va utilitzar 1.730.000 metres. Les dades topogràfiques de la Clementine publicades a la dècada de 1990 fan servir 1.737.400 metres.
Aquesta llista no és exhaustiva i no enumera els llocs més alts de la Lluna. Les dades de Clementine mostren un rang d'uns 18.100 metres des del punt més baix fins al més alt de la Lluna. El punt més alt, situat al costat ocult de la Lluna, és aproximadament 6.500 metres més alt que Mons Huygens (normalment catalogat com la muntanya més alta).
Les muntanyes es refereixen amb la paraula llatina mons (plural montes).
Serralades
modificaAltres característiques
modificaLa superfície de la Lluna presenta moltes altres característiques geològiques. A més de muntanyes, valls i cràters d'impacte, les següents característiques superficials han rebut noms a la nomenclatura lunar, molts d'ells reben el nom d'un cràter o muntanya proper.
El diàmetre indicat per a aquestes característiques és la dimensió més llarga que conté tota la formació geològica. Les latituds i longituds estan en coordenades selenogràfiques.
Albedo
modificaAquestes característiques tenen un alt albedo comparat amb el terreny circumdant.
| Nom | Coordenades | Diàmetre | Origen del nom |
|---|---|---|---|
| Reiner Gamma | 7° 30′ N, 59° 00′ O / 7.5°N,59.0°O | 70.0 km | A partir del cràter proper Reiner |
A la cara oculta de la Lluna hi ha característiques d'albedo sense nom a Mare Ingenii i Mare Marginis. Aquests es troben antípodes a les conques d'impacte Mare Imbrium i Mare Orientale.
Dorsa
modificaUn dorsum (plural dorsa, que significa "esquena o cresta") és un sistema de cresta arrugada que es troba habitualment als mars lunars.
Promontoria
modificaAquestes característiques formen una capa o cap d'un mar lunar.
| Nom | Coordenades | Diàmetre | Origen del nom |
|---|---|---|---|
| Promontorium Agarum | 14° 00′ N, 66° 00′ E / 14.0°N,66.0°E | 70 km | Porta el nom d'un cap al Mar d'Azov |
| Promontorium Agassiz | 42° 00′ N, 1° 48′ E / 42.0°N,1.8°E | 20 km | Jean Louis Rodolphe Agassiz (1807–1873) |
| Promontorium Archerusia | 16° 42′ N, 22° 00′ E / 16.7°N,22.0°E | 10 km | Porta el nom d'un cap al Mar Negre |
| Promontorium Deville | 43° 12′ N, 1° 00′ E / 43.2°N,1.0°E | 20 km | Charles Joseph Sainte-Claire Deville (1814–1876) |
| Promontorium Fresnel | 29° 00′ N, 4° 42′ E / 29.0°N,4.7°E | 20 km | Augustin Jean Fresnel (1788–1827) |
| Promontorium Heraclides | 40° 18′ N, 33° 12′ O / 40.3°N,33.2°O | 50 km | Heraclides Pòntic |
| Promontorium Kelvin | 27° 00′ S, 33° 00′ O / 27.0°S,33.0°O | 50 km | William Thomson, 1r baró Kelvin (1824–1907) |
| Promontorium Laplace | 46° 00′ N, 25° 48′ O / 46.0°N,25.8°O | 50 km | Pierre Simon Laplace (1749–1827) |
| Promontorium Taenarium | 19° 00′ S, 8° 00′ O / 19.0°S,8.0°O | 70 km | Porta el nom d'un cap a Grècia[6] |
Rimae
modificaRimae (en singular rima) són rimes lunars.
Rupes
modificaAquests són escarpaments a la superfície.
| Nom | Coordenades | Diàmetre | Origen del nom |
|---|---|---|---|
| Rupes Altai | 24° 18′ S, 22° 36′ E / 24.3°S,22.6°E | 427.0 km | Muntanyes d'Altai |
| Rupes Boris | 30° 30′ N, 33° 30′ O / 30.5°N,33.5°O | 4.0 km | A partir del cràter proper Boris |
| Rupes Cauchy | 9° 00′ N, 37° 00′ E / 9.0°N,37.0°E | 120.0 km | A partir del cràter proper Cauchy |
| Rupes Kelvin | 27° 18′ S, 33° 06′ O / 27.3°S,33.1°O | 78.0 km | A partir del proper Promontorium Kelvin |
| Rupes Liebig | 25° 00′ S, 46° 00′ O / 25.0°S,46.0°O | 180.0 km | A partir del cràter proper Liebig |
| Rupes Mercator | 31° 00′ S, 22° 18′ O / 31.0°S,22.3°O | 93.0 km | A partir del cràter proper Mercator |
| Rupes Recta | 22° 06′ S, 7° 48′ O / 22.1°S,7.8°O | 134.0 km | Llatí per "penya-segat recte"[7] |
| Rupes Toscanelli | 27° 24′ N, 47° 30′ O / 27.4°N,47.5°O | 70.0 km | A partir del cràter proper Toscanelli |
Terrae
modificaLes zones continentals entre els mars van rebre noms comparables per Giovanni Battista Riccioli,[8] però eren oposats als noms utilitzats per als mars. Així hi havia les terres de l'esterilitat (Terra Sterilitatis), la calor (Terra Caloris) i la vivacitat (Terra Vitae). No obstant això, aquests noms per a les regions altes ja no s'utilitzen en mapes recents, i Terrae no està reconegut oficialment com a nomenclatura lunar estàndard per la Unió Astronòmica Internacional.[9]
| Nom | Origen del nom | Posició lateral a prop |
|---|---|---|
| Insula Ventorum | Illa dels Vents | |
| Peninsula Fulminum | Península del Tro | Entre Mare Humorum i Oceanus Procellarum.[10] |
| Terra Caloris | Terra de Calor | Vora sud-oest del costat proper.[10] |
| Terra Fertilitatis | Terra de Fertilitat | Vora sud-est de la cara visible.[10] |
| Terrae Grandinis | Terres de Calamarsa | Frontera nord-est de Mare Imbrium.[10] |
| Terrae Manna | Terres de Manna | Regió entre Mare Tranquillitatis, Mare Fecunditatis i Mare Nectaris.[10] |
| Terra Nivium | Terra de Neus | Frontera sud-est de Mare Imbrium.[10] |
| Terra Pruinae | Terra de les Gelades | Frontera nord-oest de Mare Imbrium.[10] |
| Terra Sanitatis | Terra de la Salut | Regió central entre Mare Nubium i Mare Tranquillitatis.[10] |
| Terra Siccitatis | Terra de la Sequedat | Vora nord-oest de la cara visible.[10] |
| Terra Sterilitatis | Terra de l'Esterilitat | |
| Terra Vigoris | Terra de l'Alegria | Regió al sud-est de Mare Crisium.[10] |
| Terra Vitae | Terra de vivacitat | Vora nord-est de la cara visible.[10] |
Vegeu també
modifica
Referències
modifica- ↑ Moore, Patrick. The Guinness book of astronomy facts and feats. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1983, p. 25. ISBN 0-85112-258-2.
- ↑ «Science Source - Riccioli's Moon map, 1651». www.sciencesource.com. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «Moon Mare/Maria». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology. [Consulta: 20 agost 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «Astronomica Langrenus» (en italià). Arxivat de l'original el 2006-10-12. [Consulta: 5 desembre 2006].
- ↑ Formerly called Mons Euler.
- ↑ Ara Matapan o Tainaron
- ↑ Tradicionalment s'anomena "mur recte".".
- ↑ Wood, Chuck. «Restoring Bright Names». LPOD lunar photo of the day, 18-04-2006. [Consulta: 2 desembre 2006].
- ↑ Blue, Jennifer. «Categories for Naming Features on Planets and Satellites.». USGS, 16-10-2006. [Consulta: 4 maig 2007].
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 Wood, Chuck. «Restoring bright names». LPOD, 13-07-2006. [Consulta: 5 juliol 2007].
Es van utilitzar com a referències a la secció Característiques de l'aigua.
- Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature. NASA RP-1097, 1982., no ISBN.
- Ben Bussey and Paul Spudis, The Clementine Atlas of the Moon, Cambridge University Press, 2004, ISBN 0-521-81528-2.
- Antonín Rükl, Atlas of the Moon, Kalmbach Books, 1990, ISBN 0-913135-17-8.
- Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon, Cambridge University Press, 1999, ISBN 0-521-62248-4.
Les fonts següents es van utilitzar com a referències a les pàgines individuals de cràters.
- Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature. NASA RP-1097, 1982.
- Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature». USGS, 25-07-2007. [Consulta: 5 agost 2007].
- Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon. New York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2.
- Cocks, Elijah E.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature. Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
- McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature». Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 24 octubre 2007].
- Menzel, Donald H. «Final Report on NGR 22-007-194, Lunar Nomenclature». NASA, 01-02-1971. [Consulta: 7 agost 2008].
- «Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU». Space Science Reviews, vol. 12, 2, 1971, pàg. 136. Bibcode: 1971SSRv...12..136M. DOI: 10.1007/BF00171763.
- Moore, Patrick. On the Moon. Sterling Publishing Co., 2001. ISBN 0-304-35469-4.
- Price, Fred W. The Moon observer's handbook. Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-33500-0.
- Rükl, Antonín. Atlas of the Moon. Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8.
- Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes. 6th revision. Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2.
- Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon. Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-54414-6.
- Wlasuk, Peter T. Observing the Moon. Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3.
Enllaços externs
modifica- NASA lunar Atlas
- IAU, USGS: Moon nomenclature
- Lunar Atlases at the Lunar & Planetary Institute