Obre el menú principal

Llista de nimfàlids de la península Ibèrica i Balears

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Llista de nimfàlids de la Península Ibèrica i Balears)
L'atalanta (Vanessa atalanta) és una espècie comuna a la península Ibèrica.
La papallona tigre (Danaus chrysippus) és una recent colonitzadora de la península Ibèrica.

En la llista a continuació hi figura la totalitat de les espècies de nimfàlids que es poden trobar a la península Ibèrica i les Illes Balears, així com la seva distribució al món, la seva localització al territori peninsular i balear, el seu hàbitat i el seu estat de conservació (EC).[nota 1][nota 2] N'hi ha unes 6.000 espècies distribuïdes per tot el món, 96 de les quals es poden trobar a la península Ibèrica.

Aquesta família es caracteritza per tenir només quatre potes funcionals, mentre que l'altre parell, atrofiat, no té cap ús locomotor.[2][3] Les erugues acostumen a estar recobertes d'espines, llevat dels satirins, que presenten una forma oblonga. Pupen cap per avall fixades pel cremàster (un conjunt de ganxos presents a la punta de l'abdomen de la pupa que, juntament amb la seda, la fixen a una superfície) o semienterrades al sòl.

Contingut

ApaturinaeModifica

Article principal: Apaturinae

Subfamília amb espècies vistoses de vol vigorós; moltes d'aquestes espècies són conegudes amb el sobrenom d'emperadrius. Composta per 22 gèneres i 88 espècies, tres de les quals a Europa i dues a la península Ibèrica.

Apaturinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Apatura ilia Tornassolada petita[4] Centre i sud d'Europa, Caucas, nord-oest del Kazakhstan i nord-est de la Xina.[2] Minho, Serralada Cantàbrica, Osca i nord de Catalunya.[2] Clars de bosc caducifolis, riberes de riu, camins amb la planta nutrícia.[2] NA
Apatura iris Tornassolada gran[4] Europa, nord-oest del Kazakhstan, Amur, nord-est de la Xina i Corea.[2] Colònies disperses pel nord peninsular.[2] Boscos caducifolis madurs amb clarianes.[2] NA

CharaxinaeModifica

Article principal: Charaxinae

Els imagos són robusts i són atrets pel nèctar, carronya, fruits podrits, excrements, etc. Hi ha un total de 20 gèneres i unes 400 espècies, la major part viuen als tròpics i només una ha aconseguit colonitzar el continent europeu.

Charaxinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Charaxes jasius Papallona de l'arboç[4] Àfrica i sud d'Europa.[2] Costa mediterrània (incloent Balears) i des d'Andalusia fins al sud de Galícia.[2] Allà on abundi l'arboç.[2] NA

DanainaeModifica

Article principal: Danainae

Destaquen les seves ales allargades i la seva coloració aposemàtica, de vegades mimètica en algunes espècies. Volen de manera pausada i elegant. Hi ha al voltant de 300 espècies, la majoria habiten als tròpics; només dues espècies es poden trobar a Europa i a la Península.

Danainae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Danaus chrysippus Papallona tigre[4] Àfrica, zones de l'Orient Mitjà, Àsia tropical i Austràlia.[2] Resident a zones de la costa mediterrània andalusa.[2] Zones seques i càlides.[2] NA
Danaus plexippus Monarca[5][4] Repartida per tots els continents excepte l'Antàrtida.[2] Resident a zones de la costa mediterrània andalusa.[2] Barrancs costaners secs i càlids, prop dels humans.[2] NA

HeliconiinaeModifica

Article principal: Heliconiinae

Hi ha entre 45 i 50 gèneres i unes 500 espècies, la majoria als tròpics, on acostumen a ser verinoses o imiten a la coloració d'altres que ho són. Només 4 gèneres habiten a Europa, 15 espècies a la península Ibèrica; totes presenten una coloració taronja amb punts i ratlles negres.

Heliconiinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Argynnis adippe Argentada de punts vermells[4] Nord-oest d'Àfrica, Europa i Àsia temperada.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones arbustives seques i herboses i clarianes en boscos oberts.[2] NA
Argynnis aglaja Argentada de muntanya[4] Marroc i des d'Europa fins al Japó.[2] Arreu excepte Balears.[2] Pendents obertes, herboses amb flors, clarianes de boscos i prats humits.[2] NA
Argynnis niobe Niobe[4] Europa, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Àrees herboses obertes, barrancs rocosos i clars de bosc.[2] NA
Argynnis pandora Papallona grossa de les violetes,[6] pandora[4] Nord d'Àfrica, sud d'Europa, Orient Mitjà, sud de Rússia, Kazakhstan, Afganistan, nord de Pakistan i nord de l'Índia.[2] Arreu.[2] Clars de bosc amb arbusts i presència de plantes abundants en nèctar.[2] NA
Argynnis paphia Nacarada,[7] argentada comuna[4] Algèria, Europa i Àsia temperada fins Lacútia.[2] Nord i est peninsular.[2] Clars de bosc assolellats amb arbusts.[2] NA
Boloria dia Donzella violeta[4] Europa, Turquia, Caucas i Transcaucàsia, Rússia, Nord del Kazakhstan i Mongòlia.[2] Meitat nord peninsular.[2] Clars de bosc amb flors, herba i arbusts.[2] NA
Boloria eunomia Donzella de la bistorta[4] Europa, Rússia, nord-est de la Xina i Nord-amèrica.[2] Est dels Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Prats pantanosos junt a rius o llacs i torberes.[2] NA
Boloria euphrosyne Donzella rogenca[4] Europa, Turquia, Rússia i nord del Kazakhstan.[2] Nord peninsular.[2] Clars de boscos caducifolis i de coníferes.[2] NA
Boloria napaea Donzella de muntanya[4] Pirineus, Alps, Escandinàvia, sud de Sibèria, Altai, Amur, Alaska i Wyoming.[2] Est dels Pirineus.[2] Prats alpins i subalpins.[2] NA
Boloria pales Donzella alpina[4] Principals cadenes muntanyoses del sud d'Europa.[2] Serralada Cantàbrica i Pirineus.[2] Prats alpins i subalpins amb flors.[2] NA
Boloria selene Donzella bruna[4] Europa, Rússia, Mongòlia, Sakhalín, Corea i Nord-amèrica.[2] Nord peninsular i Guadarrama.[2] Normalment en zones humides, clars de bosc, prats i zones pantanoses.[2] NA
Brenthis daphne Perlada de l'esbarzer[4] Sud d'Europa, Orient Mitjà i Àsia temperada fins Japó.[2] Zones muntanyoses de la meitat nord peninsular.[2] Zones amb flors i arbusts, generalment en clars de bosc.[2] NA
Brenthis hecate Perlada de la filipèndula[4] Sud d'Europa, Turquia, Iran i centre d'Àsia.[2] Colònies disperses per la meitat est i nord peninsular.[2] Prats amb flors entre arbusts o bosc.[2] NA
Brenthis ino Perlada europea[4] Europa i Àsia temperada.[2] Zones de la meitat nord peninsular.[2] Llocs humits amb flors, entre arbusts o boscos, prop de rius o àrees pantanoses.[2] NA
Issoria lathonia Mirallets[4] Europa, nord d'Àfrica, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA

LibytheinaeModifica

Article principal: Libytheinae

Subfamília molt reduïda, només hi ha 10 espècies a tot el món, distribuïdes en 2 gèneres. Tenen uns palps característics, molt llargs, i forma de fulla seca.

Libytheinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Libythea celtis Papallona del lledoner[4] Algèria, Tunísia, sud d'Europa, centre i nord-oest d'Àsia, Japó i Taiwan.[2] En poblacions molt locals per tota la península.[2] Àrees obertes i arbustives, amb arbres caducifolis dispersos.[2] NA

LimenitidinaeModifica

Article principal: Limenitidinae

Destaca la brillantor que acostumen a presentar al seu anvers mentre que el revers és més críptic. Hi ha un total de més de 1.000 espècies arreu del món, dues presents a la península Ibèrica.

Limenitidinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Limenitis camilla Nimfa boscana[4] Europa, Turquia, nord-oest del Kazakhstan. Amur, nord-est de la Xina, Corea i Japó.[2] Nord de la península.[2] Clars assolellats de bosc, normalment humits.[2] NA
Limenitis reducta Papallona atzur,[7] nimfa mediterrània[4] Sud i centre d'Europa, Orient Mitjà i Caucas.[2] Meitat nord peninsular.[2] Clars de bosc, zones herboses.[2] NA

NymphalinaeModifica

Article principal: Nymphalinae

Subfamília amb espècies de grandària mitjana i d'aspectes variats. Al món n'hi ha unes 500; 20 es poden trobar a la península Ibèrica.

Nymphalinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Aglais urticae Vanessa de les ortigues,[5][3] papallona de les ortigues[4] Des d'Europa fins al Pacífic.[2] Arreu.[2] Qualsevol. Preferentment en zones muntanyoses.[2] NA
Araschnia levana Teranyina[4] Centre i est d'Europa, Caucas, centre d'Àsia, Corea i Japó.[2] Zones del nord peninsular.[2] Clars de bosc caducifoli o marges arbustius.[2] NA
Euphydryas aurinia Brocat variable[4] Marroc, Algèria, Europa i Àsia temperada.[2] Arreu.[2] Zones amb flors, càlides i seques.[2] NA
Euphydryas desfontainii Brocat de la cefalària[4] Marroc, Algèria i Península Ibèrica.[2] Absent a l'oest peninsular i Balears, excepte sud de Portugal.[2] Zones herboses, seques i càlides, barrancs, lleres seques i cultius abandonats.[2] NA
Inachis io Paó de dia[5][3][7][4] Europa i Àsia temperada.[2] Meitat nord peninsular i Sierra Nevada.[2] Clars de bosc, riberes de rius, prats humits.[2] NA
Melitaea aetherie - Nord d'Àfrica, sud de la península Ibèrica i Sicília.[2] Algarve, Badajoz, Cadis, Màlaga, Huelva, Jaén i Granada.[2] Zones herboses amb flors, càlides i seques, incloent cultius abandonats.[2] NA
Melitaea celadussa Damer boscà[4] sud-oest d'Europa.[2] Meitat nord peninsular i Sierra Nevada.[2] Zones herboses amb flors, entre arbusts o en clars de bosc.[2] NA
Melitaea cinxia Donzella del plantatge,[7] damer puntejat[4] Marroc, oest d'Algèria, Europa, Turquia, Liban, Rússia, nord del Kazakhstan i Mongòlia.[2] Zones de la meitat nord peninsular.[2] Zones herboses amb flors.[2] NA
Melitaea deione Damer dels conillets[4] Nord del Marroc, Algèria i sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte llocs del centre i oest peninsular i Balears.[2] Prats oberts amb flors, marges de boscs herbosos amb flors i zones arbustives.[2] NA
Melitaea diamina Damer de la valeriana[4] Europa, sud de Sibèria, Mongòlia, nord-est de la Xina, Corea i Japó.[2] nord peninsular.[2] Zones herboses humides amb flors.[2] NA
Melitaea didyma Damer roig[4] Europa, Orient Mitjà, Afganistan, nord de Pakistan, Kazakhstan, Rússia, Mongòlia i oest de la Xina.[2] Arreu excepte Balears.[2] Qualsevol.[2] NA
Melitaea parthenoides Damer dels prats[4] Sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte llocs del sud-oest i Balears.[2] Zones herboses obertes amb flors, en llindars de boscos.[2]
Melitaea phoebe Damer de la centàurea[4] Nord d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà i centre d'Àsia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones herboses, seques i obertes.[2] NA
Melitaea trivia Damer de la blenera[4] Sud d'Europa, Orient Mitjà, Afganistan, Kazakhstan, nord de Pakistan i de l'Índia i sud de Rússia.[2] Poblacions aïllades arreu de la península.[2] Zones amb flors, càlides i seques.[2] NA
Nymphalis antiopa Vídua dels pollancres,[7] vellutada del salze[4] Europa, Turquia, Àsia temperada i gran part de Nord-amèrica.[2] Nord peninsular.[2] Qualsevol.[2] NA
Nymphalis polychloros Papallona olmera, nimfa dorment[4] Nord d'Àfrica, centre i sud d'Europa, Turquia, sud de Rússia, Kazakhstan i l'Himàlaia.[2] Arreu.[2] Boscs caducifolis i boscos oberts.[2] NA
Polygonia c-album Papallona retallada, ce blanca,[5][3] papallona de la c blanca[4] Nord d'Àfrica, Europa, Turquia, centre d'Àsia, Corea i Japó.[2] Arreu excepte llocs del sud-oest peninsular i Balears.[2] Clars de bosc, freqüentment en zones humides.[2] NA
Vanessa atalanta Atalanta[4] Nord d'Àfrica, Europa, Turquia, Iran, Nova Zelanda, Nord-amèrica fins Guatemala i Haití.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Vanessa cardui Vanessa dels cards,[3][6][7] migradora dels cards[4] Arreu excepte Sud-amèrica.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Vanessa virginiensis - Des de Nord-amèrica fins a Veneçuela; Madeira, Açores i Illes Canàries.[2] S'han detectat alguns exemplars a la costa oest peninsular.[2] Qualsevol.[2] NA

SatyrinaeModifica

Article principal: Satyrinae

Abans se'ls considerava una família. Els imagos normalment són de grandària mitjana o petita, de vol delicat, i les erugues no presenten espines i s'alimenten de gramínies. És la subfamília més variada, amb un total de 2400 espècies al món i 53 espècies a la península Ibèrica.

Satyrinae
Nom científic Nom comú Distribució Localització a la península Ibèrica i Balears Hàbitat EC Imatge de l'eruga Imatge de l'imago
Aphantopus hyperantus Papallona dels ullets[4] Europa, sud i oest de Sibèria, Mongòlia, Amur, nord-est de la Xina i Corea.[2] Des de la Serralada Cantàbrica fins als Pirineus i nord-oest de Guadalajara.[2] Zones arbustives i herboses i clars de bosc.[2] NA
Arethusana arethusa Fals faune[4] Marroc, sud d'Europa i des de Turquia fins al Tian Shan.[2] Arreu excepte llocs del sud-oest peninsular i Balears.[2] Àrees herboses i arbustives, marges de bosc i barrancs rocosos.[2] NA
Brintesia circe Bruixa[4] Centre i sud d'Europa, Turquia i des de l'Iran fins l'Himàlaia.[2] Arreu excepte zones del sud de Portugal, de la Cornisa Cantàbrica i Balears.[2] Zones seques, herboses i arbustives, cultivades.[2] NA
Chazara briseis Bruixa petita[4] Nord-oest d'Àfrica, centre i sud d'Europa, Turquia, Iran, Afganistan i nord-oest de la Xina.[2] Arreu excepte zones de l'oest i nord peninsular i Balears.[2] Zones seques, càlides i rocoses; entre herbassars i praderes seques arbustives.[2] NA
Chazara prieuri Bruixa de ponent[4] Espanya, Marroc i Algèria.[2] Granada, Múrcia, Terol, Madrid, Osca, Saragossa i Alacant.[2] Barrancs rocosos, secs, càlids i amb arbusts; pendents rocoses i herboses en pinars.[2] NA
Coenonympha arcania Lleonada de matollar[4] Europa, Turquia, Transcaucàsia i sud de Rússia.[2] Nord i centre peninsular.[2] Zones arbustives i herboses amb flors i clars de bosc.[2] NA
Coenonympha dorus Lleonada de les garrigues[4] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones herboses i arbustives seques, normalment en clars de bosc, pendents rocoses i barrancs.[2] NA
Coenonympha glycerion Lleonada de muntanya[4] Europa, Rússia, nord del Kazakhstan i Mongòlia.[2] Nord i centre peninsular.[2] Zones arbustives i herboses amb flors i clars de bosc.[2] NA
Coenonympha pamphilus Lleonada comuna[4] Nord d'Àfrica, Europa i des d'Orient Mitjà fins l'oest de Mongòlia.[2] Arreu.[2] Zones herboses diverses.[2] NA
Erebia cassioides Muntanyesa griseta[4] Zones muntanyoses del sud d'Europa.[2] Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Pendents herboses.[2]
Erebia epiphron Muntanyesa menuda[4] Zones muntanyoses d'Europa.[2] Pirineus, Serralada Cantàbrica, Serra de la Demanda i Serra Cebollera.[2] Barrancs i pendents amb herba.[2]
Erebia epistygne Muntanyesa de primavera[4] Espanya i França.[2] Cadenes muntanyoses de la meitat est i nord peninsular.[2] Clars rocosos i herbosos en boscos oberts.[2]
Erebia euryale Muntanyesa fistonada[4] Zones muntanyoses del centre i sud d'Europa.[2] Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Clars de boscos de coníferes herbosos i amb flors i pendents herboses.[2] NA
Erebia gorge Muntanyesa de tartera[4] Meitat sud d'Europa.[2] Serralada Cantàbrica i Pirineus.[2] Tarteres en terreny calcari i morrenes.[2]
Erebia gorgone Muntanyesa del Pirineu[4] Pirineus.[2] Pirineus.[2] Zones herboses entre roques o petites tarteres i pendents d'àrees amb gramínies.[2]
Erebia hispania - Sierra Nevada i Pirineus.[8] Sierra Nevada i Pirineus.[8] Pendents obertes, rocoses i herboses.[8]
Erebia lefebvrei Muntanyesa negra[4] Península Ibèrica.[2] Pirineus i Serralada Cantàbrica.[2] Tarteres calcàries molt inclinades rodejades per àrees herboses.[2]
Erebia manto - Europa.[2] Pics d'Europa i Pirineus.[2] Prats humits amb flors i clars de bosc.[2]
Erebia meolans Muntanyesa comuna[4] Europa.[2] Serres del nord i centre peninsular.[2] Clars de bosc herbosos amb flors.[2]
Erebia neoridas Muntanyesa tardana[4] Zones muntanyoses del sud-oest d'Europa.[2] Pirineus.[2] Zones arbustives i herboses i boscos oberts.[2]
Erebia oeme Muntanyesa de les molleres[4] Europa.[2] Pirineus.[2] Zones humides amb abundància de gramínies.[2]
Erebia palarica - Nord-oest d'Espanya.[2] Zons muntanyoses d'Astúries, Cantàbria, León, Palència, Zamora i Ourense.[2] Petits clars de bosc en valls i pendents; sobre sòl no calcari.[2]
Erebia pandrose Muntanyesa puntejada[4] Europa.[2] Pirineus Orientals.[2] Pendents i valls humits i oberts amb gramínies.[2] NA
Erebia pronoe Muntanyesa tardana aranesa[4] Europa.[2] Pirineus.[2] Pendents herboses humides, clars de bosc, normalment associada a rierols.[2]
Erebia rondoui Muntanyesa griseta bessona[4] Pirineus.[2] Pirineus.[2] Pendents obertes, rocoses i herboses.[2]
Erebia sthennyo Muntanyesa puntejada pirinenca[4] Pirineus.[2] Pirineus.[2] Pendents herboses amb roques.[2]
Erebia triaria - Europa.[2] Serres peninsulars, sobretot de la meitat nord. Absent a Sierra Nevada.[2] Clars de bosc arbustius i herbosos, en zones rocoses.[2]
Erebia zapateri - Est d'Espanya.[2] Serres de Guadalajara, Conca i Terol.[2] Clars de pinars, herbosos i oberts, amb algun arbust; zones amb gramínies; sobre terreny calcari.[2]
Hipparchia alcyone Faune petit[4] Marroc i Europa.[2] Arreu excepte Balears.[2] Marges i clars de bosc rocosos, arbustius i herbosos.[2] NA
Hipparchia fagi Faune gran[4] Centre i sud d'Europa i oest del Kazakhstan.[2] Quadrant nord-est peninsular.[2] Clars de bosc arbustius i herbosos i marges de pinars.[2]
Hipparchia fidia Faune ziga-zaga[4] Nord d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte zones de la costa cantàbrica.[2] Pendents rocoses càlides amb herba, zones rocoses en boscos oberts.[2] NA
Hipparchia semele Faune lleonat[4] Europa.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2]
Hipparchia statilinus Faune bru[4] Nord-oest d'Àfrica, sud i centre d'Europa i Turquia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Àrees càlides i seques, entre clars de boscos i zones arbustives.[2]
Hyponephele lupina Bruna de secà[4] Nord-oest d'Àfrica, sud d'Europa i des d'Orient Mitjà fins Tian Shian i Altai.[2] Arreu excepte gran part de Portugal i Balears.[2] Zones arbustives i herboses, seques i càlides.[2] NA
Hyponephele lycaon Bruna de muntanya[4] Europa, Turquia, Israel i Liban fins al centre d'Àsia i Kirguizistan.[2] Arreu de la Península excepte al sud-oest i una franja al cantàbric.[2] Zones arbustives i herboses, normalment entre roques.[2] NA
Lasiommata maera Margera gran[4] Nord d'Àfrica i des d'Europa fins a l'Oest de Sibèria i Tian Shian.[2] Arreu excepte zones del sud-oest peninsular i Balears.[2] Zones seques, herboses i pedregoses.[2] NA
Lasiommata megera Papallona del margall,[6][7] margera comuna[4] Nord d'Àfrica, Europa, Orient Mitjà, Transcaucàsia i Turkmenistan.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Lasiommata petropolitana Margera aranesa[4] Europa, nord de Sibèria, nord de Turquia i Amur.[2] Pirineus.[2] Barrancs i talussos sorrencs o rocosos, herbosos, en clars de bosc.[2] NA
Lopinga achine - Des del centre d'Europa fins a Amur, Yssuri i Japó.[2] País Basc, Burgos i Pics d'Europa.[2] Clars arbustius i herbosos de boscs caducifolis i marges arbustius de boscos de coníferes.[2] NA
Maniola jurtina Papallona de l'alzinar,[6] bruna dels prats[4] Nord-oest d'Àfrica, Europa i des de l'Orient Mitjà i nord-oest del Kazakhstan fins l'oest de Sibèria.[2] Arreu.[2] Qualsevol.[2] NA
Melanargia galathea Escac aranès[4] Nord-oest d'Àfrica, Europa, Turquia i Transcaucàsia.[2] Nord d'Espanya.[2] Àrees herboses i arbustives amb flors.[2] NA
Melanargia ines Escac de ponent[4] Nord-oest d'Àfrica i Península Ibèrica.[2] Arreu excepte Balears i una franja septentrional de la península.[2] Àrees rocoses i herboses seques.[2] NA
Melanargia lachesis Escac ibèric[4] Península Ibèrica i sud de França.[2] Arreu.[2] Àrees herboses i arbustives, seques i amb flors.[2]
Melanargia occitanica Escac ferruginós[4] Nord-oest d'Àfrica i sud-oest d'Europa.[2] Absent a l'extrem nord-oest i sud-oest peninsular i Balears.[2] Àrees herboses i rocoses, càlides i seques.[2] NA
Melanargia russiae Escac de muntanya[4] sud d'Europa, est de Turquia, Transcaucàsia, sud de Rússia fins oest de Sibèria i est del Kazakhstan.[2] Nord i centre peninsular, en poblacions aïllades.[2] Zones herboses seques, normalment en clars arbustius de pinedes.[2] NA
Minois dryas - Centre d'Europa, Turquia i oest i centre de l'Àsia temperada.[2] Petita franja del nord peninsular.[2] Marges arbustius i herbosos de boscos caducifolis mixtes, normalment humits.[2] NA
Pararge aegeria Papallona del gram,[6][7] bruna boscana[4] Nord d'Àfrica, Europa, Turquia, Israel, Síria i Transcaucàsia.[2] Arreu.[2] Zones humides.[2] NA
Pseudochazara hippolyte - Sud d'Espanya, sud dels Urals, Kazakhstan, Kirguizistan, sud de Sibèria i Mongòlia.[2] Serres del sud-est peninsular.[2] Pendents herboses, pedregoses i seques en sòls no calcaris.[2] NA
Pyronia bathseba Saltabardisses cintada[4] Sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2] Absent a zones del nord-oest i Balears.[2] Zones arbustives i herboses, normalment en bosc obert.[2] NA
Pyronia cecilia Saltabardisses de solell[4] Sud d'Europa i nord-oest d'Àfrica.[2] Arreu excepte la franja cantàbrica.[2] Zones càlides i seques, llindars de camins.[2] NA
Pyronia tithonus Saltabardisses europea[4] Europa, Marroc i Turquia.[2] Arreu excepte Balears.[2] Zones arbustives i herboses normalment humides.[2] NA
Satyrus actaea Sàtir petit[4] Sud-oest d'Europa.[2] Arreu excepte Balears.[2] Pendents herboses i seques, normalment rocoses.[2]
Satyrus ferula Sàtir gran[4] Marroc, sud d'Europa, Orient Mitjà, Ucraïna, sud dels Urals, Kazakhstan, sud-oest de Sibèria i oest de la Xina.[2] Pirineus.[2] Pendents obertes, rocoses i herboses; clars herbosos de boscs.[2] NA

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

ReferènciesModifica

  1. «IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2012].
  2. 2,000 2,001 2,002 2,003 2,004 2,005 2,006 2,007 2,008 2,009 2,010 2,011 2,012 2,013 2,014 2,015 2,016 2,017 2,018 2,019 2,020 2,021 2,022 2,023 2,024 2,025 2,026 2,027 2,028 2,029 2,030 2,031 2,032 2,033 2,034 2,035 2,036 2,037 2,038 2,039 2,040 2,041 2,042 2,043 2,044 2,045 2,046 2,047 2,048 2,049 2,050 2,051 2,052 2,053 2,054 2,055 2,056 2,057 2,058 2,059 2,060 2,061 2,062 2,063 2,064 2,065 2,066 2,067 2,068 2,069 2,070 2,071 2,072 2,073 2,074 2,075 2,076 2,077 2,078 2,079 2,080 2,081 2,082 2,083 2,084 2,085 2,086 2,087 2,088 2,089 2,090 2,091 2,092 2,093 2,094 2,095 2,096 2,097 2,098 2,099 2,100 2,101 2,102 2,103 2,104 2,105 2,106 2,107 2,108 2,109 2,110 2,111 2,112 2,113 2,114 2,115 2,116 2,117 2,118 2,119 2,120 2,121 2,122 2,123 2,124 2,125 2,126 2,127 2,128 2,129 2,130 2,131 2,132 2,133 2,134 2,135 2,136 2,137 2,138 2,139 2,140 2,141 2,142 2,143 2,144 2,145 2,146 2,147 2,148 2,149 2,150 2,151 2,152 2,153 2,154 2,155 2,156 2,157 2,158 2,159 2,160 2,161 2,162 2,163 2,164 2,165 2,166 2,167 2,168 2,169 2,170 2,171 2,172 2,173 2,174 2,175 2,176 2,177 2,178 2,179 2,180 2,181 2,182 2,183 2,184 2,185 2,186 2,187 2,188 2,189 2,190 2,191 2,192 2,193 2,194 2,195 2,196 2,197 2,198 2,199 2,200 2,201 2,202 2,203 2,204 2,205 2,206 2,207 2,208 2,209 2,210 2,211 2,212 2,213 2,214 2,215 2,216 2,217 2,218 2,219 2,220 2,221 2,222 2,223 2,224 2,225 2,226 2,227 2,228 2,229 2,230 2,231 2,232 2,233 2,234 2,235 2,236 2,237 2,238 2,239 2,240 2,241 2,242 2,243 2,244 2,245 2,246 2,247 2,248 2,249 2,250 2,251 2,252 2,253 2,254 2,255 2,256 2,257 2,258 2,259 2,260 2,261 2,262 2,263 2,264 2,265 2,266 2,267 2,268 2,269 2,270 2,271 2,272 2,273 2,274 2,275 2,276 2,277 2,278 2,279 2,280 2,281 2,282 2,283 2,284 2,285 Guía de las Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx Edicions, 2002. ISBN 84-87334-36-9. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Papallones d'Andorra (en castellà/català/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 4,45 4,46 4,47 4,48 4,49 4,50 4,51 4,52 4,53 4,54 4,55 4,56 4,57 4,58 4,59 4,60 4,61 4,62 4,63 4,64 4,65 4,66 4,67 4,68 4,69 4,70 4,71 4,72 4,73 4,74 4,75 4,76 4,77 4,78 4,79 4,80 4,81 4,82 4,83 4,84 4,85 «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 24 gener 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «TERMCAT» (en català). [Consulta: 29 gener 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera» (en català). Consell Insular d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 7 juliol 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 «Llistat de Papallones de l'Estany de Sils» (en català). Estany de Sils. [Consulta: 7 juliol 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

BibliografiaModifica

  • Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra. Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1.  (català) (castellà) (francès) (anglès)
  • D.J. Carter & B. Hagreaves. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega, 1987. ISBN 84-282-0798-4.  (castellà)
  • Helgard Reichholf-Riehm. Mariposas. Editorial Blume, 1985. ISBN 84-7031-555-2.  (castellà)

Enllaços externsModifica