Viquipèdia

Lota

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Lota lota)

La lota[2] (Lota lota) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes, l'única espècie de la família dels gàdids que viu en aigua dolça.[3][4]

Infotaula d'ésser viuLota
Lota lota Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat al llac Walchensee (Baviera, Alemanya). Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN135675 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaGadidae
GènereLota
EspècieLota lota Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Enchelyopus lota (Linnaeus, 1758)
  • Gadus compressus (Lesueur, 1817)
  • Gadus lacustris (Walbaum, 1792)
  • Gadus lota (Linnaeus, 1758)
  • Gadus maculosa (Lesueur, 1817)
  • Gadus maculosus (Lesueur, 1817)
  • Lota brosmiana (Storer, 1842)
  • Lota brosmina (Storer, 1842)
  • Lota communis (Rapp, 1854)
  • Lota compressa (Lesueur, 1817)
  • Lota fluviatilis (Perty, 1832)
  • Lota inornata (DeKay, 1842)
  • Lota linnei (Malm, 1877)
  • Lota lota asiatica (Kirillov, 1972)
  • Lota lota kamensis (Markun, 1936)
  • Lota lota lacustris (Walbaum, 1792)
  • Lota lota leptura (Hubbs & Schultz, 1941)
  • Lota lota lota (Linnaeus, 1758)
  • Lota lota maculosa (Lesueur, 1817)
  • Lota maculosa (Lesueur, 1817)
  • Lota marmorata (Koch, 1840)
  • Lota vulgaris (Fitzinger, 1832)
  • Lota vulgaris obensis (Anikin, 1902)
  • Molva lota (Linnaeus, 1758)
  • Molva maculosa (Lesueur, 1817)[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Durant una època de l'any, la lota viu sota el gel i necessita temperatures fredes per reproduir-se.[5]

Morfologia modifica

Pot fer 152 cm de llargària màxima (encara que la seua mida més comuna és de 40) i 34 kg de pes. Cos allargat i, en general, de color fosc variant des de verdós a marró. El dors, els flancs i les aletes exhibeixen taques fosques i irregulars. L'abdomen i les aletes pelvianes són de color blanquinós. Té una barbeta sensorial llarga a la mandíbula inferior[6] i dues més, petites, a la superior. 67-96 radis tous a l'aleta dorsal i 58-84 a l'anal. Absència d'espines tant a la dorsal com a l'anal. 50-67 vèrtebres. L'orifici anal se situa aproximadament en la meitat del cos, després del qual el cos es torna comprimit lateralment i orlat per les aletes dorsals i ventral. La primera aleta dorsal és curta i arrodonida, mentre que la segona és llarga (com a mínim, 6 vegades la longitud de la primera). L'origen de l'aleta pelviana és anterior al de la pectoral. Aleta caudal clarament separada, arrodonida i amb 40 radis.[7] Aletes pectorals curtes i arrodonides. Pell bavosa i amb escates petites, les quals són difícil de detectar.[8][9][4][10][11]

Ecologia modifica

És inofensiu per als humans,[4] d'hàbits crepusculars i nocturns,[12] la seua longevitat és de 20 anys[13] i, a causa dels seus costums nocturns i moviments lents, no és un peix gaire apreciat pels pescadors esportius.[4] Es troba amenaçada a nivell local a causa dels impactes medioambientals provocats per les activitats humanes.[6] La reproducció ocorre a l'hivern (entre el gener i el març; al sud de Finlàndia, en general, és al febrer) quan deixa les aigües fondes per fresar en àrees d'1 a 3 metres de fondària on la temperatura és propera a 0 °C.[10]

Els alevins i joves es nodreixen principalment de larves d'insectes, crancs, mol·luscs i d'altres invertebrats bentònics, mentre que els adults mengen peixets i ous de peixos.[10][14][15]

És depredat per la llampresa de mar (Petromyzon marinus), el lluç de riu (al Canadà), Osmeridae, la llúdria comuna (a Polònia)[16] i la perca groga (Perca flavescens).[17]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un peix d'aigua dolça i salabrosa (entre 1 i 700 m de fondària),[14] demersal, potamòdrom[18] i de clima temperat (4 °C-18 °C;[19] 78°N-40°N, 180°W-180°E), el qual viu en les aigües ben oxigenades dels grans llacs fondos, estuaris, petits rierols de muntanya i grans rius d'Europa i el nord d'Àsia: Àustria,[20] l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, la Xina,[21][22] Croàcia, Txèquia,[23][24][25][26] Dinamarca, Estònia,[27] Finlàndia,[28] França,[29][30] Alemanya,[31] Hongria, l'Iran, Itàlia,[32] el Kazakhstan, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Mongòlia,[33][34] Montenegro, els Països Baixos,[35] Noruega, Polònia,[36] Romania,[37] Rússia,[38][39] Sèrbia, Eslovàquia,[40] Eslovènia,[41] Suècia, Suïssa[42] i Ucraïna, incloent-hi des de la conca del riu Loira (França) fins a les conques de l'oceà Àrtic[43] i de les mars Blanca i de Barentsz; la conca superior del riu Volga; la conca sud-oriental de la mar Càspia; els rius que desemboquen a la mar Negra; la conca del Roine (França); i la conca del Po a Itàlia. Ha esdevingut extinta a l'est d'Anglaterra[44][45][46] i era absent, originalment, de la península Ibèrica, del centre i del sud d'Itàlia, de la conca de la mar Adriàtica, de Grècia, d'Irlanda, de l'oest i del nord de la Gran Bretanya, i de l'oest de França.[1][4][47]

Ús gastronòmic modifica

Un llibre escrit el 1590 a Anglaterra assenyala que la lota era tan comuna que s'usava per alimentar els porcs.[48]

La lota és comestible, i actualment, és venut principalment en salaó, la seua carn és molt gustosa (tot i que una mica eixuta),[49] és processat per elaborar farina de peix i oli, i el seu fetge es ven fumat o enllaunat a Europa.[14][4]

Galeria modifica

  •  
    Dibuix d'una lota
  •  
    Ous de lota abans de la desclosa
  •  
    Il·lustració (circa 1795-1797)
  •  
    Larves de lota

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 FishBase (anglès)
  5. ↑ «The decline of the 'disgusting' burbot» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 07-07-2015 [Consulta: 7 juliol 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p
  7. ↑ Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles. Vol. 65. París. 303 p
  8. ↑ Cohen, D. M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(10). Roma: FAO. 442 p
  9. ↑ Morrow, J.E., 1980. The freshwater fishes of Alaska. University of. B.C. Animal Resources Ecology Library. 248p
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 NatureGate 2012 (anglès)
  11. ↑ Cofradía Vasca de Gastronomía (castellà)
  12. ↑ Keith, P., J. Allardi i B. Moutou, 1992. Livre rouge des espèces menacées de poissons d'eau douce de France et bilan des introductions. Muséum national d'Histoire naturelle, París, Secrétariat de la Faune et de la Flore, Conseil Supérieur de la Pêche, CEMAGREF i Ministère de l'Environment, 111 p
  13. ↑ Muus, B. J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 224 p
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Scott, W. B. i E. J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966
  15. ↑ Etnier, D. A. i W. C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville (Tennessee), Estats Units
  16. ↑ Brzezinski, M, J. Romanowski, L. Kopczynski i E. Kurowicka, 2006. Habitat and seasonal variations in diet of otters, Lutra lutra in eastern Poland. Folia Zool. 55(4):337-348
  17. ↑ «Organisms Preying on Lota lota» (en anglès). FishBase. [Consulta: 29 agost 2022].
  18. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p
  19. ↑ Baensch, H. A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle (Baixa Saxònia): Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p
  20. ↑ AFMAFEWM, 2011. Checklist of species in Austria. Federal Office for Water Management, Institute of Waters Ecology, Fisheries and Lake Research
  21. ↑ Institute of Hydrobiology, Academia Sinica, Shanghai Natural Museum and Ministry of Agriculture of China, 1993. The freshwater fishes of China in coloured illustrations. Vol. 3. 166 pàgines.
  22. ↑ Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.
  23. ↑ Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1):41-71.
  24. ↑ Lusk, S. i L. Hanel, 2000. The Red List of lampreys and fishes in the Czech Republic - Version 2000. Biodiverzita ichtyofauny CR(III):5-13.
  25. ↑ Lusk, S., 1996. The status of the fish fauna in the Czech Republic. P. 89-98. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  26. ↑ Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red list of the ichthyofauna of the Czech Republic: Development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226
  27. ↑ Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  28. ↑ Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Hèlsinki. 357 p. (en finès).
  29. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387
  30. ↑ Keith, P. i J. Allardi, 1996. Endangered freshwater fish: the situation in France. P. 35-54. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa
  31. ↑ Blažek, V., J. Celadín i M. Betákova, 2004. Old Prussian fish-names. Baltistica 39(1):107-125.
  32. ↑ Bianco, P. G. i V. Ketmaier, 2001. Anthropogenic changes in the freshwater fish fauna of Italy, with reference to the central region and Barbus graellsii, a newly established alien species of Iberian origin. J. Fish Biol. 59(Suppl.A):190-208
  33. ↑ Dulmaa, A., 1999. Fish and fisheries in Mongolia. P. 187-236. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. No. 385. FAO, Roma. 304 p.
  34. ↑ Kottelat, M., 2006. Fishes of Mongolia.. El Banc Mundial, Washington DC. 103 p. «A check-list of the fishes known to occur in Mongolia with comments on systematics and nomenclature».
  35. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207
  36. ↑ Penczak, T., 1999. Fish production and food consumption in the Warta river (Poland): continued post-impoundment study (1990-1994). Hydrobiologia 416:107-123.
  37. ↑ Iacob, L. i I. Dima, 2006. Regnul Animalia. Eukarya. Enciclopedia Florei si Faunei din Romania.
  38. ↑ Reshetnikov, Y. S., 2003. Atlas of Russian freshwater fishes. Vol. 2. Moscow Nauka.
  39. ↑ Reshetnikov, Y. S., N. G. Bogutskaya, E. D. Vasil'eva, E. A. Dorofeeva, A. M. Naseka, O. A. Popova, K. A. Savvaitova, V. G. Sideleva i L. I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736
  40. ↑ Holcik, J., 1996. Vanishing freshwater fish species of Slovakia. P. 79-86. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa
  41. ↑ Povz, M., 1996. The red data list of the freshwater lampreys (Cyclostomata) and fish (Pisces) of Slovenia. P. 63-72. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  42. ↑ Hartmann, G. L., 1827. Helvetische Ichthyologie, oder ausführliche Naturgeschichte der in der Schweiz sich vorfindenden Fische. Orell, Füßli und Compagnie, Zuric, Suïssa.
  43. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123
  44. ↑ Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40
  45. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37
  46. ↑ Maitland, P. S. i A. A. Lyle, 1996. Threatened freshwater fishes of Great Britain. P. 9-21. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  47. ↑ NatureServe (2013). "Lota lota." 2013 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2013. [Consulta: 11 abril 2023]
  48. ↑ «10 fishy facts about burbots». British Broadcasting Corporation. [Consulta: 7 juliol 2015].
  49. ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lota&oldid=32752769»