Mab (satèl·lit)

Mab, també conegut com a Urà XXVI (designació provisional S/2003 U 1), és un satèl·lit natural interior d'Urà. Va ser descobert per Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer el 2003 mitjançant el Telescopi Espacial Hubble.[3] Va ser anomenat en honor de la Reina Mab, una reina del folklore anglès que surt a l'obra de teatre de William Shakespeare Romeu i Julieta.[4]

Infotaula d'objecte astronòmicMab
Mab moon.png
Designació provisionalS/2003 U 1 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit natural i satèl·lit d'Urà Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMark Showalter
Jack J. Lissauer Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment25 agost 2003 Modifica el valor a Wikidata
EpònimReina Mab Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a97.736 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,0025 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,92 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,1335 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi12 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)26 Modifica el valor a Wikidata
Massa9 Eg[2] Modifica el valor a Wikidata
Volum8.000 km³[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0,011 km/s
Albedo0,103 [1] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
63 K Modifica el valor a Wikidata

Com que la lluna és petita i fosca no va ser vista en les imatges preses per la Voyager 2 durant el seu vol prop d'Urà del 1986. De totes maneres, és més brillant que una altra lluna, Perdita, que va ser descoberta en fotos de la Voyager el 1997. Això va dur als científics a revisar les fotos antigues i Mab va ser finalment retrobat.[5]

No es coneix exactament la mida de Mab. Si fos tan fosc com Puck tindria uns 24 km de diàmetre; per altra banda, si fos tan brillant com la seva veïna Miranda, seria més petit que Cupido i comparable amb els petits satèl·lits exteriors.[5]

Mab està extremament pertorbat, tot i que l'origen de la pertorbació no és clar.[5]

Mab orbita a la mateixa distància d'Urà que l'Anell μ, i està prop de tenir la mida òptima per ser un productor de pols.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  3. Showalter, M. R.; Lissauer, J. J. «IAU Circular No. 8209», 25 setembre del 2003. [Consulta: 5 agost 2006].
  4. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 5 agost del 2006].
  5. 5,0 5,1 5,2 Showalter, Mark R.; Lissauer, Jack J. «The Second Ring-Moon System of Uranus: Discovery and Dynamics». Science Express, 311, 5763, 22 desembre del 2005, pàg. 973. DOI: 10.1126/science.1122882. PMID: 16373533.
  6. Laura Layton. «Uranus' second ring-moon system». Astronomy Magazine, 28 desembre del 2005. [Consulta: 10 maig del 2008].

Enllaços externsModifica