Marta Estrada i Miyares

Marta Estrada i Miyares (Granollers, Vallès Oriental, 1946) és una investigadora catalana, oceanògrafa i biòloga marina.[1][2] Els seus estudis es basen en la caracterització fisiològica i en l'impacte ecològic de les algues i del fitoplàncton.[2]

Infotaula de personaMarta Estrada i Miyares
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCatalunya
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaEstudis sobre les poblacions d'organismes aquàtics en medi no uniforme
Director de tesiRamon Margalef i López
OcupacióOceanografia
OrganitzacióInstitut d'Investigacions Pesqueres
Institut de Ciències del Mar
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Societat Catalana de Biologia
Membre de
Premis
Premi Extraordinari de Llicenciatura (1969)
Premi Nacional Fi de Carrera (1969)
Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1969)
Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona (1976)
Premi Trégouboff (1992)
Medalla Narcís Monturiol (1995)
Premi Creu de Sant Jordi (2004)

Trajectòria professionalModifica

Filla de pares aficionats a l'arqueologia, Marta Estrada va néixer a Granollers. Va iniciar els seus estudis a l'Escola Municipal del mateix municipi i va prosseguir-los a l'Institut Verdaguer de Barcelona.[2] Es va llicenciar amb matrícula d'honor en Ciències Biològiques l'any 1968 i en Medicina i Cirurgia el 1970 a la Universitat de Barcelona. A la fi dels seus estudis universitaris va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Llicenciatura, el Premi Nacional Fi de Carrera i el Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, tots tres rebuts el 1969. Un any abans, el 1968, havia rebut una beca del Pla de Formació del Personal Investigador per fer una tesi sota la direcció de Ramon Margalef i López a l'Institut d'Investigacions Pesqueres (IIP),[3] que va presentar el 1976 amb el nom Estudis sobre les poblacions d'organismes aquàtics en medi no uniforme i per la qual se li va atorgar el títol de doctora en Biologia amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona.[4]

En paral·lel, a finals de la dècada dels 60, Estrada va participar com a membre de l'equip científic en diverses campanyes del vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, que va donar suport a les investigacions oceanogràfiques espanyoles. Hi va participar realitzant diverses funcions, com el control de l'ordinador de bord, la determinació de la clorofil·la i la producció primària i la presa de dades en continu de temperatura, salinitat i nutrients. El 1971, va guanyar la plaça de Col·laboradora Científica amb destí a IIP, actualment l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), tot i que no en va fer ús fins el 1972, quan va tornar d'una estada de sis mesos a EUA becada per l'Institute of International Education, que li va servir per també ampliar els estudis que va començar durant la seva tesi. Allà va treballar, entre d'altres, a l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole i a bord del vaixell oceanogràfic costa-riqueny Thompson.[2][3]

A mitjans dels anys 70, es va començar a especialitzar en l'ecologia del fitoplàncton i en les poblacions d'algues nocives, de les que en va investigar els mecanismes de control de les seves proliferacions.[1][2] Va participar en dos programes oceànics estatunidencs destacats —el Coastal Upwelling Ecosystems Analysis (CUEA) i la Organization of Persistent Upwelling Structures (OPUS)— i va realitzar expedicions al Perú, Costa Rica novament, el nord-oest d'Àfrica i Califòrnia, resultat d'una col·laboració d'intercanvi de científics entre l'IIP i la University of Washington.[2] Durant aquesta etapa va dur a terme estudis exhaustius de la productivitat del fitoplàncton i de la seva biomassa, consum de nitrat, i composició natural.[2]

Després va continuar centrant la seva investigació en el fitoplàncton i en la seva interacció amb l'ecosistema global marí. Va formar part d'exploracions oceanogràfiques al mar Mediterrani i als oceans Atlàntic, Àrtic i Antàrtic. Pel que fa a aquest últim, destaca l'expedició que va compartir amb la també oceanògrafa catalana Josefina Castellví i Piulachs el 1984 a bord del vaixell argentí Almirante Irizar (dirigida per Antoni Ballester i Nolla).[1][2] Amb aquest expedició, Estrada i Castellví es van convertir en les primeres espanyoles en trepitjar l'Antàrtida. Ja entrats en els 80, va ser Cap del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l''ICM de Barcelona del CSIC, i entre 1995 i 1997 va ser Directora de l'Institut.[5]

Fins a l'actualitat ha publicat un gran nombre de treballs en revistes internacionals especialitzades, així com llibres i capítols de volums sobre oceanografia.[6] També ha participat en conferències i congressos, ha dirigit diversos doctorands, ha supervisat nombrosos investigadors postdoctorals, ha impartit classes a les Universitats de Barcelona, Les Palmas de Gran Canaria i la Internacional Menéndez Pelayo [2] i, des de 1989, ha format part del Comitè Editorial de Scientia Marina.

Distincions i afiliacions institucionalsModifica

A més a més de les distincions acadèmiques per les seves titulacions com a llicenciada i doctora, Estrada va ser guardonada el 1992 amb el Premi Trégouboff de l'Acadèmia de les Ciències de París.[2][4] El 1995, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic,[5] i el 2004 li va concedir la Creu de Sant Jordi.[5][7]

Sòcia de la Societat Catalana de Biologia des de l'any 1996 i havent-ne ostentat la vicepresidència,[4] el novembre de 2016 va ser distingida amb el títol de sòcia honorífica de l'entitat.[1] També va esdevenir membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2011, amb la pronunciació del discurs de recepció Ecologia de les marees roges.[8] El desembre de 1999 també va ser nomenada Acadèmica electa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[9] En l'acte d'ingrés hi va pronunciar la conferència Hidrodinàmica i fitoplàncton en el mar català. L'any 2017, l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'Honor, juntament amb l'abogada i política Magda Oranich i el cantant José María Sanz Beltrán, Loquillo.[10][11]

L'any 2016 l'Institut d'Ensenyament de Secundària de Granollers, creat el curs anterior, va adoptar com a nom definitiu el d'IES Marta Estrada en reconeixement a la seva tasca i mèrits científics i tecnològics.[12]

Altres associacions o entitats de les quals ha estat membre o afiliada són les següents:[2]

Algunes publicacions[cal citació]Modifica

  • marta Estrada. 2011. Ecologia de les marees roges: discurs de recepció de Marta Estrada i Miyares com a membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques. Editor Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 35 pp. ISBN 84-9965-067-8, ISBN 978-84-9965-067-8
  • clara Llebot, y.h. Spitz, j. Solé, marta Estrada. 2010. The role of organic nutrients and dissolved organic phosphorus in the phytoplankton dynamics of a mediterranean bay. A modeling study. Journal of Marine Systems 83: 192-209. https://doi.org/10.1016/j.jmarsys
  • ----------------, a. Turiel, marta Estrada, clara Llebot, d. Blasco, j. Camp, m. Delgado, m. fernáandez-Tejedor, j. Diogène. 2009. Climatic forcing on hydrography of a Mediterranean bay (Alfacs Bay). Continental Shelf Res. 29 (200): 1786-1800. https://doi.org/10.1016/j.csr.2009.04.012
  • marta Estrada, p. Henriksen, j.m. Gasol, e.o. Casamayor, c. Pedrós-Alió. 2004. Diversity of planktonic photoautotrophic microorganisms along a salinity gradient as depicted by microscopy, flow cytometry, pigment analysis and DNA-based methods. FEMS Microbiology Ecology 49: 281-283. https://doi.org/10.1016/j.femsec.2004.04.002
  • ------------------, e. Bardalet, m. Vila, c. Marrasé. 2003. Effects of pulsed nutrient enrichment on enclosed phytoplankton: ecophysiological and successional responses. Aquatic Microbial Ecology, 32: 81-71. https://doi.org/10.3354/ame032061
  • ------------------, r.a. Varela, j. Salat, a. Cruzado, e. Arias. 1999. Spatio-temporal variability of the winter phytoplankton distribution across the Catalan and North Balearic fronts (NW Mediterranean). Journal of Plankton Research, 21: 1-20. https://doi.org/10.1093/plankt/21.1.1
  • ------------------. 1995. Dinoflagellate assemblages in the Iberian upwelling area. En: Lassus, P., Arzul, G., Erard, E., Gentien, P., Marcaillou, C. (eds.): Harmful marine algal blooms. Technique et Documentation. Lavoisier, Intercept Ltd. Cachan, pp: 157-162.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La SCB celebra, el 9 de novembre, l'assemblea de socis i la sessió inaugural del curs 2016-2017» (en català). BIO+. Societat Catalana de Biologia, novembre 2016.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Berdalet, Elisa; Blasco, Dolors; Vaqué, Dolors «A life sketch of Marta Estrada Miyares, a phytoplankton ecologist and oceanographer» (PDF) (en anglès). Scientia Marina. CSIC, 80S1, setembre 2016, pàg. 11-14. ISSN: 0214-8358.
  3. 3,0 3,1 Guerra Sierra, Ángel; Prego Reboredo, Ricardo. El Instituto de Investigaciones Pesqueras: Tres Décadas de Historia de la Investigación Marina Española (en castellà). CSIC Press, 2003, p. 204-207. ISBN 9788400081959. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Institut Memòria d'Estudis Catalans 2002-2003, 2004, p. 189-190. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Marta Estrada i Miyares». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ORCID. «Marta Estrada (0000-0001-5769-9498)» (en anglès). [Consulta: 8 març 2021].
  7. Creus Sant Jordi 2004 al web de la Generalitat de Catalunya
  8. Estrada i Miyares, Marta «Ecologia de les marees roges» (PDF) (en català). Secció de Ciències Biològiques. Institut d'Estudis Catalans [Barcelona], 2011.
  9. «ESTRADA i MIYARES, Marta - Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». [Consulta: 8 març 2021].
  10. «Barcelona otorga su medalla de Honor a Loquillo, Oranich y Marta Estrada» (en castellà), 21-07-2017. [Consulta: 8 març 2021].
  11. «Barcelona aprova les Medalles d’Honor del 2017 : Servei de Premsa». [Consulta: 8 març 2021].
  12. NacióGranollers. «L'Institut de Granollers passarà a dir-se Marta Estrada | NacióGranollers» (en català). [Consulta: 16 març 2019].