Obre el menú principal

Maximilien Rubel (Txernivtsí, 1905 - París, 1996) va ser un marxòleg austríac naturalitzat francès, consellista, marxista.

Infotaula de personaMaximilien Rubel
Biografia
Naixement 10 octubre 1905
Txernivtsí
Mort 28 febrer 1996 (90 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise
  Director de recerca del CNRS 

Dades personals
Ideologia política Comunisme de consells
Educació Universitat de París
Universitat de Viena
Activitat
Ocupació Filòsof, historiador i sociòleg
Partit Q3117918 Tradueix

iTunes: 1166157071
Modifica les dades a Wikidata

Educat en lleis i filosofia a Viena i Txernivtsíabans de traslladar-se a l'estat francès per fer estudis d'alemany a la Sorbona, on va rebre la seua licence-dès-lettres el 1934. Es va convertir en ciutadà francès el 1937, i poc després va començar a publicar la revista literària Verbe-Cahiers humains, abans d'ingressar a l'Exèrcit francès. A causa dels seus orígens jueus, Rubel va viure clandestinament a París durant l'ocupació de França dels nazis.

En les seues trobades amb membres marxistes del moviment de resistència en aquest entorn, Rubel va quedar, segons es diu, sorprès per la incoherència i confusió que envoltava a Karl Marx i el seu dit socialisme científic. En circumstàncies difícils Rubel es va posar a treballar per assolir comprendre la vida i el treball de Marx. Va ser Rubel qui va difondre el terme «marxologia» per a referir-se a l'acostament erudit sistemàtic de Marx i del marxisme, en els quals va veure una total diferència.

Després de la guerra, Rubel va continuar la seua investigació, primer publicant sobre Marx el 1946, i rebent un doctorate-dès-lettres de la Sorbonne en 1954. Es va unir al Centre d'études sociologiques al Centre national de la recherche scientifique en 1947, i es va retirar com Maître de recherche honoraire en 1970. Rubel va publicar molt sobre Marx: més de 80 títols. Va combinar lectures controvertides de Marx amb erudició rigorosa, i va ser sovint polèmic en les seues crítiques a les ideologies del marxisme, les quals sovint van contrastar amb una opinió d'alliberament de la classe treballadora, cosa que va emfatitzar en el moviment propi d'aquests.

Rubel va desenvolupar una interpretació iconoclasta pròpia, perquè s'oposava al treball assalariat -considerat com una forma moderna d'esclavisme- i a l'Estat, sense per això cedir a la passió destructora de Bakunin.

En relació amb el seu compromís polític anticapitalista, Rubel donava suport al moviment feminista i al moviment ecologista (particularment antinuclear).

Enllaços externsModifica