Mestre de la cavalleria

(S'ha redirigit des de: Mestre de cavalleria)

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat. Com el dictador, el mestre de la cavalleria tenia un mandat de sis mesos en cas de greu alteració de l'ordre. Estava envoltat per 6 lictors. Era una magistratura excepcional, ja que era necessari que el Senat declarés l'estat d'excepció perquè pogués ser exercida.

El primer dictador data de 501 aC, fou Titus Larcius Flavus i nomenà Spurius Cassius Vecellinus mestre de la cavalleria.[1]

El 368 aC, Caius Licinius Stolon, tribú de la plebs, fou nomenat mestre de la cavalleria per Publius Manlius Capitolinus com un senyal d'apaivagament, això succeí 12 anys abans de la primera vegada que un plebeu fos nomenat dictador. Aquell fou el primer plebeu a exercir aquest càrrec.[2][3]

Després de 202 aC, la dictadura va caure en desús perquè Roma era ara lliure d'una amenaça directa, i la presència a Roma del pretor urbà permetia que un magistrat amb l'Imperium garantís la celebració dels comicis.[4] El Senat s'acontentà tan sols temporalment a enfortir el poder dels cònsols i la magistratura de la cavalleria no fou exercida novament fins a la dictadura de Sul·la (Lucius Cornelius Sulla Felix).

El 81 aC, Sul·la es va fer nomenar dictador segons el ritual clàssic, però va nomenar un mestre de la cavalleria que no tenia poder real.[5][6]

Un dels més famosos mestres de la cavalleria fou Marc Antoni, que va ser nomenat per Juli Cèsar a l'inici de la seva dictadura. Un altre triumvir, Lèpid, també va ser mestre de la cavalleria del dictador perpetu.[7]

Referències

modifica
  1. Tit Livi, Ab Urbe Condita ii. 17, 18.
  2. Oxford Classical Dictionary, 2nd Ed. (1970), "Dictator."
  3. Harper's Dictionary of Classical Literature and Antiquities, Second Edition, Harry Thurston Peck, Editor (1897), "Dictator."
  4. Oxford Classical Dictionary, 2nd Ed. (1970).
  5. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, William Smith, Editor, "Sulla" No. 5.
  6. Oxford Classical Dictionary, 2nd Ed. (1970), "Sulla (1)."
  7. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, William Smith, Editor, "Caesar" No. 18; "Antonius" No. 12; "Lepidus" No. 17.
Magistratures romanes
Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat
Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir