Metatorbernita

mineral fosfat

La metatorbernita és un mineral radioactiu de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1916 a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), i va ser anomenada així per Arthur Francis Hallimond a partir de la seva fórmula química, semblant a la de la torbernita però amb un contingut inferior d'aigua. Forma part del grup metaautunita de minerals.[2]

Infotaula de mineralMetatorbernita

Cristalls verds de metatorbernita de la mina Margabal, Entraygues-sur-Truyère, Midi-Pyrénées, França
Fórmula químicaCu(UO₂)₂(PO₄)₂·8H₂O
Localitat tipusRevier Schneeberg Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.08.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/E.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.13.2
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·líplaques planes
Estructura cristal·linaa = 6.9756(5) Å, c = 17.349(2) Å
Colorverd a verd fosc
Exfoliacióbona
Fracturafràgil
Duresa2,5
Lluïssornacrada, vítria
Color de la ratllamés clara que el color
Gravetat específica3,7 a 3,8
Densitat3,7
Propietats òptiquesuniaxial (+/-)
Índex de refracciónω = 1.618 - 1.631 nε = 1.622 - 1.628
Birefringènciaδ = 0,004
Pleocroismefeble
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMtor Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La Metatorbernita és un uranil-fosfat de coure, hidratat. La seva estructura cristal·lina està formada per capes alternes d'uranil i fosfat, com tots els minerals del grup de la metaautunita al qual pertany. Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral metazeunerita, en la qual la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: calci, bari i magnesi, que li donen diferents tonalitats. També segons impureses els cristalls poden mostrar molts tipus de brillantor, des de terrós-ennuvolat a translúcid-sedós.

Pot ser usat com a mena d'urani. Per ser un mineral radioactiu ha de ser tractat amb les degudes precaucions: rentar-se les mans després de manipular-lo, evitar inhalar la pols o ingerir, evitar prolongades exposicions en la proximitat del cos i, en cas de grans quantitats, emmagatzemar en àrees deshabitades.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metatorbernita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments modifica

Es forma com a mineral secundari resultant de la deshidratació per exposició a la intempèrie del mineral torbernita. Es pot formar també com a mineral primari per sobre de 75 °C. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita i metaautunita.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metatorbernita
  1. «Metatorbernite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
  2. «Meta-autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
  3. «Metatorbernite-Metazeunerite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].