La zeunerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom del físic alemany Gustav Anton Zeuner (1828-1907).[2] És un mineral radioactiu.

Infotaula de mineralZeunerita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu(UO₂)₂(AsO₄)₂·12H₂O
EpònimGustav Zeuner Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Weißer Hirsch Mine, Neustädtel, Schneeberg, Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/E.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.14.1 Modifica el valor a Wikidata
Heys20.7.5
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 7,1797(3) Å; c = 20,857(1) Å;
Grup espaciali4/mmm
Colorgroc verdós a verd maragda
Exfoliacióexcel·lent
Fracturamicàcia
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssorsubvítria, resinosa, cerosa
Color de la ratllamés clara que el color
Densitat3,47 g/cm³⁺ (mesurada); 3,57 g/cm³⁺ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,610 a 1,613 nε = 1,582 a 1,585
Birefringènciaδ = 0,028
Pleocroismevisible
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Publicació(Mittheilungen an Professor H.B. Geinitz, Freiberg, den 9. Februar 1872 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata)
SímbolZeu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La zeunerita és un arsenat de fórmula química Cu(UO₂)₂(AsO₄)₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments modifica

La zeunerita es forma com a mineral secundari en dipòsits d'urani amb arsènic.[3] A Catalunya ha estat descrita la mina Eureka (Castell-estaó, Pallars Jussà).[4]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zeunerita
  1. «Zeunerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2024].
  2. A. Weisbach (1872) Neues Jahrbuch für Mineralogie, 206-208; Palache, C., Berman, H., & Frondel, C.
  3. Barthelmy, Dave. «Zeunerite Mineral Data». [Consulta: 23 juny 2017].
  4. Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 1r gener 2024].