L'uranospinita és un mineral arsenat de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de l'autunita. Va ser descoberta l'any 1873 a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així pel seu contingut en urani i del grec spinos ("verdet") pel seu color.[1]

Infotaula de mineralUranospinita
Fórmula químicaCa(UO₂)₂(AsO₄)₂ ·10H₂O
Epònimurani i Spinus Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusWalpurgis Flacher Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals fosfats - Arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.20a Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.2.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líTetragonal, ditetragonal dipiramidal
Hàbit cristal·líRars cristalls tabulars, agregats en crosta
Grup espacialgrup espacial l4/mmm Modifica el valor a Wikidata
ColorGroc-llimona a verd
TenacitatTrencadís
Duresa (Mohs)2 - 3 (Mohs)
LluïssorCeri a perlat
Color de la ratllaGroga brillant
Densitat3,45
PleocroismeGroc-pàl·lid a incolor
FluorescènciaGroc-llimona sota llum UV
Mineral radioactiu
RadioactivitatMolt forta
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolUsp Modifica el valor a Wikidata

Característiques químiques

modifica

És un uranil Arsenat hidratat amb calci, similar a altres minerals del grup de l'autunita al qual pertany.

Els cristalls d'uranospinita poden contenir un cor de zeunerita.

Formació i jaciments

modifica

Es forma com a mineral secundari per alteració de la uraninita, a la zona d'oxidació dels jaciments hidrotermals de minerals de l'urani i arsènic.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: metazeunerita, metauranocircita, uranofana, troegerita, walpurgina, uranosferita, asselbornita, schoepita, paraschoepita, arsenuranilita o novacekita.

Referències

modifica
  1. Weisbach A. (1873), "Neue Uranerze von Neustädtel bei Schneeberg". und Hüttenwesen im Königreiche Sachsen, Abhandlungen, 119-121.